dijous, 26 d’agost de 2010

Rialles i nyeros

A les acaballes d'un estiu vertiginós a casa nostra, i quan ja no queda ni rastre de mi com a persona que tocava diverses tecles perquè ara només sóc mare, em deixo estar de les reticències que tinc sovint de penjar fotos dels nens a internet, i un cop més perquè el Marc em diu que ho faci.


La foto que us presento avui és d'aquest matí, de quarts de nou. Ahir el Josep es va fúmer de cap al seu estimat rec. Tard o d'hora havia de passar, tot i que no és un nen excessivament temerari. Tant tirar-hi pedretes i herbetes, primer hi va llençar una pipa, un altre dia una jaqueta, més endavant una galleda i ahir s'hi va tirar ell. Anava amb la pobra tata, la tieta Jordina, que tardarà temps a recuperar-se del disgust i de l'ensurt. I això que aquest estiu l'he "renyat" sovint perquè trobo que el lliga massa curt! Però ja se sap, ara el Josep està en aquella època en què si et descuides una mil·lèsima de segon ja te'n fum una de grossa. Per sort el cop no ha tingut més conseqüències que un nyero considerable al front. Una visita i una bona pediatra a Urgències ens ho van confirmar.

I al costat d'un Josep amb cara de circumstàncies hi podeu veure una Maria molt riallera. El nen és el seu bàlsam quan plora, és increïble. Tot just farà tres mesos la setmana que ve i sembla que ja tingui una certa devoció cap al seu germà. Se'l mira sempre amb uns ullassos oberts i molt vius i de seguida li fa riallades. I el Josep se la va mirant encuriosit i li torna les riallades. Li toca les mans, els peus, el cap i li fa trenta mil petons al cap del dia. A vegades penso que ja té pressa perquè la nena corri i puguin fer de les seves. Ja ens podem apreparar, papetes!

No hem tingut la fortuna que ens hagin tocat unes criatures gaire tranquil·letes, els primers mesos... Ni l'un ni l'altra han sigut dormidors de dia, i ja em direu què fas amb una criatura de dos i tres mesos tot el dia, si no dorm gaire... Amb l'afegit, aquest cop, que la Maria és molt més marrana del que va ser el Josep, que als seus 19 mesos podem dir que és un tros de pa, que va molt al seu aire i és tossudet, sí, però és un bonàs. Però la Maria... mare meva! No s'ha agafat a la pipa, li costa déu i ajut adormir-se a la nit, i ho ha de fer als teus braços i tu dempeus i caminant. De mica en mica sembla que es va reconduint i a les nits ja fa tiradetes ben maques de cinc i sis hores, cosa que amb el Josep va ser impensable fins als cinc mesos.

Bé, no m'allargo més perquè m'estic morint de son i he d'aprofitar aquestes hores de tranquil·litat.

Aquest escrit el dedico a la tieta Rosa, gran seguidora d'aquest bloc i a qui encara dec una visita com déu mana amb les dos criatures. Però és que bona part del temps estic superada!!

josefina

5 comentaris:

esther ha dit...

Quin foto més preciosa, Josefina!! Em fas molta enveja! Sí, tot i el que expliques de no dormir, perdre la vida pròpia... T'ho canviava ara mateix! Enhorabona famílai per aquestes dues criatures!

reflexions en català ha dit...

Puf, Jover, què vols que et digui... Si em veiessis a hores d'ara... no crec que et fes gaire enveja. Són gairebé tres quarts d'onze de la nit i ja porto quatre intents de posar la Maria al llit d'una vegada per totes. Des que s'ha llevat a les nou del dematí no ha dormit més de dos hores, la treus a passeig per intentar que agafi el son i encara marraneja més, només es calma als braços i no pas de seguida. Avui he descobert que si li poso la música dels Pet Shop Boys a tot volum com a mínim deixa de somicar i al cap d'un parell o tres de cançons s'adorm però en deu minuts es torna a despertar. Ho deu fer la calor, diem... Amb el Josep que no para, amb els molts quilos de més que porto a sobre després de dos embarassos tan seguits, amb aquestes calorotes i amb el cansament i l'esgotament acumulat d'aquests últims dos mesos i mig, m'arrossego com una ànima amb pena. No crec que et vingui gaire de gust canviar-te per mi, ara mateix. Jo, en canvi, sí que em canviaria per tu, ni que fos per unes horetes...

Una abraçada! Ara intentaré estirar-me al llit i mirar d'adormir-me, que d'aquí a unes quatre horetes la senyoreta tornarà a cantar (si és que no ho fa en pocs minuts...).

josefina

reflexions en català ha dit...

La Maria m'ha fet quedar malament i aquesta nit ha dormit des de tres quarts d'onze fins a les set! Esperances que això tingui continuació? Cap ni una!

josefina

esther ha dit...

jejeje això és que la Maria ha llegit el teu apunt al bloc i ha decidit donar-te treva!!!!
ànims!!

Montserrat ha dit...

jo ja començo a sospitar, a Igualada la nena va dormir molt bé (davant la gent) i quan venim tampoc és tant greu....jajaj serà que necessita jaleo i gent al voltant per fer-vos quedar malament.....ánimus!! que són preciososo tots dos

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...