diumenge, 5 de setembre de 2010

Ara, Solidaritat (II)

Jo, això de Solidaritat m'ho miro una mica de lluny perquè ara no tinc cap més remei que agafar-m'ho tot amb una certa distància per falta absoluta de temps, però cada cop m'engresca més. Ahir el Marc va arribar content de la Seu, on es va centralitzar el vot pirinenc de la jornada de primàries. Li va agradar la molt bona organització (made in López Tena) i retrobar-se amb antics companys del camí que havia començat amb Reagrupament. Bé, ell ja ha fet algun escrit amb la seva opinió del tema, molt més argumentada del que jo faré ara perquè no ho visc tan de prop com ell, però també hi volia dir la meva.

Tot i que amb Reagrupament tampoc m'hi vaig implicar tant com el Marc, aquella aventura m'havia engrescat molt. I suposo que tot el que va tan de pressa a pujar té tots els números perquè baixi a la mateixa velocitat. És que tot just fa un any que vam passar l'11 de setembre a Barcelona, a l'homenatge al general Moragues! I recordo haver fet més d'un i de dos escrits elogiant Reagrupament, el Carretero, la Carandell... Però en molts pocs mesos se'n va anar tot a fer punyetes i d'una manera fastigosament lamentable. Una altra oportunitat perduda en el trajecte cap a la independència. I torna el desànim i et tornes a plantejar que votaràs Convergència.

Llavors apareix l'opció Laporta. He de dir que com a president del Barça hi va haver coses i actituds que no m'agradaven, i que quan va anunciar que saltaria a la política no em generava ni il·lusió ni confiança. Estava més al plat de la balança dels que el consideren un pallasso-bufó-fanfarró, que no pas a l'altra. Però amb el temps he canviat una mica l'opinió. Ara penso que va ser un valent, com pocs n'hi ha hagut fins ara, per declarar-se obertament independentista i per parlar clar sobre la situació actual. ¿Quantes vegades hem lamentat que personatges destacats del nostre país no s'atreveixin a posicionar-se davant dels atacs que patim constantment per part d'Espanya? Ho fa el president del Barça i tothom se li tira a sobre. Per què? L'excusa barata que no es pot barrejar esport amb política. Quin riure. Ens agradi o no, a l'esport d'avui hi ha molta política, i només cal que ens fixem en què ha suposat la victòria de la Roja al Mundial. Per tant, que no em vinguin amb sopars de duro. El que passa és que molesta. Molesta als uns i als altres i als del mig. A tots.

Al Laporta avui l'ignoren i/o el massacren els grans mitjans de comunicació, aquells que van propiciar descaradament la victòria del Rosell. I és sobretot aquesta actitud, sumada a les crítiques que li plouen de totes bandes, el que ara fa que el ja candidat a president tingui tota la meva simpatia. Com més l'ataquen, ara més el defenso. És aquella situació: qui per tu és un pallasso per mi és un valent, qui per tu és un bufó per mi és un pencaire, qui per tu és un fanfarró per mi és un lluitador.

I a més, hi ha els seus companys de viatge. Alguns m'agraden, altres no tant. Al López Tena l'admiro perquè li trobo aquella barreja fascinant de geni amb un punt de bogeria (o de boig amb tocs de genialitat, segons qui s'ho miri). Avui el Sostres li dedica una (altra) frase genial: "Un home que té prou força per crear i destruir el món diverses vegades." Ell i el López Bofill, ara per ara, són per mi la garantia que aquest és un projecte en el qual puc i he de creure. L'Uriel Bertran no em genera tanta simpatia, potser perquè, per com ha anat tot, el veig una mica oportunista. A l'Anna Arqué la conec poc però, i ja sé que aquesta consideració se'm considerarà frívola i que res té a veure amb el que s'ha de debatre, la trobo molt elegant. I aquests detalls també són importants. Una mica d'elegància i de posat tranquil enmig d'homes impetuosos és necessari. També volia parlar de l'Emili Valdero, un dels quatre maleïts que van fer desencadenar la crisi a Reagrupament. Alguns cops he llegit comentaris molt durs cap a ell però, pel que jo sé de la història i també pel que he pogut anar seguint una mica més de prop aquests últims mesos, l'Emili és un altre pencaire infatigable que se la creu de veritat, aquesta lluita per aconseguir la independència. Hi ha detalls (m'agrada fixar-m'hi, en els detalls) que em diuen molt d'una persona: el 14 d'agost de l'any passat vaig acompanyar el Marc a la presentació de Reagrupament a Puigcerdà. En acabar l'acte l'Emili el va saludar i quan va saber que el 9 de setembre es feia la presentació a la Seu li va faltar temps per oferir-se a venir i explicar el frau de l'acord de finançament. I el 9 de setembre va venir, va fer una altra explicació clara i entenedora sobre aspectes que no són fàcils d'explicar, i va tornar cap a Barcelona sense quedar-se a sopar. Es va guanyar la meva simpatia en aquell moment.

Cada cop falta menys per les eleccions. M'hauria agradat molt que a Reagrupament haguessin baixat del burro i les forces s'haguessin unit. Avui el que és clar és que als candidats de Solidaritat els han elegit els adherits que ahir van voler votar, i als de Reagrupament, en contra del que es diu als estatuts, no. Veurem com es mouen les fitxes les pròximes setmanes però, ara per ara, Laporta al Parlament!

josefina

7 comentaris:

reflexions en català ha dit...

El Laporta, amb les seves virtuts i amb els eus defectes, é l'únic que pot liderar el moviment independentista de debò (del qual s'exclouen, ells mateixos, CiU i E). El Carretero al principi parlava molt bé, deia coses molt sensates, però amb el temps ja hem vist quin peu calça. No m'hi vull estendre però quan vas sabent coses... En fi.

Ara el Laporta diu si fa no fa les mateixes coses i ja veurem què passarà, però de moment ja podem veure la seva capacitat de seduir els assistens a les presentacions de Solidaritat, la seva capacitat de treball, la seva il·lusió encomanadissa. Afegim-hi el seu èxit rotund com a president del Barça.

Com pot ser que un paio que va treure el Barça de la misèria i el va convertir en una de els icones esportives més importants del món generi tant odi? Per la puta enveja que hi ha en aquest país i per la gran capacitat que té la gent d'empassar-se la bilis que llegeix als patufets i esportius i altres mitjans del règim autonmista. No suporten que ho hagia fet des de la catalanitat més desacomplexada. On s'és vist!

Com bé diusm Josefina, com més l'ataquen i el menypreen, més vots tindrem.

Aquesta colla de llardosos que l'acusen de barrejar pol´tica i futbol. No, senyors, el Laporta no barrejava política i futbol, sinó Barça i Catalunya. Els espanyols fan el mateix i ho veuren molt normal perquè per ells 'fer Espanya' no és fer política; és el més normal del món. En canvi, si ho fa un independentista, llavors és política.

I és clar, ell no pot tenir idees polítiques i expressar-les públicament.

Els més provincians de tots són aquests que diuen que els aficionats espanyols del Barça s'enfaden, que si a casa nostra hem de parlar com ells perquè ens entenguin... El món comença i s'acaba a Espanya, mentre el Laporta converteix el barça en el club més important del món.

I els que diuen que no te experiència? Haha.

Apa, Josefina, que si et portes bé et passaré un exclusiva aviat.

marc

reflexions en català ha dit...

Aguanta-la unes setmanes que encara estic de baixa ;)

josefina

Otger Formòs ha dit...

Quin gust poder veure que les meves mateixes conclusions escrites per un altre! Laporta junt amb López Tena tenen una força brutal, tot i que l'enquesta d'avui de la vanguardia no els nomena... temps al temps, que aquests entren al parlament segur!

Ferran ha dit...

Potser sí, que al final hi haurà una opció política independentista, seriosa i amb un lideratge ferm? No em vull fer il.lusions, de moment...

Núria ha dit...

A mi m'atrau SI però també m'ho miro des de la distància. Alguns personatges m'agraden, altres no m'agraden massa i uns altres em sorprenen gratament com més els escolto, com l'Uriel Bertran. A la presentació de la Seu hi vaig veure gent molt engrescada. El que sí veig cada dia és que el diari hauria de ser al seu costat, Avui-El Punt, els menysprea constantment i els tracta de pallassos i ineptes. Suposo que CiU pressiona i molt (por?). Els altres diaris, els espanyols, ni me'ls miro. L'endarreriment de les eleccions crec que els afavoreix, tenen més temps per fer-se conèixer i escoltar-se. El que sí tinc clar és que no vull votar cap dels altres partits i aquest m'obre unes expectatives que els altres no m'ofereixen

Jordi Vàzquez ha dit...

Això de barrejar futbol i política és una excusa d'analfabets. Aquí tenis exemples de presidents de futbol i, tanmateix, polítics amb èxit.
http://utopiapossible.blogspot.com/2010/08/260-futbol-i-politica-laporta-no-es-cap.html
Per cerrt José M. Arrasate, ex president del Bilbao, dissabte 11, ha confirmat que es manifestarà amb EA, Aralar...i no passa res.

Jaume Sanz ha dit...

Em mereix més confiança algú que no s'amaga de res - amb tots els seus defectes i virtuts- que no pas la hipocresia de la política fins ara.

D'en Valdero, fins fa un any jo nomès sabia tres coses bones: 1) que havia dimitit de Secretari de la Conselleria de l'Huguet quan es va formar el corrent crícit de Regrupament dins ERC, 2) els seus articles de l'AVUI, i 3) que segons em deien, ha estat diversos anys el professor més ben valorat de la Facultat d'Economia, i suposo que això no deu ser cap casualitat. Pel que ha passat després, és difícil jutjar-lo. Però que en Sostres l'insulti (com ahir insultava en Vicent Partal) ha deixat fa temps de ser cap indici de res. O més aviat l'indici que aquell que fa dir-se Salvador Sostres s'està trastocant, i prou

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...