Josefina,
T'ha quedat un escrit molt rodó. Amb aquests arguments i amb aquest sentiment amb què ho expliques tot, qualsevol et rebat... hehe. Quan em vas explicar el projecte de canvi de rumb, em va semblar collonut. No sé si sóc antic pel fet de pensar així, però tant de bo no haguessis d'anar a treballar mai més. A mi em tranquil·litza molt que, almenys durant una temporada, puguis dedicar bona part del dia a la canalla. (Ara només falta que, quan arribi a casa, trobi el plat a taula i les sabatilles al costat del sofà, hehe.) Fa un any pensava que la guarderia era bona. Ara ja no. Cada casa és un món i hi ha gent de tota mena (a alguns no els haurien de deixar tenir fills, però aquest és un altre tema), però la guarderia és una mal necessari per a molta gent que no té cap més alternativa. Nosaltres tenim la sort que ens ajuden, tinc bons horaris i ens ho hem pogut combinar bé. Ara ens hem pogut permetre (quina ràbia que fa quan tothom t'ho diu, sí) aquest canvi de rumb i n'estic content. D'aquí a uns anys ja veurem què passa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?
1 comentaris:
I a més, pensa que quan la nena ja sigui més autònoma, potser fins i tot hi guanyaràs una cuinera!
j.
Publica un comentari