dissabte, 18 de desembre de 2010

Tarda avall

Em costa molt recordar quan va ser l'últim cop que em vaig quedar una estona sola a casa, sense nens i sense el Marc. Ara són dos quarts de set del vespre, he deixat la Maria mig adormida a la falda de la padrina, l'únic lloc on la senyoreta se sap estar tranquil·lament per fer la dormida de mitja hora que sol fer a mitja tarda. El Marc i el Josep són a Igualada. Hi han pogut baixar tot i l'ensurt de primera hora del dematí. Tot carregat al cotxe del papa i a l'hora de marxar no s'ha engegat. Un cotxe pràcticament nou, de dos anys. Tot i les reticències, al final entre el meu pare i jo hem convençut un Marc emprenyadíssim i han marxat amb el meu súper 206 de deu anys i matrícula antiga, que és més fi que el Messi.

Ara fa deu minuts he tornat de llençar escombraries i de baixar amb el Quico cobert avall abans de tancar-lo. Quin capvespre ideal. Fred, força fred. Un cel net, una lluna brillant, alguna estrella que començava a brillar, però sobretot aquest fred que sembla que mati tot el que és dolent. Des que sóc mare encara m'agrada més, el fred. Penso ben sincerament que el fred mata els virus. L'hivern passat amb el Josep vam sortir cada matí, a quarts de dotze, encara que a la matinada haguéssim baixat a nou i a deu sota zero. Ben abrigats i a passeig. I no es va constipar en tot l'hivern. Amb la Maria aquest dematí, que aquí hem baixat a deu sota zero, hem marxat a la Seu. I no sóc pas d'aquestes que tapa els cotxets de les criatures amb aquests plàstics horrorosos que trobo que només són útils si plou. Una bona manta o un sac polar i a respirar aquest aire fred que ens fa els pulmons forts. Després arribem a casa amb les galtes vermelles i la pell ben fina. Mil milions de vegades més el fred que la calor, on va a parar!

josefina

2 comentaris:

Núria ha dit...

Aprofita aquests moments que no n'hi ha masses!
Els nens, res de cotonets. L'aire fresc de la muntanya és el millor remei contra els virus.

Isidre ha dit...

Parlant de l'aire fresc de les muntanyes...
Sóc asmàtic i quan era petit entre els anys 64-70, un bon metge de la matèria va recomanar als meus pares unes escoles a un país alpí que estàven adaptades pels nens amb el meu problema concret. I el tema era que estaven la major part del dia a unes zones a l'aire lliure, oon i feiem la vida; estiu i hivern.. tant li feia. Era l'única manera de poder viure sense posibles ensurts d'ofegar-se... Aire lliure fred i sec la millor medicina.
Perdoneu, per l'ortografia

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...