dimecres, 1 de setembre de 2010

Ara, Solidaritat


Vaig sortir de Reagrupament bastant cremat, però ara toca apostar i treballar per Solidaritat Catalana. Dins les meves possibilitats, que són poques per culpa d’aquest parell de dimoniets (que, a sobre, viuran gairebé tota la vida en un Estat català), d’aquí a les eleccions miraré d’aportar el meu granet de sorra a un projecte una mica esbojarrat (per les presses) però més rigorós i esperançador que el d’RCat.

Ho faré des de l’àmbit comarcal, al costat d’una colla de solidaris que també tenen família i molta feina però que faran el que podran i hi posaran ganes. Les ganes, les meves, de canviar l’statu quo immobilista que regna al nostre Parlament a hores d’ara.

L’acte de presentació de Solidaritat a la Seu va anar molt bé, però necessitem engrescar més gent que vulgui implicar-se en la guspira que ha de provocar el canvi real a Catalunya, perquè ni ERC ni CiU no faran res de bo ells solets. Ells esperen que madurem. Jo espero que siguin ells els que madurin.

No sé si els simpatitzants i adherits de la comarca pensen com jo, però tinc molt clar que Solidaritat és l’única possibilitat que hi ha perquè el Parlament reflecteixi algun canvi després de la humiliació del TC. Si res no canvia, m’enfadaré molt i no descarto exiliar-me a la vall del Madriu. Tindrem el que ens mereixem, això sí.

¿El Carretero creu que entrarà al Parlament, encara que faci alguna Suma de quatre? Jo penso que no. ¿Està ofuscat? Segur que sí. ¿Tant se li’n fot tot? És possible. ¿És capaç d’abandonar el vaixell abans que baixar del burro? Sí. ¿Tindrà por de fracassar? No ho sé.

Em sap greu que Reagrupament i Solidaritat no hagin arribat a un acord per anar plegats a les eleccions, sobretot perquè molts manifestants del 10-J, que són l’objectiu prioritari d’RCat i SC, no són uns malalts com nosaltres i diria que veuen/veuran aquesta doble oferta com un fracàs. És allò que segur que alguns de vosaltres ja heu sentit dir: “Si no s’entenen entre ells...”

Aquesta imatge de dues ofertes molt semblants en els objectius crea desconfiança i els medis del règim autonòmic ja s’encarregaran de treure’n tot el suc que puguin. És clar que arribar a un acord amb segons qui també és difícil i que alguns ja acumulen força descrèdit, a part de moltes desercions que mai no podrem saber exactament.

El repte de Solidaritat és aquest: generar confiança i il·lusió i convèncer uns quants centenars de milers de manifestants del 10-J; si a més hi afegim uns quants catalanoespanyols cremats i/o laportistes, podrem fer un molt bon resultat.

11 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Doncs a veure...
jo de moment estic bastant desanimat amb el tema.
Em vaig dir que si hi havia acord aniria a votar a les primàries, però tal com estan les coses, de moment, ja s'ho faran. Ja votaré quan toqui, segons com evolucioni la cosa...

reflexions en català ha dit...

Em sembla molt bé, home del sac. Entenc que hi hagi molta gent com tu.

Ferran ha dit...

RCat, SC, ERC, blablabla... veig molta sigla però, malauradament, no veig ningú capaç de liderar un projecte creïble. Ho semblava en Carretero, fins aquell capítol incomprensible (pels "forans", si més no) de fa uns mesos.

Fins els pebrots, n'estic de tots ells. Ara, clar, o un d'ells o l'abisme, així que tapant-me el nas, faré ús, un cop més, del meu dret a votar.

... i que surti el sol per... per on era? Antequera? doncs això, que surti el sol per on vulgui, què hi farem.

Salut.

Jordi Vàzquez ha dit...

Fantàstic tornar a il·lusionar persones que s'havien desanimat. El pitjor de la crisi de gener és que molta gent va optar per abandonar. I això és el pitjor que pot passar.
Encara ara, amb el tema de la divisió, potser es perd gent.
I calen el màxim de braços per remar doncs hi ha mala mar.

Querol ha dit...

No seré jo qui et defensi Rcat aferrissadament i menystenint la decepció de febrer. Conec molta gent que està entrant a les bases de SCI honesta, patriota i amb il·lusió. Ho sento però jo tampoc me n'acabo de refiar, dels líders de SCI. Primàries que no ho acaben de ser. Anunciar incorporacions de M. Broggi i el CCN amb posteriors desmentiments dels implicats... Una llàstima. http://www.tribuna.cat/croniques/colmlectiu-joan-crexell/122-colmlectiu-joan-crexell/92945-els-enemics-de-lindependentisme-ii-nosaltres-mateixos

GOS GÀNGUIL ha dit...

Companys, crec que es tracta d´una qüestió de credibilitat. Si venem regeneració i una altra manera de fer les coses, no podem pactar per dalt i carregar-nos el que venem com han fet altres. A Rcat són cada vegada menys, i al meu districte actius en queden dos (actius erem uns 30-40). Això de la no unitat ha estat una llàstima, però jo crec que les coses aniran caient pel seu propi pes.
Home del sac, pensa-t´ho home, és un procés històric i pioner al nostre país; paga la pena viure la Història!!
Salut i Pàtria!

Anònim ha dit...

L’acte de presentació de Solidaritat a la Seu va anar molt bé, però necessitem engrescar més gent que vulgui implicar-se en la guspira que ha de provocar el canvi real a Catalunya,

Leído entre líneas, que la cosa no fue tan bien.

Permaneced en el cerro, en el monte o en la montaña, que si bajáis os acechará lo peor, y hasta os robarán el bolso de un tirón.

Jaume Sanz ha dit...

Marc, ja fa temps que em/us plantejava què collons havíem de votar si no hi havia Rcat. Ara també ho tinc clar. Feu enveja la gent de comarques: sempre sabu trobar les relacions propícies per poder col.laborar activament. A la capital costa molt més, comptant-m'hi jo mateix, hi ha molt més independentista de sofà, tertúlia d'amics o companys de feina, que no pas d'actiu. Salut i Independència. I que els nostres fills ho vegin aviat.

reflexions en català ha dit...

Ferran,

Sí, vota amb el nas tapat, però fes-ho, eh? I el sol sortirà perquè no hi ha cap més remei.

Jordi,

Exacte. Comprenc els desanimats, però quedar-se quiet encara és més frustrant.

Querol,

Jo me'n fio, de moment, tot i que hi ha gent a Solidaritat que no em cau bé o que no m'inspira confiança, però aguantaré fins que em senti traït. Llavors, si em deceben, marxaré d'EC i ja està. I tonrarem a començar, hehe.

Gos gànguil,

Quan siguem grans i recordem aquests anys...


Anónimo,

Felicitats. No hi ha gaire gent capaç de llegir entre línies com ho fas tu. Encara té més mèrit en aquest cas, perquè la meva subtilesa només és a l'abast d'uns quants elegits. Ja has enviat un currículum al CNI?

Jaume,

Aquí dalt costa molt mobilitzar la gent, no et pensis. És terra una mica cremada, però ens en sortirem. Els nostres fills viuran en un país indpeendent però hauran d'emigrar, hehe.


marc

Albert B. i R. ha dit...

Me n'alegro que hagis trobat un lloc ion poder aportar el teu gra de sorra a favor de la independència. La veritat és que des de fora ningú entén que dues opcions que aposten pel mateix, per un tema de llistes, no s'hagin posat d'acord. He sentit molts comentaris de "són com els altres". Dotaria de gran credibilitat i força la unió. En cas contrari, es perdran molts vots.

reflexions en català ha dit...

Albert,

Aquest és el problema, que la gent 'normal' no entén aquesta desunió.

Però què hi farem!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...