diumenge, 31 de gener de 2010

Sou uns irresponsables i em deveu una explicació

La junta de Reagrupament ha demostrat una irresponsabilitat indigna de la confiança que us vam donar. Encara que el merder es veia a venir, sembla mentida que hàgiu arribat a aquest grau d’immaduresa, que hàgiu llançat per la finestra la il·lusió de tanta gent. Per fi teníem un projecte engrescador que plantejava el que ningú no s’atreveix a fer: regeneració democràtica i independència, el millor programa electoral, el que necessita urgentment el nostre desventurat país.

Estic molt decebut perquè no ens mereixem aquest cop tan dur. Ja veig que no podrem votar una altra cosa; els catalans haurem de triar una de les sectes immobilistes en què s’han convertit els partits tradicionals o l’abstenció. Els catalans som incapaços de prioritzar els interessos del país. Preferim el millor racó de la gàbia que no pas sortir-ne.

La junta de Reagrupament ha demostrat que és com les altres juntes, amb la diferència que les juntes dels partits no fan el ridícul d’aquesta manera. Els altres en deuen tenir mil, de problemes com el que ha esclatat ara, però anteposen els interessos de la secta i netegen la roba bruta a casa. És clar.

Fins ara només he sentit els arguments dels quatre que s’han quedat a la junta i em semblen raonables. Ara falta que s’expliquin els altres. Espero que no tardin a fer-ho si de veritat pensen més en el projecte de país que no pas en els interessos personals. La credibilitat és qüestió d’hores i les acusacions dels quatre són greus.

Tinc unes quantes preguntes:

És veritat que es va convocar una junta extraordinària (segona en una setmana) i es va demanar, directament, la dimissió dels quatre? És veritat que se’ls va imposar un ultimàtum perquè dimitissin immediatament, sense que poguessin rumiar-s’ho?

Les juntes han d’estar formades per gent que pensi i voti el mateix que el líder?

Si el Carrretero perd la confiança en els quatre, és un motiu suficient per demanar-los que pleguin? Així és com havia de funcionar la democràcia a Reagrupament? No havíem quedat que érem una altra cosa?

Si els quatre eren minoria, per què dimiteix la majoria? Per què no van aprovar la tesi de la majoria i ja està?

A què és degut aquest infantilisme de dinamitar l’associació i la nostra il·lusió pel que aparentment és un problema més, una rebequeria de pati de col·legi?

Si a la ponència aprovada per l’assemblea es va decidir que es votaria per circumscripcions, per què ara es vol canviar?

Per què haig d’escollir els candidats de Lleida i de Girona? No havíem quedat que els diputats haurien de ser més propers els interessos del territori que no pas als del partit? Per què haig d’escollir un candidat de Tarragona si aquesta persona defensarà preferentment els interessos del seu territori?

Vull una explicació urgentment i que sigui convincent. No feu com els altres, que sempre ens queixem que ens tracten com si fóssim imbècils.

Ja sé que és molt difícil redreçar la situació, però per patriotisme i dignitat (us sona?) hauríeu de reflexionar una estona, pensar uns quants segons en nosaltres, els associats que paguem una quota i fem el que podem per estendre aquesta nova il·lusió; una il·lusió que els irresponsables, una vegada més i amb altres noms, s’encarreguen de fulminar.

Estic molt calent, Carretero i companyia. Els altres, els quatre, de moment tenen la meva confiança. S’han explicat i les seves raons tenen pes. Va, expliqueu-nos d’una punyetera vegada com es pot digerir aquest malson.

dimecres, 20 de gener de 2010

Últim avís

Si aquesta setmana no m'arreglen l'ordinador, penso segrestar els Teletubbies, culpables de tanta buidor.



dilluns, 4 de gener de 2010

Seguim en pana

Doncs sí. Cinc dies sencers ja sense ordinador a cal Rèflex. Ara acabo d'arribar a la feina, uns minutets abans de començar la jornada, i aprofito per escriure aquestes poques línies.

El Marc ja està una mica desesperat, què us he de dir! Fins ahir ho va portar força bé però avui ja ha tornat a trucar a l'informàtic, que el pobre noi no està passant una bona època (ànims, Pere!) i potser el dia de Reis el podrà venir a mirar (l'ordinador).

El canvi d'any l'hem fet sense novetats, cosa que és d'agrair! A tres quarts d'onze ja érem al llit i a punt de quedar ben adormits. Amb un xiquet que a quarts de vuit ja està "ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta!" no es pot fer gaire el tronera.

Au, fins aviat.

josefina

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...