dimarts, 10 d’agost de 2010

Necessito una cosa nova

Sí, ja no em valen els partits i les cares de sempre. Ja no em crec la història que ara és moment d'un govern fort amb un partit fort i els invents fora. Necessito aires nous, discursos nous, la independència ara. Provem-ho, no crec que hi perdem més del que hi estem perdent. Prou covardia i prou grisor. Empenta, força, paraules clares i fets contundents. Prou d'ambigüetats. Reagrupament, quina decepció. Solidaritat, una nova esperança. La unitat, una hipocresia. Quan estem al límit de la desesperació i de la frustració, qualsevol llumeta sembla una gran flama i ens hi tornem a acostar per escalfar-nos. Ens podem tornar a cremar, i tant, però penso que això sempre serà millor que gelar-nos de fred.

josefina

7 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Jo també!

marc

Josep Llorenç i Blat ha dit...

Bona tarda,

hi ha una cosa nova que podem fer. Nosaltres som quatre fills, una dona i un home; si comptéssim amb 94 més, sapigueu que es pot

APROFITAR que hi ha un parell de pobles al Pallars Jussà, Aramunt Vell, l'un, i Claramunt, l'altre, deshabitats on, com faran els viatgers de l'espai, podríem, havent-los comprat a preu de mercat que ha d'anar a la baixa, establir una colònia catalana, empadronar-nos, reorganitzar el poble i declarar-lo independent. Jo vull ser, prèvia aclamació popular, membre del Comitè de Salut Ideològica, a les ordres del Tribunal de la Raó Republicana, i expulsar de la vila els malfactors que intoxiquin la catalanitat de la terra o l'essència republicana que ens donarà presència al món de les nacions lliures.

Com diuen els escocesos,

Mentre hi hagi CENT DE NOSALTRES, mai no deixarem el país al domini dels espanyols.

Tot és comprar un dels dos pobles entre uns cent o més i ja podem anar fent; fins i tot, hauríem de donar hores de visita a la premsa d'arreu del món. Si voleu, nosaltres ens fem endavant, a la compra i a la colonització, demà mateix.

10.000€ x 100 cartes de ciutadania = 1.000.000 €

o

1000€ x 1000 cartes de ciutadania
= 1.000.000 €

I amb un milió, si més no, comprem un tros d'Agramunt, que si no hi viu gent, no valdrà gaire, oi?

Hem de ser com l'aigua, agafar la forma del món on vivim; que va difícil o impossible, doncs, fem-nos-en un a mida.

Salut, República de Catalunya i a reveure.

Núria ha dit...

Avui escoltava l'Artur Mas a RAC1 i he hagut de tancar perquè ja no els aguanto més! Avui l'he notat prepotent i xulo, erigint-se com el gran salvador. Salvador de què? D'una comunitat autònoma més d'Espanya? Això tampoc ho vull.

Anònim ha dit...

DONCS JO NO VEIG CAP LLUM ENLLOC...
SEGUIRA A LA BARRICADA....SEGUIRA EN PEU DE LLUITA PACIFICA.....
POTSER DEMA O DEMA-PASSAT VEURE LA LLUMETA DE LA QUE PARLEU.
JUGANT AMB BCN.

sànset i utnoa ha dit...

Molts estem com tu.

Sembla que anem de bluff en bluff...

*Sànset*

Jordi Vàzquez ha dit...

Nou no é snecessàriament bó.
Però, realment, quan tot el que hi ha et deceb. Almenys du un bri d'esperança.

L'home del sac ha dit...

És clar que ho necessitem.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...