divendres, 13 d’agost de 2010

Per dignitat

El govern català ha de tornar set o vuit o nou-cents milions als amos de Madrit i els nostres ajuntaments, uns tres-cents entre tots. Sort que els amos reconeixen negociacions per reprogramar les obres de l'Estat. Resulta patètic veure com ploren els nostres alcaldes que reclamen una micona de temps per tornar els quartos a l'amo. Els seus quartos. Només un presoner pot acceptar aquest robatori. Espanya ens roba el 10% del PIB cada any, uns 20.000 milions d'euros, 3.000 per barba, i l'únic que som capaços de dir és que ens donin temps per tornar-los els nostres diners. Mentrestant, a Convergència, en comptes de dir que ja n'hi ha prou, d'instar els seus alcaldes a no tornar els diners, de plantejar la insubmissió davant l'espoli permanent, continuen instal·lats en la trampa de demanar el concert econòmic, després de la humiliació de l'Estatut. L'Artur Mas es va omplir la boca de som una nació, noslatres decidim per pressionar el Montilla, però el concert econòmic no és pas una cosa que nosaltres puguem decidir, sinó que depèn dels depredadors de sempre. Per això em sembla una farsa escampar el concert i el dret de decidir alhora quan els que decideixen són ells. (L'Artur Mas podria fer una cosa, ja que està tan decidit a aribar fins on els catalans vulguin: fem un referèndum en què es pregunti si els catalsn volem el concert econòmic. Si el resultat és sí, i si Convergència diu que farà el que els catalans vulguem, no cal anar a Madrit a negociar cap concert. S'aplica i ja està. Oi que nosaltres decidim. Mas?) I ja n'estic fins als collons que el Mas digui que CiU arribarà fins on vulgui la gent. Que potser ens ho preguntaran? Com sabran els meus anhels? Després de la sentència de l'Estatut, un líder patriota, per dignitat, s'adreçaria al govern d'Espanya i li diria que no estem disposats a tornar a l'amo diners que són nostres i no esplantejaria cap superrepte, com el concert, que suposés anar a Madrit a pidolar.

marc


4 comentaris:

L'À | L'imperdible de L'Ànima ha dit...

La veritat és que sí, és totalment indignant aquesta situació. Em sembla una vergonya per part de govern de Madri"t".

M'ha agradat molt el teu bloc, desitjo que també t'agradi molt el meu “L'À | L'imperdible de L'Ànima”

Salutacions!

Jordi Cirach

Jaume Pubill ha dit...

Hi estic totalment d'acord. Ja seria hora que els que manen i els que volen manar fessin alguna cosa més..

Wuthering Heights ha dit...

Molt bona reflexió. De fet, arriben temps en els que la millor manera de dir prou! és la insubmissió. No cal ni fer el gest de tornar ni un euro a Madrit. El que passa és que els politics catalans són uns "falderos" acollonits.
M'agrada el vostre blog.

Jordi Vàzquez ha dit...

Gal·les ha fet, entre 2008 i enguany un estudi, de la comissió Holtham. L'ha encarregat el parlament. S'hi determina que la nació celta és sub-finançada en 336milions d'€. Una xifra considerada molt alta. Comparem xifres amb Catalunya. Dèficit fiscal: 17.000 milions d'€ !.

Per evitar-ho, la manera és fer la única cosa que on ells no tenen dret ni vot: una declaració unilateral.
Però sempre és més fàcil treure's un foc d'encenalls per enganyar la gent.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...