dilluns, 22 de novembre de 2010

El debat

He pogut seguir tot el debat de TV3 amb l'excepció dels 30 segons finals en què cada candidat podia demanar el vot perquè la Maria, com sempre tan oportuna, ha decidit que volia menjar una altra vegada. Però no me'n puc anar a dormir sense escriure la meva opinió del que he vist, encara que no sé si en l'últim torn de paraula hi ha degut haver cap 'bomba'. Més que sobre continguts, que tampoc és que hi hagi hagut gaires novetats, escriuré sobre els candidats.

Els meus més sincers aplaudiments cap al Mas. Ja sabia que era el més brillant de tots sis, el més ben preparat de llarg, però penso que aquest debat l'ha guanyat, com se sol dir, sense haver de baixar de l'autobús. Tot i que no ha contestat ras i curt un parell de preguntes que li han fet el Puigcercós i la Camacho, els seus arguments m'han semblat vàlids i propis del que s'espera de Convergència. Gloriós el moment, cap al final, quan, davant la insistència a la desesperada del Montilla al·ludint a un possible pacte CiU-PP, se n'ha mig enrigut dient-li que ja tenia el seu "minut d'or". I molt oportunes tant la reflexió que li ha fet al socialista en aquest sentit: "Vostè diu que vol governar sol. Nosaltres també volem governar sols," i la pregunta: "Si guanyo, ¿vostès em facilitaran la investidura? Si vostè guanya, jo sí que ho faré, ¿vostè és capaç de dir el mateix?" Curiosos també el Monti i la Camacho volent fer por, l'un per si CiU pacta amb el PP, l'altra per si ho fa amb els independentistes. Uuuuuuuuuh! Quan el cert és que, si ens hem de creure les enquestes, per primera vegada després de dos legislatures potser un partit podrà governar, en minoria, però sol. Per tant, PSC-PSOE i PP, vosaltres sí que no hauríeu de perdre el temps en debats estèrils com aquest.

El Montilla, penso que si ja durant aquests últims anys s'ha anat cavant la tomba política a Catalunya, avui s'hi ha començat a enterrar. Capacitat nul·la de reacció, d'espontaneïtat (vergonya ha fet amb els dos gràfics que ha ensenyat), zero arguments i zero propostes ("hem fet", "hem fet" i "hem fet"). Fins a la pausa ha estat desaparegut i després ja no s'ha recuperat, perquè al·ludir tant al govern dels 23 anys de CiU i insistir en si hi haurà pacte CiU-PP, no penso que siguin les millors armes de qui se suposa que vol tornar a ser president de la Generalitat. Després del que he vist avui, encara em sembla més increïble que algú com el Montilla hagi pogut ser president. Somriures molt forçats i m'he fixat que quan s'adreçava a algun dels altres candidats, sobretot als que tenia al costat, actuava com si fos cec. No els ha mirat mai a la cara.

La Sánchez-Camacho l'he trobat al seu lloc. I ja sé que és el paper que li toca fer, però aquesta agressivitat cap a la llengua em molesta, i aquest concepte tan interessat que tenen els peperos de la llibertat no em fa cap gràcia.

El Rivera, al començament m'ha agradat perquè posava una mica de 'salsa' al debat, amb interrupcions i preguntes directes i concretes, però a mesura que ha anat passant l'estona s'ha convertit en un impertinent. El Mas, amb ell, també hi ha estat molt bé, quedant com un senyor davant del que semblava un nen maleducat.

Ara, per nen, l'Herrera. En molts moments feia la sensació de ser l'estudiant de facultat que aixeca la mà perquè el profe el deixi parlar, a vegades no el sentia bé de tan malament que vocalitza, i sobretot, com cansa el seu discurs! Als anys 80 sí que devia ser novedós i, per tant, atractiu, però és que els iniciativos s'hi han quedat tan estancats que ara, trenta anys després, aquests arguments tan simplistes de l'ecologia, els ferrocarrils, i pujar impostos als que més tenen per garantir les polítiques socials (quan sembla evident que hi ha altres alternatives per garantir-les), doncs ja els fa desfasats, pesats, i fins i tot carrinclons. Molt trist, el paper de l'Herrera, sempre fent-se l'ofès, i sempre atacant Convergència, com si el Mas fos el culpable de tots els mals de Catalunya.

I el Puigcercós, doncs li he dit al Marc que avui ja m'ha semblat veure'l de conseller al govern del Mas. Només al final del debat ha dit que estava content amb la feina feta durant els set anys de tripartit. De crítiques cap a CiU no n'ha tingut gaires (fins i tot ha proposat al Mas defensar junts el concert econòmic!!). Ha dit les coses que a mi m'agrada sentir. Però noi, com que aquests set últims anys pesen, no us heu guanyat el meu vot. Ara n'hi ha d'altres, a qui els mitjans públics no donen la veu, que encara són més clars i directes que vosaltres i per això ja tinc decidit el meu vot.

Apa, me'n vaig a dormir, a veure si la Mariatxi em deixa fer tres o quatre horetes seguides.

Boranit.

josefina

5 comentaris:

Anònim ha dit...

MOLT BEN RESUMIT,MAS BRILLANT....MONTILLA,TOT UN ESTAQUIROT,I VOL UN CARA A CARA?...
PUIGCERCOS,BE FORÇA BE,JA ERA HORA QUE DEIXES DE MARCAR PAQUET....LA SANCHEZ CAMACHO...FENT VIA AL CONTAINER DE DEIXALLES,POBRE DONA,AVIAT EL PP.LA DESCARTARA....
HERRERA TAMBE BRILLANT.....
RIVERA,MOLTA FAÇANA,NOLTA LABIA...PERO TOT UN PINXO DE BARRI...
JUGANT AMB BCN.

Salvador ha dit...

M'ha agradat Montilla quan ha defensat la llengua catalana i ha posat al seu lloc al xitxarel·lo del Rivera. Ha estat molt bo dient-li que no anés a donar lliçons quan no ha estat capaç ni de controlar els seus propis diputats.

reflexions en català ha dit...

Bona anàlisi, Josefina, però deixa'm furgar una mica en aquest coi d'ambigüitat de Convergència, que ja n'estic fins als collons.

(Pel que fa als altres, bastant fluixets i sense comentaris. Només vaig agunatar la primer apart del debat, a causa de l'avorriment.)

Si tinc clar que no votaré CiU (les meves opcions eren CiU i Solidaritat) és perquè n'estic fart que em prenguin el pèl. L'excusa que CiU és un partit gran perquè aglutina sensibilitats molt diverses és això, una excusa per justificar l'immobilisme. El que no suporto és que dilluns surtii el Duran a dir que no vol que els seus parents de l'Aragó visquin en un estat diferent del seu (pobrissó, pobrissons, que dur que ha de ser, això!); que dimarts el que fa el paper de radical (Sr. Puig) afirmi que si no s'accepta el concert, haurem de decidir; i que ddimecres el Sr. Mas calli com un puta quan el Sr. Puigcercós li plantela: mira, anem junts a reclamar el concert, però si fracassem, anem junts i fem un referèndum. (Els mitjans, una vegada més) han manipulat el que es va dir ahir: no és cert que el Puigcercós oferís al MAs anar junts en el tema del concert a canvi dd'anar junts en el referèndum; va dir que si l'un fallava, caldria anar pel segon, que no és el mateix.) El Sr. Mas va bacallà i no va dir res. Per què? Doncs perquè no té cap estratègia en aquest sentit!!!

El que fa més ràbia és que el senyor Mas va dir, amb un somriure als llavis del goig que sentia, que CiU aposta pel lema de la mani del juliol. Som una nació i nosaltres decidim. I una merda! El concert econòmic el decidirà Madrit, i drià que no, i vostè ja tindrà una bona excusa. I en tot cas, sempre hi ha el TC per tombar-lo, oi?

I si el Rajoy diu 'no' al concert? Segons el que diu un dia el Sr. Mas, noslatres decidirem. Però no és el que va dir ahir. Ahir va dir _______________.

Vull dir que no sé què puc esperar del Sr. Mas, no sé quina estratègia té, si en té. I no sé si pensa que sóc massa ruc, que no ens ho explica perquè això s'ha de treballar sense que la gent ho sàpiga, no fos cas que prenguéssim mal.

A part del concert, el Mas va fer algun esment a la retallada de l'Estatut? És una pregunta. Pensa que amb el concert ja n'hi hurà prou? O és que això tampoc no es pot dir...?

Paro. Ja m'hai desfogat.

Diumenge voatré una candidatura que sé el que proposa. La de CiU no l'entenc.


marc.

reflexions en català ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andreu ha dit...

Benvolguts,

Josefina, M'agradat molt la teva anàlisi dels "debatents" d'ahir.La comparteixo gairebé íntegrament.
Nomès matissaria, potser, que e sen Puigcercós qui es veu, si la castanyada no se l'emporta com un tsunami "calabria 30-N", i si la Moreneta l'ajuda en la travessa somiada, com a conseller d'en Mas. Però s'oblida, en Joan, d'allò que repeteix en Mas: govern dels "millors", i per ací, ho té molt dificil el de Ripoll.

Marc, Ara es tard, perquè no té temps, Però durant els dos darrers anys, en Mas ha contestat, de motu propi, in person, molts, moltíssims dels e-mails que se li han enviat per part de gent de tot tipus, edat, condició, idees, etc., preguntatn-li coses concretes del que faria, com, quan, i de quina manera. Si, sense la intervenció de mitjancers preparadors de respostes ortodoxes.
Es evident que en Mas ha anat dient, clarament, àmpliament, formalment, moltes i moltes coses del que faria, com, quan, o per què, i que ho ha fet, i ho fa, al ritme i en el moment que considera millor. Ha estat generós amb en Puigcercos, segurament també en Puigcercós ho ha estat amb ell, però menys, i el que es evident és que en Mas no està a disposició del mestre Putxi per a contestar-li el que aquest l vingui en gana preguntar. Sobretot, quan en Putxi sap que ha de contestar en públic moltes coses pendents i fetes d'aquests anys, abans que s'acabin de poder transitar alguns ponts que s'han anat bastint, amb dificultats, els darrers anys.

En Mas, que no és ni ha estat mai un bocamoll, sap perfectament la importància del timing, del moment, i de no desvetllar a l'enemic del proiecte convergent (els grans partits espanyols) els camins futurs concrets ni el seu moment, fins que s'apropi l'hora.

Agafant el símil d'en Quico Homs, en el camí sobiranista convergent, la inmediata i propera estació és "Concert". A les següents, o següent, ja va dir-ho novament, com sempre ha fet, amb una majoria social molt suficient que faci mpossible perdre, perque només tindrem una oportunitat, i cal guanyar-la, i nomes es guanya amb una majoria cívica i social àmplia i suficient que encara no tenim.
Compte amb els autoenganys voluntaristes. Quina participació s'ha produit a les darreres consultes sobiranistes a Tarragona, Cornella, i altres municipis mitjanament importants?.

Cordialment,
Andreu

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...