dimarts, 28 de setembre de 2010

Mou, mon amour

Com m'agrada el Mourinho, tu. I encara més des que demostra que és més xulo que els periodistes de Madrit, que ja té mèrit! Aquests periodistes que durant la temporada passada el reclamaven cada dia i el van convertir en el déu més desitjat, en l'únic entrenador capaç de posar ordre en un vestidor ple d'estrelletes i de tornar a portar la glòria dels títols al Bernabéu. Que poc els ha durat l'enamorament. Tot el que abans n'elogiaven ara ho critiquen. Aquest migdia he vist un tros d'aquest programa fet per i per a fanàtics (com la majoria) que és Deportes Cuatro, amb el moment de la roda de premsa que ahir feia el Mourinho com a prèvia al partit de la Champions contra l'Auxerre, i en què va plantar els periodistes, fart que li preguntessin per l'absència a la convocatòria d'un xaval (un tal Pedro León), que, com diu l'entrenador, encara no és ningú, i que "si treballa bé tornarà a jugar i si no treballa com a mi m'agrada, no". Argument irrefutable, em sembla a mi. Però a més, Mourinho es va permetre donar-los una lliçoneta al dir-los que si ell fos periodista el que voldria saber és qui jugaria al costat de Benzema (que pel que he deduït era l'únic confirmat), si l'Higuaín o algun altre. I no pas tanta preocupació per un nen que encara no ha demostrat res. A la caverna mediàtica esportiva se li gira feina, ara no sabran si odiar més el Guardiola o el Mourinho.

Per cert, i com a anècdota d'aquelles friquis que vaig recollint amb el pas dels anys. Els hauria de buscar i segur que els trobaria, un autògraf del Guardiola i un altre del Mourinho. El primer el vaig aconseguir als 16 o 17 anys, quan feia no recordo si tercer de BUP o COU, en un viatge que vam fer a Barcelona amb l'Institut (anys 91 o 92). Acabada la visita que teníem programada pel matí, una amiga sòcia del Barça i barcelonina, filla d'un metge que feia poc s'havia instal·lat a la Seu, em va portar corrent pel metro fins al Camp Nou (una experiència al·lucinant per mi, el metro). Tot just arribar-hi sortia el Guardiola al voltant d'un Volkswagen Golf blanc descapotable de segona mà que li havia venut el Laudrup (informacions que sabíem de primera mà perquè érem lectores diàries de l'Sport. Sí, tothom té un passat). Molt atent ens va firmar uns autògrafs, érem les úniques carallindes que hi havia per allà.

I la firma del Mourinho, encara ric ara quan hi penso. Va ser al començament de la seva etapa al Barça com a segon i traductor del Robson. Crec que era el meu segon any d'estudiant a Barcelona (any 94), anava amb una altra noia i el vam trobar al Corte Inglés de la Diagonal, passejant sol amb les mans a les butxaques del xandall oficial del Barça. I tot i ser un segundón no ens ho vam pensar ni un moment, el demanar-li l'autògraf. L'altra noia es deia Gemma i no va entendre el nom a la primera. En canvi quan em va demanar el meu nom em va somriure i em va dir: "Ah, éste sí que es fácil. Te llamas como yo." Mireu, ja se'm va guanyar en aquell moment. Estic rient a base de bé, al recordar-ho! La vida!

josefina

3 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Jo llegia el diari Sport, o potser més aviat el mundo vomitivo, a classe quan feia batxillerat... Xd
Ara els trobo bastant repugnants els diaris esportius, a no ser que sigui un dia que hi hagi algun esdeveniment d'interès...

Joan ha dit...

Resulta molt divertit veure com Maurinho te problemes amb la premsa per culpa de la suplència de Pedro Leon i aquí tenim un tècnic que s’ha “cepillat” a Ronaldinho i Deco abans de començar, a Eto’o l’any passat i a Ibrahimovic aquest any.

sànset i utnoa ha dit...

Com el Mou segueixi soltant-les tant alegrement, d'aquí ben poc allò de "Madrid se quema" deixarà de ser només un càntic!

*Sànset*

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...