dimecres, 14 de juliol de 2010

Fet diferencial


El meu lloc de treball, al nucli antic d’Andorra la Vella, em permet veure desfilar tota mena de turistes. Després d’una observació àmplia i rigorosa he arribat a la conclusió que el fet diferencial no és cosa nostra, sinó dels espanyols. Quan arriba una parelleta o un grupet d’alemanys, francesos o catalans, no parlen en veu alta per fer-se notar i la càmera de fotos no els domina. (Generalitzar és injust, ja ho sé, però de les excepcions i dels matisos, que se n'encarregui algú altre.)

Ahir. Una senyora castissota, suada, excitada, menopàusica, potser mesetària i que devia ser sorda perquè semblava que feia un míting, llegeix un rètol que explica el tipus de pedra d'un edifici que hi ha a l'entrada de la placeta. Comentari als dos acompanyants: "Coño, esto del catalán no hay quien lo entienda. Ya ves tú para qué sirve esto si no se entiende." Fa una foto a l'escultura del contrapàs (no fa l'esforç de llegir una placa en què es diu que no és un monument a la sardana) i el grupet torna enrere, en comptes de tirar amunt i visitar la Casa de la Vall, per exemple. Ja han fet la foto i tot el que hi ha a la placeta i al voltant els importa una merda.


19 comentaris:

onatge ha dit...

Com vosaltres dieu, no es pot generalitzar..., però jo diria i dic que molts espanyols ja neixen amb la mala bava a la sang envers Catalunya. Tenir un front petit i estret només porta a engendrar incultura i més incultura. No em vull estendre que em faria pesat. Ara també recordo comentaris despotes i uncults sobre el català per part de dos cambrers a una cafeteria d'un centre comercial de la Vall.

Una abraçada des del far.
onatge

reflexions en català ha dit...

Onatge,

Jo he dit que generalitzar és injust, però es inevitable. Si no, acabaríem més sonats del que estem.

Salut.

Núria ha dit...

Hosti que bo. A més deu ser el rètol que hi ha a la mateixa paret de Política Lingüística, no? El que no devia saber aquesta senyora, més que res perquè li importava molt poc el tema, és que a l'oficina de turisme li haurien donat un llibret amb totes les explicacions de l'itinerari de les Roques al carrer traduït al seu idioma.

reflexions en català ha dit...

Núira,

Doncs sí, a la casa Motxilla.

Aquesta senyora el que va fer és l'espanyola visita la colònia.

Segur que al seu poble també podem llegir la informació turística en el nostre idioma.

Ep, que d'espanyols com aquesta senyora en veig cada setmana. No és una simple anècdota.

reflexions en català ha dit...

Ah! avui me n'han explicat una de molt bona. La dona d'un senyor important que no és andorrana ni catalana ni espanyola, que va dir, davant un públic reduït i al·lucinat, que el català no és una llengua i que les llengües d'Andorra han de ser el castellà i el francès.

Anònim ha dit...

Doncs coneixent Andorra (tot i que fa anys que vaig deixar de treballar-hi) o el senyor és molt, molt, molt important (i encara) o deixa de dir coses d'aquestes en públic, o el senyor deixarà de ser tant important per ser-ne una mica menys.

reflexions en català ha dit...

Anònim,

Fred, fred.

Núria ha dit...

Si no recordo malament, a la vostra façana parla de feldspats potàssics i gneis, oi? No era l'idioma, el problema de la senyora era de conceptes. Segurament, ni amb la traducció hagués entès res.
La setmana passada hi va haver el Col·loqui de flora dels Pirineus a Ordino. No hi havia traducció simultània. Els francesos feien les ponències en francès, els anglesos en anglès, els espanyols en espanyol i els catalans i els andorrans en... espanyol per respecte cap els espanyols!! Els catalans que hi assistirem no devíem tenir dret al respecte. I alguns d'aquests, per respecte als asturians, navarresos, aragonesos i demés, millor parlar en català perquè no sé si els devien entendre massa parlant aquell espanyol de comarques!

Salvador ha dit...

Era potser la Carla Bruni?

L'home del sac ha dit...

És veritat que no es pot generalitzar, però jo quan viatjo a l'estranger constato el mateix, i ja ho he explicat més d'una vegada.
Quan vas caminant per qualsevol ciutat europea, et vas creuant amb turistes i cap d'ells va fotent merder o reafirmant la seva identitat. Si pel mig del carrer et trobes un grup de gent cantant tan fort com poden cançons de Melendi, ja saps d'on són. No cal ni sentir el que canten, un cop les has vist de lluny, ja saps d'on són. I això per no dir tots els que quan van en grup sempre n'hi ha un que va amb una bandera al davant, o tots els que van amb camisetes que hi posa Espanya... Això amb grups d'altres països normalment no ho trobes...
Si vas a visitar els museus vaticans, mentre fas cua, a la paret de la muralla hi ha inscripcions a les rajoles... gairebé totes són noms de persona o ciutats castellanes.

Ferran ha dit...

Un afrase que m'encanta, de tan gràfica com és, és aquella que diu: "D'ón no n'hi ha, no en raja". Doncs això; que a la senyora li faci profit.

reflexions en català ha dit...

Frescota, frescota.

Ferran ha dit...

Això que diu l'home del sac ho corroboro en el cas de Berlin. En tot cas, amb una petita puntualització: tan cutres com són molts espanyols, ho són molts italians. Els que més criden, normalment, són uns o altres. I ep, de catalans cutres també n'hi ha, de tant en tant (però, sí, menys, és cert).

reflexions en català ha dit...

Ei Marc, per la part que et toca: això que explica la Núria del congrés aquest d'Ordino ho trobo molt greu. No hauríeu de fer alguna cosa??

josefina

Noctas ha dit...

Ni som igual de silenciosos, ni ho volem ser..els espanyols som de sang calenta i ens agrada cridar..I si algú no li agrada que es foti el dit al cul. Jo quan escolto algú parlar francès també dic- Pero si parece que habla con una patata caliente en la boca- Una mica de comprensió. Jo comprenc que els catalans de pura cepa us sentiu superiors i aquestes coses. No teniu res més i esclar és comprensible que us sentiu més civilitzats i tal i tal...però aneu un dia a la patum de Berga o qualsevol festa de castells i després em diEu de quin peyu calça la penya! juujujujujuj

reflexions en català ha dit...

Com diria el Josepmaria, estamos trabajando en ello.

reflexions en català ha dit...

Això dels catalans de pura cepa només ho feu servir els unionistes. Per mi només hi ha catalans. I per ser català només has de voler-ho.

Esteve ha dit...

També hi ha casos com el de la dona baladrera en format català. És a dir, també hi ha catalans incults, desinteressats, cridaners, que es fan notar, que despotriquen, desagraïts, suats... fins i tot crec que, generalitzant, serien el format majoritari. Dubto que els catalans que visiten Andorra vagin directes a la Casa de la Vall i a llegir els rètols d'història i geologia dels circuits culturals. Que els altres siguin 'dolents' no fa que els nostres siguin 'bons'.

marc ha dit...

Sí, home, sí.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...