dilluns, 7 de febrer de 2011

Tu de què vas, Toni Olm?

Primer de tot, s’ha de ser una mica daixonses per permetre que una parida com la que has escrit la pugui llegir tothom al Facebook. Però mira, és una bona pista. A cal Rèflex no l’hem vist en directe perquè no som al Facebook, però ja se sap que a la xarxa tot s’escampa més o menys de pressa, i no serveix de gaire eliminar comentaris poc després d’haver-los deixat a la vista de tanta gent.

Mira, Toni, la Núria Oliva no té cap afany de protagonisme, només és que dóna mil voltes a molta gent. És una pencaire i sense ella les consultes haurien sigut ben diferents. Quin afany de protagonisme té? Ens agradaria que ho expliquessis. La Núria va treballar, i treballa, moltíssim. En el seu moment no va voler ser mai la coordinadora ni la portaveu de L’Alt Urgell Decideix, ni va sortir als mitjans a fer-se cap foto. I a tu, ¿qui et va ajudar més en els temes que afectaven les teves responsabilitats a la plataforma? ¿Potser la mateixa persona que ara dius que no et genera confiança?

Ja veiem que per tu no pot ser que una persona treballi molt en una iniciativa i que ho faci de forma desinteressada. No pot ser que no hi tingui cap interès personal. Segons la teva manera de pensar, una persona molt activa passa a ser automàticament una persona sospitosa. ¿Vols dir que no ets una mica envejós? Llavors, ¿què hem de fer? ¿Treballar poc, o gens, perquè la gent no pensi malament? ¿En quin cony de gàbia hem de viure?


m. / j.

3 comentaris:

Núria ha dit...

El poder del Facebook. En tres horetes, la que s'ha armat. Molta formació sobre xarxes socials i ús d'internet amb els nens i adolescents i potser ens deixem cert tipus d'usuari. Bé, tot quedi aquí. Molt d'acord amb el que dius de la Núria O. Així que la pobre portaveu interina per tota la consulta tenia afan de protagonisme, eeeeehhh?!!!

Jaume Sanz ha dit...

No ve a tomb, però dir-vos que a l'Amela potser (reconec, que només potser) el podria superar en Sardá, Javier.

xavi m. ha dit...

Es confirma la dita que el problema de catalunya somn els catalans. La quantitat sense parangó (bónica la frase també)de generar frics arreu del territori. Aquest tipús de gent, a la vagueria de la marca de la catalunya vella (o sia a igualada i per per extensió: l'anoia, l'alta anoia, la baixa segarra, la vagueria penedès i els mundos de yupi) en tenim per dar i per vendre (vagus i maleantes). I ja sé que tampoc ve a tomb (i jerry),
però quí és l'imbècil que després d'haver vist el millor anunci (i posterior versió blanca)que es pot fer als clients catalans de la casa damm va i diu "que no surt lleida" ? no et fot, tampoc no surt el conill guisat amb llanegues de la meva mare i no per això faig el capullo no?.

Segueixo sense creure en l'especie humana.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...