diumenge, 12 de desembre de 2010

Dimarts a les vuit del vespre, presentació de la revista 'Portella' a la Seu


Neix una revista cultural andorrana (amb esperit esportellat; hehe, Davit) que promet. Que tingueu sort, portells i portelles. Fins dimarts, si tot va bé. Ep, al Centre Cívic El Passeig.




8 comentaris:

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies, Mark, per tirar enfavant la feina que cap de nosaltres encara no s'ha fotut a fer...

Per cert, lectors del 'Rèflex', el Mark és el corrector de 'Portella', cosa que garanteix un nivell de qualitat afegit.

Una abraçada esportellada (= oberta? He he!),

D.

Ferran ha dit...

Una revista cultural andorrana... que es podrà trobar a tots els territoris de parla catalana? Seria interessant que fos així.

reflexions en català ha dit...

David,

L'Alexandra, que escriu molt bé, em sembla que té algun prejudici pel fet de ser filla d'una nació agressiva. Que cada pal aguanti la seva vela i les seus remordiments.

Feran,

Noooo, que són uns tancats, hehe. Em sembla que aviat es podrà trobar a tots els territoris nacionalistes catalans i als no nacionalistes catalans. Oi, Davit?


m.

David Gálvez Casellas ha dit...

http://revistaportella.blogspot.com/

David Gálvez Casellas ha dit...

Sí, tenim una perspectiva (allò de "tenim un somni" podria ser considerat plagi): arraulir-nos primer per expandir-nos més tard per tornar a arrupir-nos i a ser expansius i així en una sístole i una diàstole constants. Agafar impuls, vaja. Sempre des d'Andora i fins a l'estratosfera dels territoris de parla catalana. De perifèria a perifèria i tiro per si em toca. No sé si ho aconseguirem, nois! Si no és en aquest primer número, de ben segur que sí més endavant.

David Gálvez Casellas ha dit...

"Enfavant", ara que m'hi fixo (primer comentari meu) sembla un bon neologisme, no? Llàstima que ja existeixi (o gairebé):

enfavar-se

v. intr. pron. [LC] Embadalir-se, encantar-se.

Sí que estava una mica "enfavat", sí! Quan et donava les gràcies era perquè ens feies propaganda: ningú de nosaltres no hi havia caigut...

D.

reflexions en català ha dit...

En veritat us dic que el Davit s'assembla moltíssim al de la foto.

reflexions en català ha dit...

És veritat!! S'hi assembla molt però molt!!

j.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...