divendres, 24 de setembre de 2010

flaixmarcs

1. El seguiment periodístic de l'enquesta que situaria el subjecte Belén Esteban com a tercera força política a Catalunya demostra que la degradació d'aquesta professió està arrribant a límits insuportables. En tinc exemples més propers que no comento perquè no tinc prou llibertat.

2. Compte amb la demagògia al voltant dels correbous. Avui, al diari no nacionalista El País carreguen amb delit. Diuen que amb tot aquest rotllo del toros i els correbous s'ha vist clarament la Catalunya provinciana, la que defensa les tradicions autòctones i rebutja els símbols espanyols; i això ho diuen ells, com si les tradicions catalanes, per ells, no fossin espanyoles! En canvi, segons els del sue País, hem volgut vendre una Catalunya moderna, la que no suporta la tortura contra els animals, i ells són els encarregats de desemmascarar-nos. Els correbous autèntics, els tradicionals de les Terres de l'Ebre, no tenen res a veure amb el bou embolat (diversió per als turistes sense arrelament), com tampoc l'altra modalitat de cuyo nombre no puedo acordarme i que també es pot considerar una animalada totalment inadmissibe. Ara: si creieu que córrer darrere d'un bou és pecat, llavors parlem-ne, però fem-ho globalment. I una altra veritat assumida: els toros tenen molta tradició a Catalunya. Llegiu aquest article de Gabriel Bibiloni.


3. Artur Mas va dir ahir a Onda Cero que la seva prioritat és que Catalunya no es trenqui, però no sé a què es referia. Suposo, i espero, que tenia al cap la crisi econòmica, no pas a l'argument psoemontillista de la fractura social que comportaria la drecera desconeguda de la independència i bla, bla, bla. (Tot i que, si vol evitar un trencament econòmic, el millor que podria fer és intentar convèncer el 48% dels seus votants que no són independentistes.) Una cosa és que siguem uns immadurs i que necesssitem uns quants anys per poder afrontar la secessió (alguns més que d'altres), i una altra cosa molt diferent és justificar l'immobilisme perquè els altres, pobrets, es trasbalsarien i es fracturarien el cor. Si el 40-50% d'independentistes no veiem assolit el nostra anhel, no passa res, no ens fracturarem pas. 

4. La nena plora. Siau.

4 comentaris:

Ferran ha dit...

El periodisme al nostre país potser està tocat de mort. Quin quantitat més insuportable de mitjans i de "comunicadors" patètics.

L'home del sac ha dit...

El periodisme català fot fàstic i l'espanyol "ni te cuento".
Precisament ara sortirà un diari que em penso que es dirà "Ara". A veure que tal, però tal i com està ara mateix el sector, no sé si pot tenir massa èxit. Tan de bo m'equivoqui.

Noctas ha dit...

A mi m'agradaria una xixolina al parlament de catalunya. El problema de la Esteban és que no està bona i no desperta cap mena de sensualitat! Abraç

Albert B. i R. ha dit...

El periodisme compromès de veritat fa temps que ha mort. Això n'és només un exemple.
El tema dels correbous ha estat lamentable. De devò calia arribar al punt de protegir aquetes variants que tant castiguen a l'animal?
De l'Artur Mas crec que no se'n pot esperar res. Com la resta de convergents, mai s'atreviran a fer el pas. Tenen por i venen, igual que el PSOE, la tonteria de la fragmentació.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...