dilluns, 4 d’octubre de 2010

Matinada plujosa

Porto ja no sé quantes nits consecutives sense dormir gaire més de quatre o cinc hores, i no pas seguides. El més curiós de tot és que de dia ni les noto, aquestes poques hores de son en algú com jo, que feia les vuit hores d'una tirada. És com si ja fos una rutina i vaig tirant perquè de feina no me'n falta. No m'arrebente haver-me de llevar dos o tres cops perquè la nena encara vol tirar del pit, ni per donar una mica d'aigua al nen aquestes nits de tos. M'arrebente que quan torno al llit no hi ha manera humana d'agafar el son i em passo un parell d'hores donant tombs i més tombs. No m'atreveixo a posar la ràdio per no despertar el Marc, ni a posar-me auriculars perquè penso que no sentiria la nena, i així van passant les matinades. Ahir una, avui una altra... Ahir em vaig posar al llit abans de les deu, em va costar mitja horeta adormir-me, a quarts d'una m'he despertat pel mal de coll que arrossego des de fa un parell de dies, a les tres m'ha despertat la nena, l'he atipat, he tornat al llit, m'he desvetllat, a les quatre he sentit tossir el nen, li he portat aigua, i a dos quarts de cinc he decidit aixecar-me i venir a veure com plou. Està fent una ploguda ben maca, aquesta matinada.

Aquestes nits de desvetllament també vaig pensant que s'acosta el dia de tornar a treballar i, per moltes voltes que hi dono i per molt que ja m'han autoritzat a poder fer tota la feina que pugui des de casa, no sé com m'ho faré, com arribaré a tot, com podré compaginar això de ser mare de dos criatures tan xiques, la feina habitual de casa (sort que el cuiner és el Marc), i poder tirar endavant més o menys dignament la revista cada setmana. Segur que ara m'hi capfico molt i no hi veig solució fàcil i a l'hora de la veritat me'n sortiré, no tan bé com voldria això segur, però ho podré anar fent. Sempre que tingui clares quines són les prioritats en cada moment, que no sempre m'és fàcil. Ara travessem una etapa dura i mira, si la casa no està tan neta, què hi farem. Quan sortim d'aquest túnel ja tot s'anirà posant a lloc una altra vegada. Així ho espero. A més, sé que m'he de considerar una privilegiada per poder tenir l'opció de treballar des de casa. Doblement privilegiada: primer per seguir tenint feina, i segon per poder-m'hi dedicar més o menys les hores que em vagin bé i des d'on vulgui. Seguiré tenint aquella mena de sentiment de culpabilitat al pensar (i ser conscient) que no és així com s'ha de treballar periodísticament, però miraré de fer-ho tan bé com pugui, ateses les circumstàncies. I a mesura que passaran els mesos aniré trobant la fórmula més o menys ideal. Eh que sí?

Apa, me'n torno al llit. Són les cinc i segur que la Mariatxi no tardarà gaire més d'una hora a tornar-se a despertar. Quatre mesos ha fet ja, la paia. Molt marraneta, molt vivaratxa, molt llesta ella. No vol biberó i em fa enfadar, però ha sortit tan i tan riallera que així s'ho fa perdonar tot. Entre les rialles que ella et regala tan fàcilment, i l'expressió que el Josep posa quan em veu entrar a classe per marxar cap a casa a dinar ("Màme", em diu somrient), totes les hores nocturnes en blanc s'obliden de cop. Que fàcil eh?

josefina

1 comentari:

Noctas ha dit...

Ohhhh què bonic!!! saludus campiona!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...