dissabte, 19 de juny de 2010

Set plans


El quadern gris és una meravella.

"El seny català sembla una forma comercial, positiva, de l'escepticisme." Pàg. 325

"Un home equilibrat deu ésser aquell que mirat d'un cantó presenta unes qualitats i mirat del cantó oposat uns defectes." Pàg. 337

"En el «Journal d’un poète» d’Alfred de Vigny, hi ha una frase en cursiva. Aquesta: L’espérance est la plus grande de nos folies. És una frase d’una aparença terrible i que, malgrat tot, potser és plausible i molt posada al nivell de la vida." Pàg. 337

"La funció real de la intel·ligència no deu pas consistir –com generalment se suposa en aquesta península– a aprendre de distingir una hipòtesi d’una fantasia. La seva funció real consisteix a aprendre de distingir el que és del que no és." Pàg. 336

"Quan en aquests inicis de primavera un enamorat adopta davant de l’objecte del seu amor un posat consirós, passiu, melangiós, és que els recursos dialèctics s’han esgotat. És un moment delicat, perquè en aquest temps el que detesten més les dones són les pauses." Pàg. 335

"És un home [Enric Jardí] que segueix amb una gran lucidesa i un agut esperit dialèctic els moviments extrems de les idees –únics que en definitiva tenen un pes. En el camí del mig, hi pot haver la veritat, però no hi sol pas haver gaires idees. La veritat és una idea que ha estat acceptada, una idea refredada." Pàg. 333

"Veure fins a quin punt la salut física, la satisfacció física, contribueix a la creació de bones persones seria del més gran interès. En la producció de la satisfacció física intervé considerablement la possessió d’una cartera plausible. La meva experiència és molt curta i negligible. En determinats casos concrets he vist, però, en persones de bona salut una clara tendència a l’oblit –a l’oblit del rancor, de la malvolença, de la venjança, de la crueltat. Sense una memòria molt activa, al·lucinant, malaltissa, els actes de crueltat gratuïta, capriciosa, són inconcebibles. La més alta virtut de l’home civilitzat és la capacitat real o aparent d’oblit. Una societat construïda i pacificada es basa en un entrellat de mutus menyspreus passius." Pàg. 319


1 comentari:

Josep Llorenç i Blat ha dit...

En Pla té a Notes disperses (OBRA COMPLETA 12), com segueix:

"A la tertúlia que a la ferreria de la carretera solia tenir, els últims anys de la seva vida, el senyor Bofill Pericall, universalment conegut, a l'Empordà, pel Rajoler de Pals, aquest senyor solia afirmar, si la conversa s'ho portava:
-La gent dels Masos de Pals és més intel·ligent que la de Pals; la de Pals, més intel·ligent que la de Palafrugell; la de Palafrugell, més que la de Girona; la de Girona, més que la de Barcelona. La més ase és sempre la de Madrit.

Aquestes afirmacions, les feia el vell Rajoler, no pas impulsat per alguna forma de patriotisme local, que no tenia. Ho deia simplement pel gust de proclamar una autèntica obvietat."

Això que heu llegit és literal i, em fa l'efecte, molt actual, oi?

Salut, República de Catalunya i a reveure.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...