La història l'he llegit aquest matí en un breu del diari Segre: a Sidney, un nadó que va néixer prematurament i al qual els metges van donar per mort, va ressuscitar després d'haver passat dos horetes enganxat al pit de la seva mare. Aquesta és d'aquelles notícies que abans de ser mare em feien somriure i ara em fan plorar.
El pocapena és el Benach. Mentre el Laporta va ser president del Barça no perdia l'ocasió de fer-se fotos al seu costat i de fer-nos sentir vergonya aliena a la tribuna del Camp Nou aprofitant-se del seu càrrec. Ahir vaig veure unes imatges del Gamper en què el ximplet s'acosta on hi ha el Laporta, aquest es pensa que el vol saludar i fa el gest de donar-li la mà, i el Benach passa d'ell i saluda algú que hi havia al darrere. Benach, quan deixis de ser president del Parlament, que per sort serà aviat, passaràs a la història com el més gris i el de més poca talla política que hàgim tingut mai. I, a més, t'esfumaràs i ningú et trobarà a faltar. És molt trist que durant vuit anys algú com tu hagi tingut un càrrec que hauria d'estar reservat només per a persones respectables. Ah, per cert, parlant del Barça: el Rosell va parlar en castellà "per respecte" als penyistes que no són catalans. I del respecte als penyistes catalans no se'n parla?
josefina
dissabte 28 d’agost de 2010
Una història per plorar i un pocapena que fa plorar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?
i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost
Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)
no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...
4 comentaris:
Tinc entès que totes les reunions de penyes del temps del Laporta també es feien en castellà, entre elles la del famós al loro que no nos embauquen.
És el que he vist a totes les reunions amb catalans i algun no català. Algú comença a parlar, diu tres paraules en català i immediatament exclama ay perdón i es posa a parlar en castellà.
Per ser algú, cal tenir talla. I d'això no en venen a les botigues. La talla és té o no es té...
Una baraçada
Pel que tinc entès, les reunions de penyes en temps d'en Laporta es feien en català quan es feien a terres de parla catalana (amb traducció per qui ho demanés) i en castellà quan es fan en terres de parla castellana i després, les preguntes es responien en la llengua que es feien.
Em sembla una falta de respecte que les reunions de penyes del Barça es facin en castellà. Si és un equip català que es facin en català.
Aquest tal Rosell ha començat de la pitjor manera: fotent pedres al sostre del seu predecessor (president del club des clubs aquests últims anys) i amb una manca absoluta de respecte pels socis i aficionats catalans, que dic jo que deuen tenir la seva importància, a Can Barça. S'ha de ser imbècil.
Publica un comentari