dijous, 10 de febrer de 2011

Uns apunts sobre l'actualitat política d'Andorra


Com està el panorama polític andorrà! Tot i que farà aviat sis anys que vaig plegar de periodista a Andorra és inevitable seguir-hi connectada. Per proximitat, per coneixences, pels bons records i perquè, malgrat els molts defectes que pugui tenir, la política a Andorra té uns trets que fascinen a qualsevol que hi tingui una mica d’interès. Es veien a venir les eleccions anticipades després de dos anys llargs sense pressupost i avui s’ha presentat un projecte nou amb les cares de sempre. (Un incís: el que escric ho faig des del punt de vista d’una observadora que ara s’ho mira des de lluny i que fa temps no té l’oportunitat de passar llargues estones de conversa amb persones que ho viuen gairebé des del rovell de l’ou. O sigui que els que llegiu això i sabeu més bé que jo com està la situació, tingueu en compte que la imatge me la faig pel que surt als diaris i es publica en blocs.)

Aquest projecte nou que aquest dijous han presentat els cònsols Martí i Casadevall, amb altres destacats com Ladislau Baró, Jordi Cinca i Miquel Aleix, entre d’altres i entre els que estan a l’ombra i remenen les cireres, sembla la història de sempre: les mateixes paraules, les mateixes cares... La novetat no sé ben bé on és. Bé, sí, la percepció que transmeten, encara que la vulguin negar, és que s’uneixen tots (alguns dels quals han sigut enemics més o menys públics durant molt temps) per anar contra el PS o més concretament contra el Jaume Bartumeu. S’hi noten aquelles ànsies de poder dels qui el van perdre no fa gaire, i que no s’han acostumat a estar a l’oposició i a veure el Jaume com a cap de Govern, per més bé o més malament que aquest ho estigui fent. Com a mínim és el missatge que m’arriba a mi.

Qui ho havia de dir, no fa pas gaire temps, que el sempre triomfant Partit Liberal acabaria com està acabant. Va ser prou trist veure com en les últimes eleccions nacionals els seus representants es posaven la careta de reformistes i renegaven de tot un passat per no perdre més vots. Renegaven d’un passat que, pel que veig, ara a molts d’ells els torna a semblar fantàstic. Ahir vaig escoltar una estona el Joan Gabriel a ATV. Mira que l’aprecio molt i trobo que en aquests anys n’ha aprés molt, de parlar però també d’entabanar. Li vaig sentir dir que Andorra es podia permetre no firmar l’acord monetari, per tot seguit admetre que si no el firmava les portes d’Europa es tancarien i quan s’hi tornés a trucar d’aquí a un temps seria més difícil obrir-les. Coi, quina coherència. Aquestes reticències liberals a acostar-se a Europa no li fan cap favor, a Andorra, i prou que s’ha demostrat els últims tres anys.

Perquè, a veure, per molt que els mitjans de comunicació hàbilment dirigits no li vulguin donar la importància que té, el govern Bartumeu haurà sigut el que haurà firmat els convenis que han permès que Andorra sortís de la llista negra de l’OCDE, per exemple. I em direu que no tenia cap altre remei, vistes les pressions sobretot del copríncep francès. I teniu raó. Però, aquestes pressions, ¿van arribar només a causa de la crisi? ¿No hi té res a veure la passivitat que els governs liberals van demostrar en aquests temes durant els anys de bonança? Sempre sonava aquella cançoneta: ‘Andorra no té per què ser la primera en...’ I aquí als punts suspensius hi podeu posar qualsevol temàtica que tenia a veure amb assumir compromisos (dels delicats) amb la comunitat internacional.

Ara m'estic perdent, tinc tantes coses al cap...

El que volia dir és que, un cop al poder, el Bartu no ho ha tingut fàcil, més aviat al contrari. Em direu també que en part ha sigut per culpa seva, i no us treuré pas la raó. Però de seguida va començar el bloqueig al Consell (i segur que si no hi ha hagut acords entre les tres forces ha sigut perquè ni els uns ni els altres ni els de més enllà han volgut baixar del burro), i la guerra i els atacs furibunds d’una determinada premsa, que com que m’agrada posar noms a les coses parlaré clarament del Diari, que suposo que encara és el més influent. Els primers dards contra el Jaume em van deixar al·lucinada. Quan vaig estar a El Periòdic el Diari era clarament el diari del Bartu, com a mínim ell els filtrava tot el que li queia a les mans des de les comissions parlamentàries. Apa que no m’havia arribat a emprenyar cops amb el Toni Martí, quan aquest era president del grup liberal i nosaltres érem, en teoria, el diari dels liberals!  Però bé, és aquesta capacitat única que té Andorra, els seus polítics i els actors que s’hi relacionen, de no deixar mai de sorprendre. No pots posar mai la mà al foc per ningú ni per res (bé, això de fet no ho pots fer ni a Andorra ni a enlloc, pel que es veu...).

Per centrar-me (com veig que volen tornar a fer tots els polítics anti-Bartu, he he), penso que el Jaume, un del grans problemes que ha tingut com a cap de Govern, ha sigut el de la comunicació. Interna potser, externa segur. Certament, el Bartu mai ha sigut un gran amic dels periodistes, o més ben dit, de la feina dels periodistes. Sempre aquell recel, aquella antipatia indissimulada, sovint malcarat, amb l’aire de supèrbia de qui es coneix fil per randa la història política del país i la dels seus protagonistes. No voler comprendre que tu, com a periodista insignificant, pots no pensar com ell i que això no significa que estàs en contra d’ell. Voler veure sempre fantasmes en el que has escrit amb tota la bona fe del món, aquesta mania persecutòria de creure que tots els periodistes et tenen ganes... He seguit aquests problemes de comunicació del govern Bartumeu sobretot a través dels articles ben clars i explícits de l’Albert Roig

A vegades m’he preguntat el per què de tanta cruesa en les seves paraules ja que, benvolgut Albert, no podem dir que durant els 14 anys de govern liberal la transparència i la immediatesa informativa fossin una virtut dels gabinets Forné i Pintat. Però des del punt de vista professional t’entenc molt bé. Estem en l’època de la comunicació, de la informació, i això un govern ho hauria de tenir clar. Però si partim de la base que el propi cap de Govern mai s’ha acabat de refiar dels mitjans de comunicació i dels periodistes, ja hem begut oli. De totes maneres, saps què en penso? Que al govern Bartumeu li ha faltat un Rafa Pujol, i potser hi estaràs d’acord. Podia agradar més o menys als uns i als altres però no es pot negar que la seva feina la feia a la perfecció, i no era una feina precisament fàcil.

I de moment ho deixo aquí tot i que m'agradaria enrotllar-m'hi força més. Però la Maria no em va deixar dormir gaire la nit passada i ara em moro de son i de cansament. Boranit.

j.

4 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Des d'encara més lluny, els darrers passos que està fent Andorra els veig en positiu. Tot aquest apropament a Europa i la major transparència que estan facilitant.
Desconeixia l'activitat política concreta ni sabia res d'això dels 2 anys sense Pressupostos però, pel que dius, pot ser que passi una mica com a Catalunya. Els mateixos que van governar durant 23 anys es presenten sota la bandera del canvi després d'haver estat desposseïts del govern. Diuen que, quan governin, ho canviaran tot i resulta que tornen els mateixos d'abans. És una mica així?

Isidre ha dit...

Bon anàlisi Josefina... Ja veus com va la cosa. A l'ombra de la nova plataforma de cònsols i de rebotats i tenim els Sangrà, C. Ensenyat i el Torquemada del Marc Vila, persona resentida amb el Jaume a mort i per això el Diari s'ha convertit amb la PORQUERIA que es actualment, fot fàstic. L'Albert potser si que s'ho mira des d'un punt de vista periodìstic, no ho ser, però a aquest Govern NO els ha deixat ni respirar. De fet ni ell, ni la majoria dels periodistes d'aquest país.
Està clar que els tentacles llargs, rancis i dretans dels cacics han fet molt b la seva feina...
Ara volen tornar a agafar la mamella que ells durant 15 anys van eixugar i tan sols han sabut bloquejar, bloquejar i bloquejar.
Espero i desitjo que els votants d'Andorra (que com sabeu NO és tot el poble andorrà) tinguin seny i sobretot memòria i recordin els 15 anys amb els cacics manant.
Si us plau que la gent faci memòria !!!

reflexions en català ha dit...

Jo si fos el cap el primer que faria és fitxar-te.

Tenint en compte la proximitat (treballo al Govern) i la distància (no sóc andorrà, tot i que em sento una mica andorrà), aquestes eleccions seran apassionants, i no puc dir res més per falta de llibertat, hehe.

Penso que Andorra es troba en un moment de gran transcendència històrica, si fa o no fa com el que ens espera als catalans d'aquí a 2-3-4 anys.

Tinc ganes de veure cap a on es decanta el poble andorrà, com reacciona davant aquest gran canvi que ens afectarà a tots.

Sóc tan discret que m'estalvio comentar les meves preferències.

m.

reflexions en català ha dit...

Abert B. i R.: exacte. Aquesta penso que és la situació, la percepció, que té (tenim) la gent des de fora. Que el govern Bartu està treballant de valent perquè Andorra sigui un país més transparent, més europeu i més compromès amb la comunitat internacional. Però a dins d'Andorra els ganivets volent i sembla que aquestes maniobres d'aproximitat a Europa només es veuen com una pèrdua de les sempre recurrents 'especificitats', una cessió de sobirania i bla, bla, bla. N'hi ha que no volen entendre, o no els convé d'entendre, que Andorra no pot estar aïllada del seu entorn més immediat, que és Europa. Perquè estem al segle XXI i perquè no és un país autosuficient ni de llarg.

Isidre, totalment d'acord!

Marc, no acceptaria la teva oferta, ja ho saps prou, he he.

j.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...