dimarts, 30 de novembre de 2010

Dades reals del 28-N (amb sense mala llet)


Després de les eleccions, justament quan començarà el duel definitiu entre les dues identitats que lluiten per la victòria a Catalunya, sabem segur que:

1. Hi ha 142.199 catalans que volen que el Parlament proclami la indepèndencia la pròxima legislatura (SI-RCat).

2. No sabem què volen 1.198.010 catalans que han votat CiU.

3. Hi ha 1.060.207 votants de partits que volen continuar sent espanyols (PSOE-PP-C's).

4. Hi ha 229.985 catalans que no saben què volen (ICV).

5. Hi ha 218.046 catalans que han votat un partit que diu que volia convocar un referèndum la pròxima legislatura.   



m.


8 comentaris:

jordina ha dit...

Apa, us copio un trosset de l'article de la Isabel-Clara Simó a l'Avui d'avui:

"Tenim un programa sòlid, tenim una idea clara i distinta de com es fa un estat (l'exemple de vint països europeus els darrers vint anys que han esdevingut estat no ha estat balder); sabem les estratègies i els pactes que s'han de fer, coneixem l'estira-i-arronsa que es produirà amb l'ex-estat (l'espanyol) per partir béns comuns, i volem fer tot aquest procés pacíficament, democràticament, dins de la Unió Europea i amb el beneplàcit del Tribunal Internacional de les Nacions Unides. Sabem com continuarà la vida en proclamar-se la independència, i sabem com pagarem els nostres pensionistes i els nostres compromisos socials. I sabem que tindrem 22.000 milions d'euros anuals, que ara es queda l'Estat sense retorn, i sabem molt bé què en farem, en benefici dels catalans i sense oblidar la solidaritat amb tots els pobles d'Europa. Serem la quarta potència europea, i Europa estarà cofoia de tenir, per fi, un estat civilitzat al sud del continent...

Com ha estat possible el miracle? Doncs amb un líder que és un crac, Jan Laporta, el que va elevar el Barça a la categoria de l'equip més important del món; amb uns cervells espectaculars (Alfons López Tena, Uriel Bertran, Toni Strubell, el mateix Hèctor López Bofill); amb els millors i més animosos voluntaris de tot Catalunya; i amb un cap de campanya excepcional: Emili Valdero.

El primer pas cap a la independència està fet. Que ho vegin els escèptics. I recordeu aquests moments: comença la llibertat dels catalans"

Carai, que bé que sona!!!

L'home del sac ha dit...

Crec que és la reflexió més interessant que he llegit sobre la jornada electoral.

sànset i utnoa ha dit...

A mi el que em sembla més curiós de tot segueix sent CiU. Estarem tots 4 anys sense saber que coi volen aquesta gent!!!

*Sànset*

Andreu ha dit...

L'autoelogi, normalment, peca d'escasa perspectiva.
A mi sembla tot molt bé, si es veritat.
El que algu digui que no sap que farà CDC, doncs està be. Es el seu problema. 1.200.000 catalans els hi han fet confiança, com sempre, la qual cosa potser hauria de fer pensar a les minories superminoritàries que son elles les que no saben explicar-se, o no agrada el que expliquen, a l'electorat. Esforç. El que no sap i vol saber ha de treballar més encara, si de veritat vol saber. Pero esperar al sofà n ajuda.

L'obctiu reconegut, escrit, i en declaracions de la troika de la Soli era assolir al voltant del 8-10%, i10-14 diputats. Això es el que van dir, escriure, proclamar i el que calgui. Ja m'oblido de la fantasmada de la majoria absoluta. I obtenir el 4%, pelat, menys vots que CD's, i no poder fer grup parlamentari propi (que ja estava descomptat), significa que s'ha arribat,pels pels, a la meitat d l'objectiu fixat i del que n'estaven convençuts. O es que el 4rt. lloc de la Isabel Clara Simo no era segur? Doncs no ha arribat. I compte amb el 3er, perque la diferència de restes es petitissma, i cal comptar els vots de l'exterior encara. EL fracàs ha estat el de RCat, però la Soli no ha complert els objectius que tenia. I si alguns es volen enganyar fent-se trampes al solitari que llegeixin els resultats obtinguts als municipis importants de la primera i segona corona barcelonina, a les comarques tarragonines, a les lleidatades i a ambdues capitals provincials, als districtes barcelonins, etc., etc. Compte amb el triomfalisme sense base.Perque veurem que passa a les municipals. AMb e 4% poques opa's es poden fer, a no ser que sigui al club reduit del PRC, o al Psan comunista, sense post. I refer els ponts amb RCat no crec que es faci en 2 dies. Tant de bó fos així.

No son comparables, però els resultats electorals han estat un calc (molt diferent, però calc numèric) del que van obtenir els de CD's el 2006.
No són determinants per a influir en la política del pais de manera sensible.
I ara , al Parlament, s'hauran de mullar i es veurà si la línia ideològica del puny enlaire del Bertran s'imposa, o la radical verbal, però pactista d'amagatotis, de l'ex-notari. EL temps ho clarificarà.

I, ho sento, fer moure un mateix el botafumeiro dient això de que en 4 mesos es extraordinari és un full de cartes falses. Obtenir un 15%, o com a mínim, un 10% clar, i ben distribuit territorialment, es el mínim a partir del qual es pot fer alguna cosa. I hi ha partits o coalicions, que eren desconeguts, que a la primera obtingueren el 14-15%, sense cap marca prèvia. Però teniem molt més arrelament, tot i ser, en el seu moment, també nounats.

Be cordialment,
Andreu

Jaume Sanz ha dit...

Andreu, hi toques força.
No crec, però, que la comparació amb els C's sigui corecta. Van gaudir de molta més cobertura mediàtica que Solidaritat. I la campanya, per a un partit desconegut és vital. Els quartos també, oitant, i no ha trascendit de cap Balañá que s'hagi desdinerat per Solidaritat. Per tant, el mèrit ha estat important. En Jan Laporta que per mi té moltes m´ñs virtuts que defectes, ha sofert una campanya destructiva acollonant, mai vista, que alguns interpretem com a atac furibund de l'establishment a l'independenetisme desacomplexat i crec que no ens equivoquem. Però com que té una imatge pública que és la que és, tampioc serà el líder perfecte. Per tant, ens ha anat molt bé, però hem poder deixar de referir-nos al partit d'en Laporta i pensar cada cop més en Solidaritat o el que calgui dir en un futur ("Gran Coalició catalana" posats a fer de creatius publicitaris). En aques darrer sentit, des de Rcat s'havien fet bé els deures.

Ànims que això es belluga i comença a engrescar!!!!!!

Jordi Vàzquez ha dit...

L'anàlisi de l'article és brillant al mateix temps que senzill.
Hem aclarit una mica més el panorama. El que s'intueix és que molts dels que han votat CiU i alguns d'ICV estant per la independència però volen tornar a intentar un acord amb els espanyols.

I sobre SI, Andreu, has descobert la sopa d'all: té defectes!. I qui no?. Ara bé, té coses úniques. Ha fet front als mitjans, ha trencat el buit informatiu, ha demostrat que una campanya en 4 mesos és possible, no ha deixat tot el treball de les consultes a la paperera i, el més important: ha evitat que molts votants d'ERC que no van acceptar la sortida de Carretero (que va dir que mai marxaria d'ERC) anessin a l'abstenció.

Andreu ha dit...

Be. Au, més autoelogi, pero em falta la Lapiedra, les entrevistes en exclusiva per al NYT que no van succeir, els 300.000 adherits inicials, els 10/14 diputats que s'esperaven i 25 coses més.
Jo he felicitat a amigues i amics meus que s'hi han posat, a la Soli, però que no han perdut ni el cap ni la realitat i que tampoc estàn d'acord amb el victimisme generalitzat que s'ha inventat sobre la cobertura mediàtica. Quan no s'es extraparlamentari ja se sap. A veure si d'aci a 4 anys, la soli vota a favor de donar el mateix tracte al repe Rcat, i a la PxC i a d'altres nounats sense beneir. Estic segur que no ho faran.
I quan no hi ha programa, real, més que seguidisme del personaisme, compte compte..
I sobre aquesta exageracio de la campanya (pura imaginacio, ho sento, pura imaginació, repeteixo) del boicot (xorrada, no certa, no certa), nois, la que va sofrir en Josep Pallach , allò si va ser una campanya de collons al tardofranquisme amb difamacions molt mes grosses i de mala hostia. I en Pallach es va dedicar a treballar i a fer treballar, que sempre es el primer, molt abans de les queixes, i si no tenen gaire justificacio, encara menys.
Però per mi encantat. 100.000 vots sobiranistes, provinents en un 90% dels que tenien dipositats ERC.
Està bé que no s'hagin perdut.
ARa vindrà el que es mes dur i dificil. Amb el divertimento de la cohabitacio en el grup mixte amb els Rivera boys.

Però continua l'exageració fora de mida, sense cap base. Avui l'amic Alfons, per algun titular llegit, diu que nomes a Corea del Nord no es deixa fer grup parlamentari a 4 escons. Doncs no diré que menteixi volent, sino que menteix sabent que no es cert ni veritat. Passegeu pels parlaments , mireu, compareu i abans de dir animalades aleshores penseu. I les regles són de sempre, o de fa més de 3 legislatures.

O sia que l'exageracio continua com a leit motiv de distraccio. Tal faràs tal trobaràs. I el finan´çament de la campanya? Doncs esperem a veure la documentacio oficial que hauran de presentar i aleshores en parlem. Austera austera la de Rcat, però la de la Soli...ja no es el mateix.
Salut, Bones festes, i fins la propera.
Cordialment,
ANdreu

Anònim ha dit...

Prepareu-vos, Indepes, per a una nova i dolorosa destrempada.
Per començar, adoneu-vos que el vot independentista ha anat enrera. En segon lloc, analitzeu bé aquest hooligan del Laporta.
Al temps.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...