dilluns, 11 d’octubre de 2010

La informació és una selva

Una frase de Xavier Graset, si no m'equivoco. I és ben veritat. Des del moment que es genera la notícia, a vegades manipulada, fins que arriba a la gent, que en bona part no sap llegir (interpretar el que es diu), no sé què fem amb la pobra informació però acaba ben estabornida.

L'última evidència d'aquest fenomen tan normal (parlo per mi, de la meva experiència vital) ha sigut la desinformació sobre els convenis que l'SPL ha firmat amb bona part dels grans magatzems d'Andorra per millorar l'atenció als clients en català. No m'he escandalitzat perquè ja fa uns quants anys que mantinc un contacte molt íntim amb els medis (ara no tant, però no deixen que me'n desempallegui), encara que no deixa de sorprendre'm (i de meravellar-me, fins i tot) la capacitat de llegir notícies totalment desenfocades o mal interpretades.

En aquest cas concret, s'ha dit que l'atenció en català als comerços és del 5%, cosa que no és certa; que "els darrers anys hi ha hagut un increment del nombre de turistes que volen ser atesos en català, un 10% el 2004 i un 18% durant el 2009", mentida; etc.

És una mica depriment. També és cert que hi ha informació que no es contamina (ara penso en els periodistes que diuen fangs tòxics en comptes de fang tòxic, que és el que diu la gent normal) i que hi ha lectors no contaminats a priori que tenen tanta addicció que ja s'ho fan ells solets. A vegades tenim la sort que es copia íntegrament la nota de premsa (si n'hi ha), i a vegades el periodista en sap i/o té prou temps per fer la notícia com déu mana. El resultat cotinua sent depriment i no sembla que hi hagi perspectives de millora, sinó al contrari. Les redaccions s'han aprimat però els diaris tenen pànic de mostrar-se físicament com el que haurien de ser: més prims que el paper de fumar. Els primers damnificats, deixant de banda la pobra informació, són els assessors lingüístics, i no assenyalo cap periòdic d'Andorra en concret (espero un editorial d'aquests enllaunats d'algun periòdic d'Andorra per criticar la falta de promoció del català). És cert que al segle XXI els periodistes haurien de tenir un domini de la llengua suficient perquè l'amo pogués prescindir del sou dels correctors (i editors), però la realitat és que el periodista del segle XXI no en té ni punyetera idea de la seva llengua (exagero un mica, però som al segle XXI, no el 1980), i ja se sap què passa quan no domines la teva eina fonamental de treball. Fa molta pena llegir segons quins periodistes enllaunats que només són capaços de repetir els clixés lingüístics d'El País i El Mundo.

A tot això...

En qualsevol cas, si voleu estar ben informats, l'ús del català als grans magatzems s'explica aquí, i els convenis, aquí. Sense cuina ni profilaxi ni servit en safata. Més val copiar i enganxar amb l'entranyable sobrenom de Redacció, que no pas fer el ridicle. I si no sou periodistes sinó només redactors o copiadors, cal assumir-ho, o no, però com a mínim heu de vigilar que les ínfules no us facin ennuegar.


marc

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Ha arribat a un moment que ja no ens creurem res. Una mateixa notícia pot estar explicada de forma totalment diferent segons qui la publiqui. Ara bé, es nota tant la tendència de cada mitjà que ho fa, que ja hem de ser capaços de saber discernir allò que és veritat del que és mentida.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...