dissabte, 20 de novembre de 2010

Montse i Lluís, voteu Solidaritat (o no hi haurà plats a taula)


Avui han vingut a veure'ns (o a veure'ls, a la canalla) la Montse Tete i el Lluís Pelut. Abans de dinar ha sortit el tema i a casa nostra hem desplegat una artilleria que deunidó. Fins i tot hem amenaçat el Lluís de deixar-lo sense dinar. (Josefina, m'ha agradat que l'ataquessis sense manies, hehe.) Hauríem sigut més justos si l'amenaça hagués estat a la parella, però la Tete és ma germana i sempre és més fàcil linxar el que no té prou confiança.

La Montse dubta entre Reagrupament i Solidaritat, i el Lluís diu que votarà E (o almenys això ha dit fa una estona). Mira, Montse, votar Reagrupament és com votar el PP o el PSOE o com abstenir-se (Incís: Com diu l'Enric Vila: “El perill d'aquestes eleccions no és pas el tripartit, que no es farà ─això és pura xerrameca─, sinó l'abstenció del món sobiranista que és molt llepafils.”). És un vot llançat a les escombraries, i no ens ho podem permetre. Abans vota CiU, dona. Com a molt tindran nou mil vots, que no serviran de res.

El cas del Lluís és més complex. La Montse té l’avantatge, la sort, que no porta a l’esquena el seu bagatge polític, aquesta somnolència que provoca als més o menys veterans el ressentiment acumulat, la frustració per aquest independentisme que no acaba de quallar. Votar E amb l’argument que et sap greu que l’independentisme parlamentari es foti una patacada és comprensible, però contraproduent. Com diu el mateix Vila: “És hora que els catalans comencem a fer-nos responsables dels nostres sentiments. Si fas un vot prudent no esperis que el teu líder actuï [la dièresi és meva] amb valentia; i si fas un vot valent has d'estar disposat a tornar-te a aixecar en cas de perdre. Decideix el que et vingui de gust però vés [l’accent, també] a votar i no deixis que ningú del teu voltant s'abstingui.” Has de votar allò que vols, no per evitar això o allò altre!

Lluís, votar E és com votar CiU, nacionalment parlant. Tenen por de guanyar (almenys ara) i tot són excuses, més o menys ben plantejades, per evitar el problema de debò, que és la humiliació a què ens ha sotmès Ecspanya arran de l'Estatut. No hi guanyarem ni hi perdrem res, si els diputats de E van a parar a CiU. Hem de ser valents i honestos amb nosaltres mateixos (no com el Puigcercós aquests anys) i intentar que al Parlament hi hagi saba nova, gent amb “capacitat ofensiva”, desacomplexada, que planti cara a l’establishment (de casa i forà) que impedeix que ens alliberem. Si el 28-n el Parlament continua amb les mateixes cares, haurem perdut quatre anys.

Si no voteu Solidaritat, no us estaré germans.

m.

6 comentaris:

L'home del sac ha dit...

És més o menys el que estic dient a tothom... no sé si amb massa èxit.

reflexions en català ha dit...

Totalment d'acord! Lluís, estàs avisat.

j.

Anònim ha dit...

Només cal que els hi ensenyeu les declaracions del nº 1 de Reagrupament per Lleida, qualificant a la gent de R. que ha anat a SI de "rates i ratolins". El nivell d'argumentació és de P3. Segur que els tindreu convencuts ràpidament que el més digne és votar SI.

Albert B. i R. ha dit...

El boca-orella, davant el boicot informatiu, és clau en aquestes eleccions. Amb la gent del meu entorn estic fent el mateix! Cal votar Solidaritat!

Montserrat ha dit...

bé, ja ha passat tot i el PELUT i jo ja hem votat. I ara amb els resultats ja podem dir..que es veia a venir tot plegat! Ja tenim al : GUAPU!!! al comandament (buf el que ens espera!!)

Montserrat ha dit...

ja hem votat.... i amb molt bona cosnciència puc dir que ho he fet amb el cor i amb el cap.
El resultats han sigut els esperats tot i que no m'agraden tots.....

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...