divendres 28 de gener de 2011
Continuem ben engabiats
Si no vaig votar l'Artur Mas és perquè no m'agrada que el meu president continuï buscant solucions autonomistes a un problema molt greu. Després que avui hagi anunciat una retallada del 10% en la despesa pública, que hagi culpat de la situació actual els governs espanyol i tripartit, i que hagi reclamat que es garanteixin per a Catalunya "els mateixos ingressos que l'any passat", he pensat que vaig fer bé de no votar CiU.
Catalunya s'està enfonsant, i mentre les regions més riques d'Alemanya, que tenen el sostre de solidaritat (o subvenció) en el quatre per cent, n'estan fins als nassos i diuen prou, aquí, on la solidaritat amb els germans espanyols és del deu per cent, no solament no som capaços d'exigir que deixin de robar-nos sinó que també ens avisem que encara ens hem d'estrènyer més el cinturó. Més pobresa.
Suposo que el senyor Mas deu estar molt desorientat, com ens passa a molts. Estem vivint una època de crisi, però sobretot de Gran Canvi. Penso que amb aquesta estratègia actual, el Mas està condemnat al fracàs més absolut. I no descarto que això peti, socialment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?
2 comentaris:
Marc, socialment fa dies que ha petat... Tant sols falta que algú encengui la metxa
Comparar Espanya amb Alemania és una mica forçat. Perquè no és cert que els alemanys diguin "prou" en el quatre per cent perquè estan fins els nassos. Són uns termes pactats en un escenari que res té a veure amb la disputa Catalunya-Espanya. L'altre gran diferència és que a Alemània tots van a una per questions pàtries. I aquí, a Catalunya, tothom va pel seu vent. Una diferència a tenir en compte. Perquè ens condemna a la inferioritat de condicions.
Publica un comentari