dilluns, 14 de febrer de 2011

"Pels meus webs"

Alguna vegada m’ha passat pel cap fer una llista de les històries i historietes, situacions, converses o actituds que m’expliquen altres o puc viure o veure jo mateixa, perquè us feu una idea de com és l’alcalde de Ribera d’Urgellet. Evidentment diferenciaria el que són rumors més o menys creïbles (en el cas d’aquest home sempre són “més” que no pas “menys”), del que són fets que es poden demostrar. La llista, tant en l’apartat ‘rumors’ com en l’apartat ‘fets’, us ben asseguro que seria llarga. Vint anys d’alcalde donen per molt i si a més ets com ets, doncs encara més. Penso que així, explicant-ho amb exemples, aniríem desemmascarant un personatge com a mínim controvertit i que sap enganyar molt bé perquè és una persona a la qual, per definir-la d’alguna manera que no em creï problemes, podríem titllar d’hàbil.

Però ell mateix em facilita les coses. No cal fer llistes perquè cada dos per tres se’n sap alguna. Jo en tinc al cap unes quantes, algunes de molt gruixudes, però com que he de vigilar explicaré l’última (o potser ja és la penúltima, he he). Bé, és l’última de la qual servidora ha sigut testimoni i, per tant, ho puc explicar de forma força exacta. La penúltima que m’havia arribat, la setmana passada, és que presumptament hauria permès que un veí del Pla dels de nova fornada tallés llenya d’un tros de bosc comunal per fer foc a casa seva. ¿Enteneu així què vull dir quan a vegades dic que hi ha maneres i maneres de guanyar unes eleccions? Segur que sí.

Reprenem el fil de la història dels seus webs.

L’estiu del 2009 vaig participar en la fundació de l’associació de Ribera d’Urgellet Lo Riu Roig (d’ara endavant, LRR), una entitat que avui ja té una setantena de socis i que es crea amb l’objectiu resumit de preservar i donar a conèixer el patrimoni del municipi. Un dels projectes estrella de LRR des que es va constituir va ser crear una pàgina web de promoció turística de Ribera d’Urgellet. Per això es va fer una feina important per buscar subvencions, demanar pressupostos, començar a pensar en el disseny del web, i parlar amb l’Ajuntament. Una de les primeres reaccions del consistori és dir que no hi ha ni recursos ni personal per fer tota aquesta feina (i això que té contractat un agent de desenvolupament i ocupació local, compartit amb algun altre municipi, però bé, deu treballar en molts altres projectes).

Cap problema. La Raquel i la Isabel, les dos ànimes incansables de LRR, fan en nom de l’associació tot aquest treball i troben la subvenció que interessa. És una subvenció de la Diputació de Lleida i l’ha de sol·licitar l’Ajuntament. LRR prepara tota la paperassa que es demana per accedir a l’ajuda i fa arribar a l’Ajuntament una carta de compromís perquè la firmi la secretària, tot i que ella després demana que la canviem perquè la firmi l’alcalde, i on es diu que LRR s’encarregarà del projecte i tindrà la propietat intel·lectual dels continguts del web. Bé, aquesta carta resulta que mai es va firmar. Greu error nostre.

La Diputació atorga una subvenció de 5.000 euros (un 80 o 90% del pressupost total). Això va ser l’estiu passat. Passen els mesos, LRR es troba immergit en l’organització d’una exposició que va ser un gran èxit (‘Tost recorda’, durant el desembre de l’any passat, a la Seu), i deixa el tema del web en un segon pla fins que passa la mostra. Tampoc hi ha novetats de l’Ajuntament en aquest sentit. Per això, després de les festes de Nadal, LRR demana una reunió amb l’Ajuntament per parlar del web. Aquesta reunió es fa el 20 de gener i es prenen un seguit d’acords, tots enfocats a l’elaboració conjunta (LRR i Ajuntament) del projecte. En aquest punt he de dir que, després de rebre l’acta que la Raquel va fer d’aquesta trobada, hi començava a veure detalls que no m’agradaven. I, digueu-me bruixa, les meves desconfiances es confirmen al cap de pocs dies, el 2 de febrer, quan rebem una carta signada per l’alcalde en què, parlant clar, ens diu que el web el farà l’Ajuntament. O sigui: LRR té la idea, fa la feina bruta, va darrere de l’Ajuntament per començar a posar fil a l’agulla, i de forma unilateral (que estrany!) el senyor ens fot una coça al cul (que també penso que ens ha estat bé perquè sembla mentida que a hores d’ara encara es confiï en aquest personatge) i, mireu què us dic, serà capaç de portar la pàgina web al programa electoral com un projecte del seu equip.

És clar que davant d’aquesta situació a LRR hi tenim les dos posicions: la radical i la conciliadora. No fa falta que us digui quina és la meva. La conciliadora només la podria entendre si estiguéssim davant d’un alcalde amb qui es pot parlar, negociar, arribar a acords i que els compleixi, però tots sabem que no és el cas.

L’Ajuntament de Ribera d’Urgellet, com tots, té a la seva disposició des de fa anys una pàgina web oferta per la Diputació (riberaurgellet.ddl.net) que només actualitza quan la llei l’obliga a fer-ho (és a dir, quan té l’obligació de penjar-hi algun document per posar-lo a l’abast de tothom). Per tant, sembla clar que l’alcalde actual no ha tingut mai cap interès a tenir un web amb informació ja no només municipal sinó també amb la història (anant una mica més enllà de la típica de l’Enciclopèdia Catalana), la cultura, el patrimoni, l’oferta de turisme rural i de lleure, etcètera. Per no parlar ja de crear-hi espais de participació on tothom hi pugui dir la seva, no fos cas. I ara que en LRR hi ha trobat el ‘negre’ perfecte per fer la feina més feixuga, ara que té a la seva disposició la subvenció de la Diputació i, sobretot, ara que vénen eleccions, ara és el moment de crear un web nou, que ja em moro de ganes de veure quins continguts tindrà.

Doncs res, senyor alcalde, ja pot vigilar que el web no se li indigesti.

j.

6 comentaris:

El porquet ha dit...

Malauradament és un mal de molts ajuntaments de municipis petits. No sé si és la manca de recursos o la manca de ganes, però hi han uns webs que fan una peneta...

reflexions en català ha dit...

La ingenuïtat d'alguns no deixa de sorprendre'm.

Espero que puguem fer una candidatura capaç d'enderrocar el règim d'aquest personatge tan nefast, un cacic que regna amb el vistiplau de Convergència (a canvi de què, a part de vots?).

Si ens en sortim i el cacic en fa alguna de les seves, no callarem i vosaltres en sereu còmplices, A. B.

m.

reflexions en català ha dit...

El gran problema és la por que, amb els anys, ha posat al cos de molta gent. Ara em fa gràcia saber que hi ha polítics d'aquesta comarca que troben que això és sinònim de ser un "bon polític". Servidora, que també és una mica ingènua per voler seguir creient que la política és un ofici ben noble, no està d'acord amb aquesta afirmació. Ell no és un bon polític, però sí que és un gran cacic.

j.

Jaume Sanz ha dit...

Us felicito l'empenta, emperò deixeu-me dir-ne dues: no demaneu subvencions per a res es pot fer molta feina amb espais gratuïts i més important és el contingut que el disseny. Segona, comptar amb un advoca a prop acolloneix més d'un alcalde (i d'advocats n'hi ha a cabasos). Ànims

Anònim ha dit...

el "quid" de la qüestió: perquè CiU continua presentant aquest .... i tractant-lo com un bon alcalde?
Ells saben de la POR que tenim (de forma més que justificada), ells són el seu COMPLICE.

Anònim ha dit...

I la resta del consistori que en diu?
La població es conscient del que passa dins del seu Ajuntament? Algú els hi ha explicat de forma clara?
Potser "per por" els que en tenen coneixement no ho explican als altres, i, aleshores es com si tot anès be. Potser haurien d'informar a la població.
En aquestes situacions s'han de fer actuacions radicals.
NO TINGUEU POR, penseu que els polítics tenen mes por que nosaltres de perdre la cadira. Estan sempre pendents de la premsa i tenen les antenes molt llargues per saber que parla la població. US FARIEU CREUS DE LA POR QUE ELS FAN ELS COMENTARIS NEGATIUS.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...