diumenge, 26 de setembre de 2010

Divagacions

Si tingués temps i, sobretot, si en sapiguessa una mica, m'agradaria molt analitzar en profunditat aquest eslògan del PSC, el d'El canvi real, que fa riure. O s'ho prenen ells en broma o és que ens prenen per imbècils. Un canvi se suposa que es fa per canviar el que hi ha ara, per tant adéu Montilla. ¿I això de real què significa? ¿Que el que hem tingut fins ara ha sigut fictici, irreal? (Per desgràcia, no). ¿Potser fa referència a aquesta estupidesa de la Catalunya real a la qual tant apel·len els sociates? No ho sé, trobo que és un eslògan ben idiota.

Després, hi ha aquestes declaracions ja electoralistes del Montilla, que diu que si guanya podria eliminar la limitació dels 80 quilòmetres per hora als voltants de Barcelona, i els d'Iniciativa calladets, que veuen que se'ls acaba el xollo. I els incompetents dirigents d'Esquerra, que s'omplen la boca dient que gràcies a ells el PSC ha sigut més catalanista que mai (ai, que em tronxo) i ja no volen que recordem que el Montilla va obligar el Puigcercós a fer volar la bandera espanyola a Governació... És que, senyors del tripartit, no es pot fer més malament del que ho heu fet aquests set anys.

I encara hi ha aquest altre episodi de bona entesa entre espanyolets i bascos, que molta ETA i molt govern no nacionalista a Euskadi, però va i el PNB aprova els pressupostos del ZP a canvi d'això que en diuen el traspàs de les polítiques actives d'ocupació. I aquí surt la Serna dient que ara també ho reclamarem nosaltres. I una, des de la ignorància de qui ho segueix des de fora i no en sap res, pensa que el més normal hauria sigut tenir-ho nosaltres abans, tant Estatut, tantes reunions per traspàs de competències, tant governar els mateixos aquí i allà. Què heu fet, tot aquest temps? El Basté deia aquesta setmana que, una vegada més, ha quedat clar que a Espanya els bascos fan por i els catalans fem riure. I hi estic d'acord. Amb l'agreujant que en set anys, i sobretot en els últims quatre, no hem tingut un govern i uns polítics capaços de plantar cara de veritat i de fúmer un cop de puny damunt la taula. De fer-se respectar, d'aturar aquesta espiral d'atacs i d'insults cap a Catalunya. Com va dir un dia el Pujol* en una de les seves moltes sentències mítiques i irrefutables: "Se'ns pixen a sobre i diuen que plou." I tot plegat, amb la connivència i la participació directa del gran partit independentista, d'Esquerra. ¿Com voleu que us tornem a votar?

En fi, deixo enrere una setmana que he viscut molt intensament perquè el Josep va començar dilluns la guarderia. Tres primers dies de plors i els dos últims molt més bé. Però ha passat un cap de setmana un pèl estrany i ja temo que no estigui incubant alguna cosa. És ben descoratjador que de les primeres coses que se't diu quan entren a la guarderia és que et preparis perquè ho enganxaran tot i molts es poden passar més dies a casa que allà. Quina gràcia. A vegades em plantejo si hem fet bé de portar-l'hi, encara que només sigui de quarts de deu a quarts d'una. Puf, espero que vagi passant un hivern més o menys tranquil, pel bé de tots!

josefina

*A causa de la controvèrsia que ha aixecat aquesta referència a casa nostra, ara no tinc clar que ho hagués sentit dir al Pujol. De fet, buscant per internet, he trobat la frase citada al magnífic cal Diccitionari, i veig que vindria a ser una frase feta que no puc pas atribuir al president Pujol, per molt que l'admiri i que per això li atribuiria tot el que és enginyós i encertat.

6 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Molt bo! La gent 'normal', la majoria, pensa això mateix. I tu tens la gràcia d'explicar-ho d'una manera que la gent 'normal' s'hi pot identificar de seguida.

marc

reflexions en català ha dit...

La frase era del Carallod, no?

m.

reflexions en català ha dit...

Ospe, jo diria que aquesta frase l'havia sentit de boca del Pujol, en un d'aquells mítings una mica eixalabrat, a l'estil del 'tites, tites'. I que li havia sentit poc després que el Cadallod parlés d'un altre concepte mític, la pluja fina.

josefina

Albert B. i R. ha dit...

Amb aquest eslògan volen com intentar fer creure a al gent que si no han pogut fer el canvi que ells volien ha estat "per culpa" dels dos partits amb qui han governat. Això demostra fins a quin punt s'avergonyeixen de la seva pròpia obra de govern.

Jordina ha dit...

http://www.vilaweb.cat/noticia/3779854/joan-margarit-reivindica-independencia-prego-merce.html

Com sempre, arribo a misses dites, però si n'hi ha que també feu tard com jo, és interessant llegir el sermó d'en Margarit a les festes de la Mercè. Sembla que la comitiva política no va passar el rasclet. Devien pensar que total, un poeta no diria res digne de ser tingut en compte.

Andreu ha dit...

Benvolguda Josefina,

Te'ns tota la raó. 100%. En Jordi Pujol coneix molt bé moltes frases fetes i expressions tradicionals catalanes que a hores d'ara gairebé no s'empren. Va ser com tu expliques. Un "aparent" descontrol en un meeting (actua molt bé, i ha anat millorant amb els anys, i, sobretot, ara que no té càrrec i no ha de limitar-se sempre pel càrrec que ocupa), i, també ten's tota la raó, com a resposta a la historieta de la "pluja fina" d'en Carod, un dels polítics pitjor valorat per en Pujol, i no ja des del 2003, an sja des de NE.

I no es va equivocar, el "punyetero"...

Ah, i aprofitant l'avinentesa, Josefina, horabona pels autògrafs futbolers que deies. El del Mourinho seria dels primers que se li demanessi per Barcelona, o sia que té molt valor.
Aquest, el Mu sí que sap fer teatre sempre, molt, i molt bé...i es un molt bon tècnic. El que nom sé es si el personatge teatral se l'està menjant massa...No ho sé, però ho sembla una mica.

Cordialment,
Andreu

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...