I ara què?

L'altre dia la Pilar Rahola es queixava que els catalans no sabem què pensa Laporta sobre qualsevol tema que ens pugui afectar directament i que, per tant, es pugui plantejar en una votació al Parlament. No us fotré el rotllo que ja he repetit mil vegades a cal Rèflex. Breument: Vaig votar Solidaritat conscient que no tindríem prou suport per proclamar la independència demà mateix ni aquesta legislatura (què hi farem). Vaig votar Solidaritat perquè confio que els seus líders defensaran la independència com a prioritat nacional, cosa que els altres no han fet ni fan ni faran. I també vaig votar Solidaritat perquè aquesta candidatura jura i rejura que serà més democràtica que les altres: permetrà que els catalans puguem dir als nostres representants el que han de votar, segons els interessos del territori. Com que a Lleida i a Tarragona no en tenim,  de diputats (per culpa de la falta d'unió), caldrà buscar una fórmula perquè cada demarcació (eufemisme per no dir província) tingui veu i vot encara que no tingui diputat. (O sigui que, senyor López Tena, ja podeu començar a barrinar.) I si el tema és nacional, votació a escala nacional. I punt. Espero que aquesta revolució sigui un dels grans èxits de Solidaritat, encara que sembli un catàstrofe que un diputat voti blanc i un altre, negre. És genial. No em falleu, Laporta i López Tena. Donem-los una lliçó.


m.