dijous, 27 de gener de 2011

Ja és primavera

Tot i que pugui semblar el contrari veient els pronòstics que auguren els hòmens del temps per aquesta nit i demà divendres, jo ja em sento a la primavera. Deia l'Arús al seu programa, tot just després de les festes de Nadal, que ell estava content perquè ara s'allargava el dia i que, en canvi, a partir de Sant Joan es posava trist perquè ja començava el camí cap a l'hivern. Potser és un pèl exagerat però de raó no li'n falta.

L'hivern cru, l'hivern de veritat, és el de novembre i desembre. Encara que les temperatures no siguin llavors les més gèlides, els dies tan curts augmenten la sensació d'hivern, una sensació que arriba al punt àlgid durant les festes de Nadal. Però un cop entres al gener, de forma gairebé imperceptible però amb pas ferm i sense marxa enrere, els dies es van allargant lentament. I veus que els pagesos ja boguen els camps que envolten el teu paisatge més proper, i cada dia hi ha columnes altes de fum pel foc que crema les bardisses i els rostolls que han anat tapant les rigueres. Podem baixar a onze i a dotze sota zero a la nit, però quan a quarts de dotze del migdia sortim amb el Josep cap al camp i anem a veure el padrí com talla llenya sota la costa, per tot arreu veiem indicis que ens fan adonar que la primavera és a punt d'arribar. Ens preparem per a la primavera. I quan acabo de donar el berenar a la Maria i són les cinc, a la cuina encara hi entra un bon sol, mentre que fa poc més d'un mes a tres quarts de cinc l'única llum que hi tenia era la de la llar de foc. Mentalment, ja estem a la primavera. Hi arribem abans que els d'El Corte Inglés.

josefina

4 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Si fóssiu tan de poble com prediqueu, si estiguéssiu tan arrelada a la terra com el vostre senyor pare, vós per ventura no tindríeu tanta gosadia a fer tals afirmacions.

Si estiguéssiu tan bogada per la terra com els vostres camps i els vostres avantpassats, esperaríeu que fos arribada la Candelera per veure si riu (l'hivern és viu) o si plora (l'hivern és fora).

No us deixeu emportar per la llum del dia. S'albira una foscor permanent, encara més en les ànimes paganes com la vostra.

m.

Núria ha dit...

Josefina, que sí, que el pitjor ja ha passat!! Ni cas al trobador! I cap a més avall ara comencen a florir els ametllers i les mimoses. Un mes i mig i ja som a la primavera!

Noctas ha dit...

Jo la primavera la noto per aquestes cuixes que van destapades....ayyyyyy!!!!

Llaudal ha dit...

La natura reneix des de fa dies. Nadal és renaixença. Com diu la Núria, els ametllers.I també les mimoses i els primers insectes de pol·linització que envaeixen les solanes. I la pluja! que és vida I la neu! que preserva animals i plantes de la glaçada. La natura es mou... i jo ho sento!
(http://blocs.mesvilaweb.cat/Daguer)

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...