dissabte, 13 de novembre de 2010

Catalunya és això


És una bona metàfora del nostre país (actual) i del que et pot passar si vas a contracorrent. 

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia. També ha publicat el recull d'aforismes Viure mata i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà.


Citació completa: Respecte a la poesia, hi ha una altra cosa que s'ha de fer pública perquè el lector entengui qui i què era Miquel Bauçà, una altra cosa a part del que ja hem comentat abans sobre la prohibició explícita que els seus llibres siguin traduïts al castellà i al francès. Miquel Bauçà va guanyar el premi de poesia Miquel de Palol el 1993.

Per a un poeta català, el premi literari és com per a la pornostar el lubricant o la lavativa: imprescindible per treballar. I el premi de poesia Miquel de Palol que s'entrega a la culta i europea ciutat de Girona no és pas un premi menor. Doncs bé, Bauçà va guanyar aquest premi amb un llibre de versos titulat En el feu de l'ermitatge. No cal que el busqueu al Google, no existeix com a llibre, no el va voler publicar.

Un poeta català que guanya un premi important de poesia i que no el vol publicar. No em surt una metàfora prou dura. Simplement indescriptible. L'art de desaprofitar l'oportunitat. Com si un gos afamat (ara sí que em surt) es deixés morir de gana davant del plat ple de tall.

Perquè el cicle de la poesia és aquest: fer versos, guanyar un premi, publicar, que et comprin, llegeixin i ensabonin altres poetes, passar a formar part dels jurats que donen els premis, fer versos, guanyar un altre premi, publicar, que et comprin, llegeixin i ensabonin poetes a qui tu has donat algun premi com a membre d'un jurat, fer versos, ensabonada, esbandida...

Morirem cantant.


XXXIII


No guanyar premis i no ser traduït: convertir en somni el malson persistent de tot escriptor català.


Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 90-91.

4 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Te n'adones nen? Normalment, les cites que sols posar d'escriptors no susciten comentaris, entre tant anònim que pul·lula per aquí. Per què serà?

A banda d'aquest comentari, la reflexió sobre Bauçà és incontestable.

j.

Jaume Sanz ha dit...

El millor llibre que he llegit aquest any. Refrescant, trempador. Estil d'avui, qu eno vol dir ni millor ni pitjor, sinó d'avui, actual, no impostat. I m'ha fet tornar a tenir El Canvi sempre a prop de la tauleta vora el llit.

anònim también semos personas ha dit...

Hehe, perquè hi ha anònims que només entenen eslògans dirigits a curts de gambals, i encara resulta que hi entenen el que algun cap més llest que ells ha previst que hi entendrien. Bauçà no es va vendre, i això és intolerableeee per la família d'anònims que paren la mà aviam què cau. I que bé els va, tenir finestres on abocar la tristor dels seus cervells.

Dessmond ha dit...

La literatura és l'únic que pot relligar el país. M'ho va dir l'altre dia l'editor Quim Torra. N'he fet un post pel BGS. Una gran veritat.
Seguint aquesta línia: us recomano la secció "Notes extraviades", de l'Absolut Mas (www.absolutmas.com)
Espero que us agradi.
El que hem publicat penso que està força bé. I el que resta, encara millor.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...