diumenge, 2 de gener de 2011

Jo confesso

Confesso que he infringit la llei antitabac el primer dia, i confesso que ho he fet amb ganes. (Al TN haurien de fer un reportatge sobre els primers infractors, com si fosssin els primers catalans de l'any.) Llàstima que no m'he trobat cap mare superconscienciada, perquè m'hauria agradat que em fotés el rotllo i, fins i tot, que m'hagués amenaçat de trucar als mossos o a aquesta cosa tan peculiar de la policia municipal.

Avui, ben d'horeta, m'he emportat el Josep a la Seu. Hem encarregat el pollastre a l'ast i hem anat al parc (al paque, com molt encertadament l'anomena ell). Ha fet unes deu mil baixades al tobogan, sense haver de pagar forfet, ni fer cues, ni aguantar pixapins, i com que ara ja s'ho manega tot sol i es fa el xulo, només l'he pogut arrencar del paque amb la promesa de molt pa. Eren les onze i ni una ànima al paque, amb el solet que ja hi feia... On són els nens? Fent deures? Dormint? Mirant els dibuixos i no-toquis-els-collons?

Els primers cinc mil descensos els ha fet acompanyat, però després me n'he anat al banc, he mirat a banda i banda, sense que es notés gaire, a la recerca d'un possible urgellenc o poli torracollons. Sense èxit. M'he fumat un cigarret com ho feia abantes, amb tranquil·litat. Llavors he pensat que la llei antitabac em sembla bé en general, perquè els cambrers no tenen l'obligació d'empassar-se el nostre fum. (Tot i que la gent que mor a tot l'estat apanyó en un any per culpa del fum passiu és de 800 persones -una xifra petita-, és suficient per justificar aquesta mesura.) Però trobo absurd que no pugui fumar al parc, amb el nen a 20 metres i sense papes ni mames superconscienciats al costat. O sigui que, per part meva, ja us en podeu anar a cagar en aquest sentit. Espero que aviat surti una llei que obligui els pares a estar més estona amb els fills (estones de qualitat, si pot ser), i que si algun pare (o mare, ai las!) no porta el fill (i la filla!) al paque un cop a la setmana com a mínim, multa al canto!

Penso continuar fumant al paque.


m.

8 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Jo també opino que estem arribant a uns límits absurds d'intervencionisme. Com a no fumadora em sembla molt bé que prohibeixin fumar en espais tancats. Ara, això dels parcs infantils ja ho trobo molt més discutible. Crec que uns pares fumadors però responsables no solen fumar al costat dels fills encara que estiguin a l'aire lliure. Per tant, aquesta prohibició trobo que ultrapassa ja uns límits bàsics de respecte a la persona i a la individualitat. Si tu papa fumes és el teu problema, i ho saps. I jo no t'he vist fumar mai a la cara ni del Josep ni de la Maria. Ni a dins ni fora de casa. Ara bé, com a fumadora passiva que he sigut durant molts anys (i en particular els de la meva més tendra infantesa, quan amb la meva germana passàvem hores i hores corrent al voltant dels hòmens que jugaven a cartes i fumaven al bar), la prohibició de fumar als llocs tancats sí l'aprovo.

I em faig també la mateixa pregunta que tu respecte al fet que ara a l'hivern, hi vagis a l'hora que hi vagis, costa trobar criatures als parcs, a la Seu. On és, la canalleta xica?

j.

Albert B. i R. ha dit...

Compte perquè hi ha un lloc web des del qual es pot denunciar a qui infrengeixi la llei! Si ho tornes a fer, que sigui sense ningú al voltant!
Igualment, he de dir que la llei em sembla bé. Qui fuma sap que el tabac és dolent per a la salut. Per tant, els que no fumem no és just que rebem aquest fum que no aporta res de bo.

Núria ha dit...

Sóc de les més contràries al tabac i de les més contentes que s'acabi aquesta tortura en els llocs tancats. Ara, penso el mateix que vosaltres, això dels parc és desmesurat.

L'home del sac ha dit...

Això del parc sí que no ho sabia i també em sembla estúpid. Ara, em sembla genial que per fi pugui anar a un bar, ja sigui a fer un cafè mentre llegeixo el diari o fer una copa en un bar musical, sense que se m'impregni el fum per tot arreu i arribar a casa amb una pudor horrible i els ulls vermells.

Noctas ha dit...

Booo aquest post! Paque., aquest nen arribarà lluny, molt lluny!:)

sànset i utnoa ha dit...

El curiós de la llei és que no puc fumar al parc però sí al Camp Nou.

Al final m'hauré de fer soci per trobar un lloc on fumar tranquil...

*Sànset*

Andreu ha dit...

Be, Marc.
Haurem d'anar mes sovint a Holanda, on han tirat enrera en aspectes antfumatorials. Ara ja es pot tornar a fumar als locals publics on el propietari/a deix fumar, i que no tingui personal assalariat. (bars, botiguetes artesanals, etc.).

A mí, el que més m'alarma es això d'obrir un telèfon de denúncia per fumar i vulnerar la llei, com si tornés el 3er. Reich. Totalitarisme pur i dur.

Cordialment,
Andreu

David Gálvez Casellas ha dit...

Ep, paio, avisa quan vagis al parc a fumar, que jo baixo d'Andorra expressament a fotre't el rotllo. Tu ves provocant que ja saps que a mi m'agrada la brega. M'és igual si baixo i quan arribo ja has acabat; podrem discutir d'allò del blok/vlog o el que tu triïs...

Au!

D.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...