divendres, 19 de novembre de 2010

Pamflets electorals, segona entrega

Aquest divendres ens han arribat els pamflets del PP, Reagrupament, Esquerra i el PSC. El d'Esquerra ha sigut el primer que he obert i no m'ha calgut gaire estona per llegir-lo, de tan breu com l'han volgut fer perquè clar, si escrivim massa text no ens llegirà ni déu (que és veritat). Però els molt il·lusos es pensen que amb quatre raons n'hi ha prou per votar-los. I de les quatre, l'última diu, atenció: "No pot ser que, després que un milió i mig de persones es manifestessin pel dret a decidir, el PP sigui el tercer partit de Catalunya. Només votant Esquerra es pot evitar." Perdonin, senyors d'Esquerra, però si el PP acaba sent el tercer partit de Catalunya ¿no serà gràcies als mèrits que heu fet vosaltres mateixos durant set anys de tripartit? Tergiverseu tant la realitat que feu por. Espero, desitjo, que no enganyeu a gaire gent amb arguments com aquest.

Després he obert la propaganda del PP i com que la primera imatge que hi he vist ha sigut la del Rajoy, que per mi és com un estrany, ja ni l'he llegit. La del PSC, amb tant color vermell que satura, tampoc me l'he llegit atentament. El seu bilingüisme els delata, per ells tant és el castellà com el català, i així ja està tot dit. I finalment he arribat a la de Reagrupament, que a diferència dels altres, que ens han enviat les cartes al Marc i a mi separadament, suposo que per estalviar centimets han fet una carta conjunta per a tots dos però (ai!) només amb una papereta. Com en el cas de CiU, Reagrupament també hi adjunta una carta, en aquest cas firmada pel Carretero com a president de la formació, i hi ha un tríptic amb mooooolt text, que tampoc he perdut el temps a llegir perquè ja conec el seu programa. Només m'ha cridat l'atenció quan diuen "prohibirem expressament el nepotisme" i, sobretot, aquestes imatges de perfil que des que les vaig veure fa unes setmanes, i no em pregunteu per què, em recorden (i ara això ho he mirat a la Viquipèdia perquè no en sabia el nom) el Mont Rushmore dels Estats Units, allà on estan esculpits els "busts col·lossals de 18 metres" dels presidents Washington, Jefferson, Roosevelt i Lincoln, "que representen els primers 150 anys de la història dels Estats Units". Una mica pretenciosos, pel meu gust.

Al marge de la propaganda electoral també volia escriure sobre això de la declaració del patrimoni dels candidats. A mi no em serveix de res que l'Herrera, el Rivera, el Puigcercós i la Camacho em diguin de paraula quin és el seu patrimoni. ¿Es pensen que me'ls crec? També el Camps de València va dir que al seu compte corrent només hi havia 900 euros, si no ho recordo malament. Això no són maneres de declarar el patrimoni real, xatos. Que se us veu d'una hora lluny!

josefina

4 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Només una papereta? És meva!!!

La campanya hauria de durar un parell de setmanes més. Així encara aconseguiríem un tres o quatre diputats més.

Em solidaritzo sobretot amb el Puigcercós, que va justet de quartos (com els altres). Quins collons que tenen!

m.

reflexions en català ha dit...

Ah! Sóc el Montilla, i sobretot voteu-me, catalans i catalanes, que serà l'últim cop que em presento, deixeu-me demostrar que bo que sóc governant en solitari. No us faig una mica de peneta?

j.

Noctas ha dit...

La comparació amb les cares esculpides és absolutament genial! el text, desconsolador, però boníssim! saludus!

Albert B. i R. ha dit...

Fot pena que Psc-PSOE i PP facin venir als seus "jefes" espanyols per a captar vots. Això demostra que per a ells Catalunya no és cap prioritat, que l'únic que els interessa és utilitzar-la per als seus interessos a la resta de l'Estat.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...