dimarts, 25 de gener de 2011

La prejubilació d'un dels grans


La prejubilació (forçosa, pel que sembla) de Martí Anglada és una mala notícia per a la professió periodística, ja molt tocada en els temps que vivim. Perdem, o més ben dit ens fan perdre, una altra ocasió de ser una mica més cultes, una mica més savis, una mica més crítics, una altra oportunitat de saber fer-nos entendre i comunicar millor. Ja sé que en poc més de minut i mig de cròniques com les que ara ens feia des de Brussel·les i des d'Alemanya no es poden donar lliçons magistrals, però Martí Anglada, sense voler, ho feia. No només per la manera d'explicar la notícia, sinó per la imponent contextualització que en feia i que tan sols poden fer els periodistes veterans, els que fa molts anys que recorren redaccions, visiten països i acumulen l'experiència que ara resulta que no és bo, o correcte, o convenient, o digueu-li'n com vulgueu, que comparteixin amb els ciutadans.

¿Per què TV3 prejubila Martí Anglada? Suposo que deu ser per motius estrictament econòmics, perquè una altra justificació no la podria entendre. Econòmicament deu sortir molt més a compte tenir un corresponsal jove que no pas un de veterà. I això ja és denunciable i lamentable. Ara tenim un Cruanyes a París i un Costa a Londres. Dos periodistes joves que a mi no m'agraden gaire (particularment el Carles Costa). Els periodistes joves, per molt bons que siguin, és indubtable que no tenen el bagatge d'un bon veterà i això fa que les cròniques que ens arriben no tinguin aquell valor afegit de qui ho entèn perquè en sap, i que en sap perquè ha viscut molt i n'ha vist de tots colors.

Deixant de banda un Sergi Vicente, per estar en un país com la Xina on fins fa poc hi havia poques cadenes que hi tinguessin corresponsals, penso que el lloc dels periodistes joves no és precisament una delegació a l'estranger, o com a mínim no en llocs importants com Londres, París, Brussel·les o Berlín. D'altra banda, tampoc entenc gaire aquesta delegació de TV3 a l'Amèrica Llatina amb la Isabel Galí, que apareix i desapareix com el Guadiana i no acabo d'endevinar quin criteri informatiu segueix, perquè hi ha vegades que la notícia és a l'Argentina i la periodista ens fa un reportatge d'un barri de Quito. Ah, una excepció, una sorpresa molt agradable que ja he vist que, amb el traspàs de París a Londres del Carles Costa, també ha desaparegut: l'Anna Jover. Aquesta noia, tot i que jove, feia unes cròniques molt bones! Per no comentar el seu aire ja ben british, amb aquell recollit, les arrecades llargues i els abrics de botons grossos i gran diversitat de colors. ¿Què n'heu fet de l'Anna Jover?

Ah, i encara un apunt més: ¿quan pensa CiU fer alguna cosa als informatius de TV3? És que hi ha dies que sembla que a Catalunya, al marge de les declaracions d'aquest i d'aquell polític, no hi passi res més. La setmana passada, en un TN Vespre, després de la crònica política que aquell dia obria l'informatiu, van estar un quart d'hora amb notícies internacionals, algunes de dubtós interès a casa nostra. No sé si era per justificar la despesa en delegacions exteriors o perquè s'entèn que les notícies que generem nosaltres només són per al TN Comarques.

josefina

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb tu. Fa anys en Martí Anglada ja va ser un gran corresponsal del diari "La Vanguardia" a Roma. Anava a cobrir les notícies amb un Fiat 600.

L'home del sac ha dit...

Jo no ho puc entendre, amb lo bé que ho feia aquest home.

Isidre ha dit...

Sap greu per l'Anglada, la veritat... Però em sap molt més greu per l'Anna Jover (qüestió de gustos).
I pel que fa al TN... Doncs a mi ja m'esta b que parlin una miqueta més del món i es deixin de mirar-se tan el melic. I els sofregits casolans al TN comarques...
És la meva opinió

reflexions en català ha dit...

Com diria Don Domingo Balmanya, totalmente de acuerdo, Josefina.

La descripció de la Jover, molt bona.

Haurem de començar a fotre canya amb el qüento de la teletrès. Tant que la criticaven i no veig gaires canvis.

m.

Miquel ha dit...

He de reconèixer que en Martí Anglada a vegades em posava una mica nerviós amb tanta gesticulació i moviment a les seves cròniques; ara bé, veient la gesticulació i entonació de tetra-brik de molts dels corresponsals més joves al final vaig veure que no hi havia color.
Salut!

Albert B. i R. ha dit...

Sobre els telenotícies, a l'hora de parlar del David Ferrer i el Rafa Nadal, s'han referit als dos jugadors "espanyols". L'hispanocentrisme no ha canviat.

Andreu ha dit...

Moltes gràcies, Josefina, per la referència al més gran, al més millor dels periodistes de TV3 en informacio internacional.

Jo també he lamentat la pèrdua de talent, (tant escàs com hi ha) a Tv3. El mateix Marti Anglada ja ho ha explicat. Els maleïts ERE's. L'ERE, gran, que vindrà aviat (mig any) per a les empreses de la Corpo. I com ja sabem que això dels ERE nomes talla per l'any de naixement (sel's hi en fot el talent, l'excel.lència, etc.) perquè els sindicats són aixi, dissortadament, ara es prejubila en millors condicions de la prejubilacio obligatòria via ERE que vindrà el 2011. Tanmateix, com a gran professional i entès, estic segur que en Martí Anglada (les seves informacions a la corresponsalia de Washington, a l'epoca final d'en Reagan i amb en Bush pare no les ha superat ningú..i sense gaire mitjans..)ens seguirà formant i donant anàlisis brillants de política internacional per altres mèdia aviat.

Et semblarè excentric, segurament, però desprès del Martí Anglada trobo a faltar, al front de corresponsalies, a la M.Basses, de la qual, en soc "fan" des de que va començar al TeleExpres, ben joveneta, sota l'Ibañez Escofet i que, crec, va fer també una modèlica feina tots els anys de corresponsal a França. Talent i capacitat de comunicació, molta, també.

De la Isabel Galí també en tinc una valoracio positiva,perquè malgrat les seves idees personals polítiques, fa un esforç per intentar que la informació qque tramet no sigui tant esbiaixada com les seves opcions personals. Però no ha acabat de quallar, no sé per què.
I en aquest petit repàs, deixar anotada una altra "mania" meva: en J.C.Peris em sembla un periodista magnific, super, sempre a l'"anglesa", sense esverar al personal, clar i diàfan, entenedor, i aparentment fred (neutre, en realitat, com a mí m'agrada..), però que té al darrera hores i hores de preparació, documentacio, i anàlisi. La qualitat de la seva funció a la corresponsalia a Madrid no va ser superada, ni abans, ni després.

Opinions subjectives, es clar, peròo ben fermes....per part meva.

Cordialment,
Andreu

reflexions en català ha dit...

Tens raó, Andreu, la Montserrat Besses-TV3-París! M'agradava també molt, aquesta dona. I totalment d'acord també amb el Joan Carles Peris. Ja m'agradava quan estava a Catalunya Ràdio, però el prefereixo com a cronista polític, per aquests trets que tu mateix comentes, que no pas com a presentador de Telenotícies, on el trobo desaprofitat. Igual que l'Agnès Marquès. M'encanta aquesta noia. A vegades fa entradetes amb frases molt llargues però ni s'equivoca com aquella tòtila de Núria Solé, i a sobre se l'entèn sense que hagi de fer una sobreactuació tipus Raquel Sans. El dia de la manifestació de l'Estatut va "abordar" deliciosament el Mas al capdavant de la pancarta. Ella i el Peris fan una molt bona parella, la millor que hi ha ara, i de llarg, als informatius de TV3. Ara bé, ¿quant temps més duraran? Segur que no gaire.

j.

Andreu ha dit...

Josefina,

Coincidència també amb l'Agnès Marques.!!
A veure si ens fan, a tu i a mí, consellers de la Corpo, els d'aquest govern dels "bons" i arreglariem en un plis-plas els informatius i les seves cares exteriors.

La Mònica Terribas, adorable i un autèntic crack de la comunicació, i de la informació, i també a nivell personal, no crec que diferís gaire de les nostres preferències.

A veure si s'en recorden...de fer-nos consellers....de la Corpo!!!

Cordialment,
Andreu

reflexions en català ha dit...

Esperaré la trucada, doncs!

j.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...