Què passa? Doncs que és molt difícil que la Lídia Armengol i el Cebrià Baraut puguin fer projectes de recerca i rebre ajuts de 10.000 euros. Més que res perquè són morts.
El que passa és que s’han convocat tres ajuts de recerca sobre la realitat andorrana. El primer és l’Ajut Lídia Armengol Vila, sobre estudis lingüístics o sociolingüístics basats en la llengua catalana a Andorra; el segon és l’Ajut Cebrià Baraut, sobre estudis en ciències socials; i el tercer, de temàtica genèrica sobre la realitat andorrana, sortosament encara no té nom (i aquí l'han encertat).
El que passa, també, és que si prescindeixes dels correctors/editors, tens moltes més possibilitats de publicar errors (encara que costi de creure que hi hagi cagades d'aquesta magnitud). És molt probable que si tinguessin un bon corrector una mica atent i amb una mica d'experiència al país, no haurien publicat aquest disbarat.
9 comentaris:
Ep, però no només cal atribuir l'error als correctors. Primer: qui ha redactat aquest breu també hi té part de responsabilitat, i per últim, la persona amb càrrec que en teoria hauria de supervisar tota pàgina que surt d'edició. ¿O és que encara estan com quan hi érem nosaltres, que gairebé mai cap dels caps no supervisava res, excepte alguna pàgina compromesa de política?
j.
Totalmente de acuerdo, Josemaría. Però no hi ha correctors!
m.
Seria la mala conciència....o el que dius tu: la banaització total i manca de professionalitat a molts mèdia. Al Principat (ejem, jem,) també passa molt..
Ben trobat
Enhorabona, Marc
Cordialment,
Andreu
Què bo! El dia següent van fer notar l'error o s'han quedat tan amples? els hi has fet arribar algun mail per a dir-los-ho?
Albert,
"El dia següent" és demà. Et mantindré informat dels esdeveniments (!), encara que és obvi que el tema t'importa una merda, hehe.
I sí, estan avisats.
Maténganse atentos a sus pantallas, donques.
m.
Coi de dones, que dolentes que sou!
Ja havia tancat l'ordinador i em disposava a rentar-me les dents i a ensobrar-me, però les dones tenen aquesta capacitat per fer-te sentir malament sense motiu i jo sóc prou burro per caure a la trampa.
La Josefina diu que el comentari al comentari de l'Albert no toca, que això no es diu.
I ara em veig en l'obligació (estúpida) d'explicar-me.
A l'Albert, per mi, li importa una merda el tema dels ajuts i els barauts i les lídies, però és probable que li interessi com s'acabarà l'afer (no el tema).
Vull dir que encara té més mèrit seguir un tema tan transecendental.
No és tan complicat. Sou vosaltres, les complicades, encara que hi hagi blocs que es titulin 'Les dones no som tan complicades'. No prou!
Hehe.
Una 'boutade' dedicada al ram: "Les dones volen la igualtat amb els homes perquè totes són iguals."
Hehe.
m.
Ostres, quan ho he llegit creia que seria algun descendent de'n Cebrià Baraut. Pensava: "mira podria presentar-se al premi amb el nom dels seu familiar que donem des d'Òmnium".
Aquesta relliscada és molt greu.
Home, Cebrià Baraut era monjo montserratí. No descartem una resurrecció...
Publica un comentari