divendres, 11 de març de 2011

Educació

Suposo que tothom està d’acord que el futur de qualsevol país depèn moltíssim de l’educació, de la formació, i suposo que estem d’acord que a Catalunya no anem bé en aquest sentit, malgrat que l’exconseller Maragall anunciés l’any passat que el fracàs escolar ha baixat un punt. (Em pregunto si el nivell d’exigència també ha baixat i si n’hi ha prou de comptar els estudiants que van repetir, que van optar per no examinar-se o que van abandonar els estudis per valorar si l’educació va bé o no.)


Quin futur ens espera amb la retallada que ha anunciat el Govern en educació? A curt termini, podem anar fent, podem recuperar una mica l'economia, però el futur és la societat del coneixement, la formació continuada, el reciclatge continu; el futur serà molt més exigent i sense recursos no ens en sortirem. Què farem amb tots aquests joves que ni estudien ni treballen? Com reciclarem la gent que no està preparada per cobrir els llocs de treball que tard o d'hora es generaran? Estem disposats a assumir que a partir d'ara tindrem un 20% de la població que estarà al marge de tot?, que només sobreviurà?

Per què s’ha de retallar un 20% als centres educatius en serveis tan bàsics com al llum, la calefacció, la compra de material...? Per què s’ha d’aturar el programa d’ordinadors a les aules? Per què no es cobriran moltes vacants de professors?

Perquè no hi ha diners, diuen. No hi ha diners?

A segons on, sí que n’hi ha. Com diu el Barbeta: “en Galicia, la Rioja y Castilla-La Mancha han puesto en práctica programas para la gratuidad de los libros de texto escolares. Y todas las comunidades autónomas regalan los ordenadores portátiles a los alumnos de secundaria. Catalunya es el hecho diferencia. Las familias tienen que pagar la mitad. Andalucía dispone además de transporte escolar gratuito desde los 3 años hasta el bachillerato. En diversas comunidades autónomas aunque no en todas se han implantado desgravaciones fiscales [...] para gastos de guardería. En Catalunya no hay nada de eso”.

Encara més: “Catalunya concentra el 18% de los estudiantes españoles, pero sólo reciben beca el 5% de los estudiantes catalanes de primaria y de ESO. En España, cobran beca o alguna ayuda el 17% de los estudiantes de bachillerato y formación profesional. En Catalunya, sólo el 6,3%”.

Si els catalans poguéssim disposar del 100% dels impostos que paguem, uns 18.000-20.000 milions d’euros anuals més, no solament podríem evitar retallades i situacions patètiques (un institut de Manresa ha deixat de pagar les factures de la llum i el gas), sinó que també podríem incrementar considerablement el pressupost d’Educació, del qual depèn en bona part el futur dels nostres fills.

He començat aquest apunt suposant i l’acabo suposant que molts catalans deuen confiar que el pacte fiscal que proposa l’Artur Mas s’acabarà aconseguint i que es posarà fi a aquesta espoliació que ens condemna a la pobresa. Jo no hi confio.

Suposo que si fracassa el pla A, i com que no hi ha pla B, els catalans, més enllà dels partits, no ens apuntarem a la resignació. Oi?

4 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Dramàtic.
j.

Albert B. i R. ha dit...

Jo tampoc hi confio pas. La veritat és que fa ràbia veure com amb els nostres diners els altres s'omplen de serveis mentre aquí tenim tantes deficiències. I tot per tenir una classe política covarda incapaç de reclamar allò que és nostre.

El porquet ha dit...

Al contrari del que reflexiones, jo penso que poquíssima gent pensa que el senyor Artur Mas ens tregui d'aquest atzucac amb un pacte fiscal... que a les espanyes ja estan negant en rodó.

Quadern de mots ha dit...

Només queda un camí.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...