dissabte, 17 de juliol de 2010

Tres flaixjosefinos


Els últims dos dies he volgut escriure dos o tres apunts més o menys extensos i no hi ha hagut manera. No tinc ni cinc minuts!!!! I si en tinc algun miro de seure una estona al sofà per descansar, perquè les nits continuen sent mogudetes. Bé, som-hi.

Flaixjosefino 1 o un exemple de les maneres de l'alcalde Toni Capdevila: dijous al vespre pujàvem tots quatre cap a la plaça perquè tocava vacunar el Quico. A mig recorregut ens topem amb una baralla dialèctica entre dos privats i l'alcalde al mig. De boca d'un dels privats i adreçant-se a l'alcalde li escolto, primer, una advertència: "Le voy a poner una querella por prevaricación" (no serà la primera). Després, una veritat com un temple: "Lo que pasa es que usted a unos les dice una cosa y a otros, otra." Efectivament, i sense cap vergonya, i una cosa pot ser just tot el contrari que l'altra. Però ell es queda tan ample i se'n va sortint. I l'última frase que plasmo aquí, dita per l'alcalde, reflecteix la seva manera de fer: "Ésto se lo tienen que arreglar entre ustedes." I així anem fent. Quan baixem de la plaça, al cap d'uns 20 minuts, ja ha comparegut una patrulla dels Mossos per mirar de posar pau però oh, casualitat, l'alcalde ja no hi és. Jo estic bastant decidida a fer cas als que em diuen que no voti CiU mentre segueixin mantenint el suport a aquest personatge. Per molta autoritat que sigui (CiU el va fer diputat provincial el 2007, no ho oblido), per molt democràticament (i no tant) que guanyi les eleccions, aquest home no es mereix cap respecte, i per molts motius.

Flaixjosefino 2 o les veritats del ciutadà/ciudadano Albert Rivera: ahir a la tarda vam seguir a estones la retransmissió en directe del ple monogràfic sobre la sentència de l'Estatut. Tots els portaveus terriblement i preocupantment fluixos i grisos. Tots, menys un. Albert Rivera. No li recordo de forma exacta les primeres frases però jo les firmava al cent per cent. No va ser demagog ni populista, al meu entendre, sinó que va dir el que crec que molta gent del carrer pensa i que, molt resumit, seria que tots els que havien parlat abans que ell (Montilla, Mas, Puigcercós, Montserrat i Bosch) eren protagonistes d'una gran pantomina i, el que és pitjor, que n'eren conscients. Jo, amb el Rivera, ideològicament no hi tinc res en comú. Però això no vol dir que no el consideri un dels millors diputats: parla clar, sense embuts ni subterfugis, i se'l veu molt treballador. Com a mínim fa la sensació que es llegeix i es treballa ell personalment totes les lleis, informes i documents sobre els quals ha de discutir. I no veig que llegeixi els discursos gaire sovint. Característiques, totes aquestes, que no es poden atribuir a la immensa majoria d'aquests diputats que cobren un sou (considerable) de les nostres butxaques.

Flaixjosefino 3 o les penes de ser mare: ara sí que m'adono que un cop tens el segon fill la mare es converteix en l'últim mono de la casa. No tens temps per a res més que no siguin la canalla i les feines i feinetes diàries. El dia que em puc escapar cinc minuts a l'ordinador per mirar tres o quatre pàgines per mi imprescindibles i consultar el correu, ja em sembla tot un èxit. Els fills passen per davant de tu en tot moment, i coses que et vindrien de gust fer o que creus que hauries de fer, o bé es van deixant per moments millors o, senzillament, s'obliden. I paciència i paciència i paciència... Però a més, sovint has d'anar aguantant que altres, fins i tot gent que no té fills, et vinguin a donar consells o et vulguin demostrar com ser una bona mare. Amb actituds, accions i paraules que et vénen a dir que tu no en saps, de ser mare, i que jo ho faria molt més bé. I també m'adono que la paraula de la mare no hi ha gaire gent que la respecti. Sembla com si fer el contrari del que vol o del que li agrada a la mare sigui un triomf que els fa guanyar la simpatia de la criatura. Ja és ben fotut, ja.

6 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Dona, això no són flaixos. Són reflexions amb suc, molt interessants i que tinc ganes de comentar quan tingui temps.

marc

reflexions en català ha dit...

De moment comento el punt u.

Missatge per als convergents de l'Alt Urgell: Com que no teniu cap intenció d'expulsar el nostre alcalde de les vostres llistes ( per què?), a les elccions nacionals no votaré CiU. Ja sé que són eleccions nacionals i que en teoria, són coses diferents; però mira, ara no en vull deixar passar ni una. Ens fem grans i volem democràcia.

marc

Ferran ha dit...

El ciutadà Rivera treballa per a quatre gats, és a dir, sense pressió. Si el seu partit es fes gran, cosa que espero que no passi, de ben segur que es tornaria com la resta de polítics.

Noctas ha dit...

A mi el Ribera em sembla un quinqui. Tu li treus el cabell i li poses unes sabates de canya alta i tens el skin head perfecte.-Això sí, es pren la seva feina en serio, que ja és molt...SALUDUS i avanti que això de ser mare per partida doble és tot un récord pels temps que corren:)
Abraç

reflexions en català ha dit...

Pel que fa al Rivera, segur que treballa prou i és veritat que el seu discurs va ser contundent, però amb aquests polítics, en la situació actual, és fàcil deixar-los en evidència. A part d'això, res més. El seu projecte polític és ridícul i mesquí. Ell, també.

I pel que fa al punt tres, hi ha molt savi i molt mentider sueltu.


m.

Jaume Sanz ha dit...

A tomb del que diu la Josefina sobre el vostres alcalde i, sobretot, de la resposta d'en Marc: quan siguem independents aviat, hem de promoure el vot per cicumscripcions més petites? no aniria això en detriment de les zones menys poblades? pregunto això darrer, perquè suposo que seria més fàcil justificar la paritat de vots-escons entre els diferents terrirorris si hi ha canvi de sistema

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...