dilluns, 15 de novembre de 2010

L'Àrtur ens fa la benvinguda a casa

Al nostre poble encara és hora que pengin cartells electorals a banda i banda de carretera com sol passar en cada campanya. Però ahir al vespre, quan tornàvem de casa dels padrins, ens vam trobar aquesta sorpresa.


Al costat de la porta d'entrada a casa, en una de les dos úniques mitges parets que s'aguanten dretes de l'era de cal Guillem, ens hi van col·locar un pòster del Mas. Mai hi havia vist res de penjat, en aquestes parets. I al ser tan a prop de casa nostra vam pensar que qui el va penjar deu llegir el nostre bloc o ens deu conèixer una mica, hi hi. No crec que hi aguanti gaire perquè la cinta d'embalar damunt dels maons difícilment hi estarà enganxada els quinze dies de campanya. I amb els plugims que va fent, encara menys. Però ens va fer certa gràcia. Avui quan hem sortit a passeig amb el Josep hem pujat cap a mig poble per veure si hi havia més propaganda i hem trobat una pancarta de CiU miraculosament lligada a un tronc...


Un altre cartell anunciant el míting de CiU a la Seu aquest dimecres, i també enganxat en un dels pilars d'una era abandonada...


I encara n'he vist un altre enganxat al comptador de llum d'una casa particular. No recordo que en campanyes anteriors al Parlament s'haguessin vist cartells d'un partit 'gran' enganxats en aquests llocs i d'aquesta manera. Reia mentre pensava que potser ho va fer 'in person' el nostre mai prou ben considerat alcalde, que des de fa unes legislatures és de CiU (quina taca tan grossa que teniu, convergents!) després d'haver passat pels socialistes, i des de fa uns anyets festejant descaradament amb Esquerra. Precisament, un dels motius que em frena a l'hora de votar CiU és el suport que segueixen donant a aquest personatge, tot i que ja sé que les municipals són una cosa i les nacionals una altra. Però, sempre hi penso.

De moment veig que l'home del bar que tenim a l'altre costat de carretera no ha penjat la pancarta del PP, i jo fa uns dies que li vaig dir al Marc a veure si li feien arribar una pancarteta de Solidaritat per penjar-la al nostre balcó, però per ara no ha arribat res. L'haurem de fer amb un llençol.

Bé, i per acabar, una bonica estampa familiar de padrí i nét al costat de la llenya, que diuen que vénen dies freds.



josefina

3 comentaris:

jordina ha dit...

Ondi, quina por, aquestes cares del Mas als pallers!! bé, els socialistes diuen que fan mítings porta a porta, i els cius posen cartells a tots els raconets del país. Aquestes fotos són molt divertides, ara només falta que passin amb una furgoneta dels matalassos, a repartir caramelos i globos, com ha de ser!
Ah, i a la foto del Josep i el Jordi, com diu el Josep Maria "tenen un aire ben assemblat, no es pot negar que siguin padrí i nét".

sànset i utnoa ha dit...

I no us fa cosa tenir al Mas al costat de casa? a veure si us entrarà!

*Sànset*

Noctas ha dit...

Aiiii l'Arturu apareix pertot arreu!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...