dijous, 11 de novembre de 2010

Continua la campanya

Falten ara tres hores perquè comenci oficialment una campanya electoral que ja fa mesos que està en marxa. Jo l'esperava amb moltes ganes perquè m'agraden, les campanyes electorals. M'agrada seguir-les a través dels mitjans de comunicació. Però aquesta ja la intueixo diferent. Diferent perquè hi arribo fastiguejada i cansada. Cansada de les mateixes cares de sempre, cansada de no poder veure debats com déu mana a la tele, ni un cara a cara, encara que sigui només un, entre el Montilla i el Mas. Cansada d'haver de tornar a sentir la mateixa cantarella als periodistes de la Corpo dient que no firmen les notícies perquè estan en contra dels blocs electorals en nom d'una objectivitat a la qual només apel·len precisament quan ve la campanya. Cansada, emprenyada i insultada pels set anys de tripartit. Cansada de sentir tantes i tantes obvietats, tants discursos buits de contingut, tantes frases fetes només de cara a la galeria...

Quina pena feies, Puigcercós, avui jugant al criquet. Quina pena fas, Sánchez Camacho, amb aquest posat tan tort. Quina pena fas, Rivera, amb aquestes gesticulacions tan estudiades i falses. Quina pena fas, Herrera, amb el teu missatge suposadament d'esquerres i progressista. Per cert, iniciativos, ara que us quedareu un altre cop a l'oposició (així ho espero) què? ¿Tornareu a les trinxeres i us manifestareu contra els Mossos? ¿Promoureu concentracions contra les nuclears? ¿Criticareu qualsevol insinuació de transvasaments? Aneu a fer punyetes! I quina pena que fas tu també, Montilla, dient que no vas sempre al futbol però que en partits interessants, com el Barça-Madrid de l'endemà de les eleccions, està clar que aniràs "al palco". Perquè pagar l'entrada no, no fos cas. I tu Mas, la veritat és que de pena no me'n fas, i tinc ganes que es compleixin les enquestes i siguis el meu president d'una vegada per totes. Confio en tu.

Però em passa una cosa: estic tan cansada de vosaltres, de tots, que com ja vaig escriure aquí fa un temps, necessito cares noves, discursos nous. I per això, i perquè els mitjans tradicionals menysprearan i ignoraran les forces que em prometen el que més vull, que és la independència del meu país, el dia 28 penso que votaré Solidaritat. Tot i que -com diu el Mas del Polònia- el candidat de CiU per Lleida em cau molt bé. Bé, encara em queden quinze dies per acabar-me de decidir del tot.

josefina

16 comentaris:

Eduard ha dit...

"Mas, tinc ganes que siguis el meu president..."; "el candidat de CiU a Lleida em cau molt bé", "tinc 15 dies per acabar-me de decidir...". Decidir què? Si voto un partit autonomista que va ser el primer a passar les tisores a l'Estatut?? El de les màfies del Palau, del 3% i de tantes altres empreses? ... Vaig d'independentista però m'estic plantejant votar CiU peruqè en Mas i en Batalla m'agraden... Aisenyor, no hi ha com ser ben conservador ;)

Moisès (política colonial) ha dit...

Doncs si tens dubtes a última hora,sempre li pots mirar la calba al Duran i Lleida, i les seves ganes de llepar el cul als espanyols.
I per molt bé que et caigui el Batalla, potser actuaràs amb el compromís nacional que ens cal.

reflexions en català ha dit...

Carai, com es nota que ha començat de veritat la campanya...

j.

Isidre ha dit...

Josefina al Mas ? No dona aquest no !!!!
De fet aquest, ni cap...
Però si voleu federalisme lligat a Espanya (que lluny que queda l'independència) sens dubte CiU és el camí correcte.
Sort a tots pel 28-N
Ah i molts ànims

reflexions en català ha dit...

Isidre! Te'n recordes d'aquell pòster mític que em vas dissenyar ara fa quatre anys? Amb aquell lema: 'La teva confiança és la nostra força,' aquell eslògan: 'Vota'ns. Per uns Pirineus més nacionalistes.' Encara el tenim penjat aquí davant de l'ordinador! Quatre anys després, aquella foto encara fa una força extraordinària al meu petit cervell.

Salut amic!

j.

Isidre ha dit...

Me n'alegro molt que encara conservis aquell petit record.
Una abrçada sincera als quatre !!!!

Anònim ha dit...

sí Eduard, els consevadors voten PP a Espanya i CiU a Catalunya. Sempre ha estat així i així continua.

Andreu ha dit...

Caram, caram!!
Sembla que hi ha alguna errada d'enfocament.

A veure si em sé explicar.

Artur Mas i CiU van gunayar les eleccions del 2003 i del 2006, sí, les van guanyar..però una conjunció patètica es va fer per a no deixar que governessin els guanyadors.

I des de fa 7 anys, a la Generalitat han governat o desgovernat els perdedors del 2003 i del 2006.

Si alguns, molts, no estem contents, gens, amb el que han fet des de la Generalitat els darrers anys, les crítiques negatives s'han d'adreçar als qui han tingut la responsabilitat, els tripartits.

Artur Mas no ha pogut governar, tot i guanyar les eleccions, democràticament, durant dues vegades. En Mas sí va governar, fa anys, per`no com a number one, sinò com a número dos, com a conseller en cap dels darrers governs Pujol. (i abans conseller economia).

I ara, novament, Artur Mas i CiU es presenten per a tornar a guanyar, però amb la força suficient, si els electors volen, per a poder governar, sense que aiances, espúrees, fracassades, patètiques o contradictòries, puguin impedir que ocupi el govern qui treu mes confiança de l'electorat.

Es evifent que els adjectius despectius antiCDC, antiJordi Pujol, antiCiU , antiArtur Mas sense cap base real demostrada ni demostrable, ja fa molts anys que es repeteixen, com les cintes gravades sota l'orietació dels amics Carodiens i dels enemics psocialistes, per`no acaben de fer forat, ni molt menys, en l'electorat.

Qui vulgui trobar arguments per a pretendre justificar un vot antiCiU, no cal que es mostri despectiu, sense base, ni aixecant infundis. El vot es una opció positiva , o ho hauria de ser, i tenim pluralisme polític, però també hem de tenir respecte, coherència i interès per la veritat i no per lademagògia.

I ja està. Qui vulgui donar suport al millor candidat a President, al mes ben preparat, amb que ha demostrat competència al govern, com a conseller en cap, i a l'oposició i al desert, el qui entén els problemes i fixa priritats i no menteix sobre objectius i sobre compromisos, el qui diu exactament el mateix en un dinar de blogers independentistes que en el programa de l'Andreu Buenafuente emés per a tot l'estat espanyol, el qui té el millor euip i que posarà consellers i conselleres que no cal que siguin de CDC o d'UC, sinò que siguin els millors en el seu vessant de responsabilitat; el que no promet coses imposibles en terminis imposibles, el que diu que la primera prioritat es fer renèixer Catalunya treure-la del sot on ens ha posat el tripartit, economicament, socialment i identitariament, i el que diu que la màxima prioritat ara, es l'atur, dels joves i de la gent gran, i el fracàs escolar que condiciona la vida futura de generacions senceres, i si voleu un President cult, llegit, entès, que sap idiomes, que s'ha trepitjar el pais diverses vegades i que se'l coneix amb detall, i que es responsable, transparent i té capacitat de lideratge i de confiança,el millor, sense cap dubte, és Artur Mas , al front de CiU. Això si voleu un govern rigor´s, il.lusionat, preparat i capaç i que sigui el govern dels millors i dels qui tenen i tindran novament la màxima, la superior confiança de l'electorat, el poble català.

Ara, si ja us va bé un tripartit mig rentat de cara, que no de la part psoteor, aleshores no voteu Arur Mas, no, perque no s'aliarà maik per a cogovernar Catalunya amb els partits sucursalistes enemics del pais.

Vosaltres mateixos. Però el illor és, sens dubte, Artur Mas i les llistes de CiU.

Cordilament,
Andreu

L'home del sac ha dit...

Pels que no sapigueu a qui triar, no dubteu, el vot valent cap a Solidaritat Catalana!
Jo ho tinc tan clar que ja passo d'escoltar als altres. Ens fa falta una veu desacomplexada al Parlament!

marc ha dit...

Josefina,

Com a bona 'conservadora' que ets, votaràs el que et digui el teu home.

Una cosa que fa ràbbia (amb dues bes) és la gent aquesta que surt com bolets quan arriben les eleccions, com si comencés la preinscripció per al servei de menjador. I no em refereixo als anònims aquests que pul·lulen.

A mi el Batalla també em cau bé, però no el votaré.

El que passarà al final és que, una vegada més, es demostrarà que els catalans tenim por de guanyar. És el que passa quan fa 33 anys que ets un esclau (almenys mentalment).

marc

jordina ha dit...

Doncs jo prou tinc por que guanyi el tripartit. Ara, per arrapar algun vot dels mestres, han dit que fan marxa enrere en la jornada intensiva de juny. Aquest curs ja no n'hi havia d'haver, doncs resulta que ara diuen que es van equivocar i que va, que sí, que són tan bons que ara ens tornen a deixar fer festa les tardes de juny. El que fa més ràbia és aquesta pocavergonya de tirar endavant decisions que condicionen moltes coses, i després canviar sobre la marxa perquè "ai sí, ens havíem equivocat". Aquesta falta de previsió tan grossa, o senzillament aquesta manca d'escrúpols de fer i desfer. Jo per mi que ni tan sols creuen en les seves pròpies decisions, si les fan i desfan quan els sembla. O sigui, quan el Montilla va dir: no repetiré el tripartit, només cal esperar que digui: "ai, em vaig equivocar. Sí que hi tornarem"

jordina ha dit...

Doncs jo prou tinc por que guanyi el tripartit. Ara, per arrapar algun vot dels mestres, han dit que fan marxa enrere en la jornada intensiva de juny. Aquest curs ja no n'hi havia d'haver, doncs resulta que ara diuen que es van equivocar i que va, que sí, que són tan bons que ara ens tornen a deixar fer festa les tardes de juny. El que fa més ràbia és aquesta pocavergonya de tirar endavant decisions que condicionen moltes coses, i després canviar sobre la marxa perquè "ai sí, ens havíem equivocat". Aquesta falta de previsió tan grossa, o senzillament aquesta manca d'escrúpols de fer i desfer. Jo per mi que ni tan sols creuen en les seves pròpies decisions, si les fan i desfan quan els sembla. O sigui, quan el Montilla va dir: no repetiré el tripartit, només cal esperar que digui: "ai, em vaig equivocar. Sí que hi tornarem"

jordina ha dit...

Llegint aquests que parlen de les conserves, i que agradar-te Mas i Batalla vol dir ser conservador, em fan força gràcia. Jo mateixa, que m'he passat deu anys treballant en museus i arxius de titularitat pública, amb feines subcontractades en la forma, però estructurals en el contingut, i que ara treballo de substituta a Ensenyament, cada cop amb condicions més precàries -jornades ultrareduïdes, només possibles de combinar gràcies a l'atur acumulat durant anys-. Que ni de lluny he pogut tenir contractes de lloguer -per sort hi ha propietaris a qui també va bé cobrar en negre-, no sóc precisament una persona que m'interessi conservar res. Al contrari, diria que caldrien molts canvis per fer front a injustícies laborals difícils d'entendre en un país que pretèn ser avançat. I no se m'acudiria pensar que en Mas conservarà més o menys aquest dia a dia de condicions precàries del que ho fa en Montilla, o del que ho faria en Laporta si fos president, o l'Albert ciutadano. Posats a que tots si fa no fa sabem a quina banda de la muntanya miraran, prefereixo que qui doni la cara pel nostre petit país sigui algú que parla algun altre idioma que el català i el castellà. Com deies, Josefina, no hi ha cap candidat a qui se li vegi mitja qualitat, però la vergonya tripartita de donar càrrecs per triplicat (què hi fa una institució com el Memorial Democràtic -nova de trinca, penso que de trinca d'Iniciativa-, acaparant tots els recursos i diners que hauria de tenir -i no ha tingut mai-, el Centre d'Història Contemporània, que tira endavant gràcies a la voluntat dels que no volen que el tanquin. Ah, i tant Memorial com Centre es dediquen, dintre del govern, exactament a lo mateix!!!!). Què hi fan tres delegacions territorials d'Ensenyament allà on només n'hi havia una, delegacions plenes de persones que no saben respondre a les preguntes més bàsiques de tipus administratiu? Estic segura que qualsevol altre partit o tripartit faria igual, però si més no, de moment, que es miri de netejar el panorama. Perquè parlant de conservadors, jo tinc molt clar que avui dia, qui està allà dalt la política, se'n torna de cop. A mi, si us dic la veritat, m'agradaria, algun dia de la vida, considerar-me "conservadora", això voldria dir que visc dins un cert estat de benestar que no vull perdre. De moment no m'ha passat mai. M'agradaria veure, aquests que etiqueten tant, quin tipus de coses fan, per lluitar contra les injustícies.
I bé, em sembla que una persona com la Josefina, que ha decidit passar uns anys sense treballar per estar amb els seus fills petits, que tirarà endavant amb uns petits estalvis i mirant de no gastar gaire, que gràcies a un treballador que no li ha fet bé els papers "per un error", es quedarà sense atur, en un país que posa traves de tot tipus a les mares treballadores -ho siguin, ho hagin estat o ho seran en un futur-, em sembla que tampoc és una persona que tingui ganes de conservar res. Ben al contrari, voldríem ser progressistes i pensar que la baixa maternal fos com, per exemple, la noruega, que dura vora dos anys (si m'equivoco corregiu-me, ho vaig llegir en algun lloc). A l'hora de titllar de conservador algú perquè voti en Mas, penseu bé si és algú a qui li interessi gaire conservar l'estat de coses actual, perquè em sembla que no. Que avui dia és igual de conservador el PSC que CIU, això com a mínim.
Au, Marc, no em facis pagar espai, que sóc una pobra, trista, bruta i disortada treballadora que posarà dos paperets i a pito pito triarà a qui votar. I només dos.

Eduard ha dit...

Ai collons. Us ho agafeu tot pel costat que punxa. Això de ser conservador és un dir, i no, no té res de dolent. Jo no m'he ficat en la manera d'enfocar ni la feina ni la família, Jordina, que surts amb ciris trencats. Jo el que dic és que no hi ha com sentir nostàlgia del "partit del país", del de tota la vida, del que sembla que només "és" i "pot ser". Ens costa, als catalans, fer coses noves. Fot 35 anys que tenim els mateixos partits, i no hi ha manera de canviar-los, de fulminar-los, ni de crear-ne de nous. Sí que n'hi ha de nous, com RI o SI, però d'èxit relatiu (ja ho veurem, d'acord, Marc, que et veig a venir). En el fons ens agrada conservar allò que coneixem, no fos cas que amb el risc prenguessim mal. A molts països d'Europa no tenen cap pena en crear i descrear partits segons la convocatòria electoral, i sovint amb èxit i amb canvis d'hemicicles importants. Aquí, en canvi, déu-nos-en-guard de fulminar CiU i de fer créixer cap cosa nova. Això dic. I plantejaments com els de la Josefina, molt comuns, és el que fa que això sigui així. I això, sí o sí, és ser conservador.
Dit això, em reafirmo en les contradiccions de la Josefina. Sort que encara té 15 dies per decidir-se :)

Marc, aquests bolets que surten quan vénen eleccions... de vegades són seguidors fidels del vostre bloc, que si no opinen més és perquè no sempre tenen res a dir, o ganes, però si el que cal és manifestar-se més sovint per no ser un bolet de temporada, tranquil, ja ho farem.

Salut!

reflexions en català ha dit...

Eduard, dos coses ràpides:

-No sé si m'agradaria viure en un país on surtin grans partits cada vegada que hi ha eleccions. Ben a prop tenim l'experiència d'Andorra, i si vols que et digui la veritat no l'envejo gaire, en aquest sentit.

-Com a mínim t'ha quedat una cosa clara del meu caràcter, i no hi puc fer més, jo mateixa ho reconec. Sóc contradictòria, en molts aspectes de la meva vida. Et diria fins i tot que sóc més contradictòria que no pas conservadora.

j.

reflexions en català ha dit...

Eduard, no anava pas per tu, la cosa.

Salut.

m.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...