divendres, 14 de maig de 2010

L'anècdota. Pujols i Pla


Aquest matí m'he firat l'Anecdotologi de Francesc Pujols, d'Isidre Clopas (Editoril Dux, 2010), reedició d'un llibre invisible que era impossible de trobar. La llibretera m'ha dit, força sorpresa, que últimament hi ha molt interès per l'obra de Francesc Pujols. Ja era hora, li he respost. Si volem ser lliures, si hem de construir un Estat sense fixar-nos en aquella Catalunya que els feixistes van estroncar, estem ben arreglats. Tampoc no es tracta de tornar enrere, sinó de rescatar aquella modernitat que ens feia diferents. Ara, ja veiem en què ens hem convertit. Serà difícil, però ja hi ha gent valuosa i compromesa que treballa per reprendre el fil i si s'ha reeditat aquest llibre, per exemple, vol dir que no estem perduts.


Al pròleg, Francesc Canosa explica una confessió de Pujols a Josep Pla: "en l'enorme misteri obscur de la raça humana, l'anècdota és l'única escletxa de psicologia real." I la resposta de Pla: "Colossal!"

Tan colossal que aquesta reflexió és recurrent en l'obra de Pla que he llegit els últims mesos. Encara tinc prou fresques les Notes disperses per trobar aquest apunt:

"En literatura sempre he estat partidari que els textos tinguin una precisió geogràfica, que es trobin emmarcats, explícitament, en un temps determinat, que si hi figuren persones que existiren o existeixen siguin anomenades fins, és clar, on sigui possible. Hi ha persones que afirmen que la vaguetat, la imprecisió en aquest punt, el fet que no se sàpiga mai si som a Polònia o a Matadepera, fa universal! És el pur cretinisme. És coneguda l'afirmació de Merimée : «De la Història només m'interessen les anècdotes». És l'única clarícia que de la Història –absoluta obscuritat– es pot tenir. En literatura només m'interessen les coses concretes. La concreció implica donar la situació –com a mínim. Com a mínim... El difícil és descriure els fets, les persones, donar l'aire del temps. Les disquisicions psicològiques, quan no són il·legibles, no s'han pas de prodigar massa. En «L'avar», Molière utilitza una sola vegada la paraula «avar», però l'avarícia del personatge se'n desprèn." (Notes disperses, Edicions Destino, 1992, p. 185)


(Al Diccitionari tenim 5 citacions de Francesc Pujols i 53 de Josep Pla.)

2 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Setmana Pujols al Diccitionari? Per equlibrar una mica...

Puigmalet ha dit...

ni cas, snif snif...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...