A veure si és veritat. El Pujol diu que són tres casos concrets i que la immersió lingüística no perilla. Me'n vaig a dormir més tranquil sabent que el Govern del meu país no renunciarà a aquest model. S'entén que no renunciar significarà, arribat el dia, 'no acatar', en cas que els zeladors ens obliguin a aplicar el seu model. Oi?
m.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?
i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost
Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)
no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...
3 comentaris:
Jo pel poc que he llegit de la sentència i sé, aquesta destrueix totalment el model d'immersió lingüística i no es circumscriu només a tres casos concrets.
Que el govern de moment no pensa canviar res, ja m'ho imaginava, però i si la cosa tira endavant, hi ha més denúncies i els obliguen, que faran? Fins on poden arribar a desacatar? Poden enviar un policia a les escoles per tal de que es compleixi la llei?
Espanya és això, i qui no ho vulgui veure, allà ell. Cadascú sabrà el que va votar i si pot tenir la consciència tranquil·la mentre ens destrueixen la nació i el país.
La reacció tant de socialistes com de convergents ha estat molt pobre. S'han entestat en amagar la realitat provant de treure ferro a una sentència que, a la pràctica, suposa la fi de la immersió lingüística. Qui així ho demani, a Catalunya, ha de ser, segons la llei espanyola que ens sotmet, escolaritzat en castellà. Aquesta és la realitat. I cal una resposta contundent que per ara no hem sentit.
L'Oriol Pujol no s'ho creu ni ell, això que diu. Però amb la seva política de qui dia passa anys empeny, el bipartit que ara ens comença a tornar a governar sembla creure que poden tornar als temps feliços –per ells– com si res no hagués passat. Peix al cove una altra vegada (el que passa és que ara el peix va però que molt més car i les espècies que el pare Jordi bescanviava ja són en perill d'extinció)... i anar fent. Fins que la bona gent, tipa de tot plegat, els engegui la patada al cul que es mereixen. I, per favor, que no ens vinguin amb collonades com aquesta de la nova transició cap a on no sé sap o la del pacte fical amb no se sap qui... Que ja som grandets, n'hem viscut moltes i no ens mamem el dit.
Publica un comentari