dimecres, 30 de març de 2011

El procés

Discutir sobre qui és independentista de veritat i qui no ho és, sobre l’independentisme explícit o no explícit (que diu el Dessmond), sobre qui la té més llarga, és una pèrdua de temps. Potser per això aquest és el tema estrella del sobiranisme digital, perquè necessitem perdre el temps.

Després de la conferència d’ahir del president Pujol, sant tornem-hi, tornem al debat de sempre. Quina mandra!

Conclusió de la ponència: benvingudes les paraules del Pujol, ens aniran molt bé als que som independentistes (o sigui, als que volem de veritat la independència de Catalunya, ja sigui avui o demà. Mira, ja m'apunto al debat de l’engabiat, hehe).

(Ara m’imagino un d’aquells de tota la vida rascant-se la barbeta amb delit mentre llegeix, a La Vanguardia en català, que el Pujol dóna la raó als independentistes. Ja deuen patir una mica, aquests.)

El Pujol va dir que si Espanya continua així, com ara, “l’alternativa està entre la independència i el gradual esborrament de la catalanitat i de Catalunya”. Suposo que molts independentistes hi estan d’acord. També ens reclama suport al pacte fiscal, i en aquest punt segur que hi ha molta discrepància. Jo, personalment, ni dono suport al pacte fiscal ni deixo de donar-ne perquè penso que és una pèrdua de temps, però si els de CiU hi confieu, endavant. Si haig de ser sincer, penso que és una pèrdua de temps ben calculada, una estratègia per anar fent, per no encarar el problema, però no m’ho tingueu en compte. Feu, lluiteu pel pacte fiscal i bona sort. Si creieu que Espanya acceptarà una reducció del dèficit fiscal que sigui decent (amb un 6% del PIB ja faríeu?), cal respectar la vosta fe. De tota manera, recordem el que va dir ahir el Pujol en aquest sentit: “Però ara a Espanya això són paraules i encara ben poques. I amb el vent poc a favor.

És igual. A Convergència hi ha molts independentistes i n’hi deu haver molts que confien en aquesta estratègia progressiva de CiU. Jo no, però sí que confio que CiU agafarà les regnes del procés independentista quan toqui, quan ja no quedi cap més remei, de la mateixa manera que La Vanguardia ha adoptat el català. Ho ha fet perquè nosaltres, els del 10-J, els ho hem imposat. Ja som el centre.

Ara bé: el que no cola, per mi, és el que diu el Dies de Fúria i refermen altres absolutmasistes. Convergència no ha assumit el lideratge en aquest procés, i no ho ha fet perquè el procés, que sí que existeix, l’hem iniciat nosaltres, la gent normal, i CiU no l’encapçala de cap manera perquè, a hores d'ara, a la seva agenda no hi ha cap procés independentista, ni cap estratègia en aquest sentit, ni cap supertaula de treball que explori aquest camí tan "difícil". A CiU no li demano que sigui explícit, sinó que comenci (comenci) a treballar en el pla B, després que fracassi el pacte fiscal (ara llegeixo que la Salgado demana a la Generalitat que retalli un 20%, hehe). A CiU no li demano que digui que hi haurà una pla B i en què consistirà aquest pla B. És demanar massa.

m.

9 comentaris:

El porquet ha dit...

La meva confiança en CIU és nul·la. Només has de veure el senyor Mas aquesta setmana anant a explicar no sé què a no sé qui. Resultat, ni déu li va fer cas.

Vés anant a Madrid vés...

CiU sempre ha jugat i jugarà a la puta i a la Ramoneta. Els mouen els interessos de partit, no els de país.

Joan ha dit...

A mi el que no m’agrada és aquest paternalisme i aquesta supèrbia dels de CiU reivindicant “el lideratge” de l’independentisme. Una cosa és que no serem independents fins la CiU ho vulgui (cosa que ningú pot discutir) i una cosa molt diferent és liderar. El procés, com tu dius, ja ha començat i creix gràcies al convenciment de molta gent, a les iniciatives quijotesques i de vegades freakis de molts i fins i tot gràcies a uns espanyols (tant rucs ells) que en lloc de practicar la política del pal i la pastanaga, han decidit practicar únicament la del pal. El dia que CiU se sumi, assolirem la majoria i ja ho tindrem. I si algun dia CiU es suma, no serà per voler liderar, serà per no quedar-se a l’andana mentre el tren marxa. Els politics actuals (els de CiU i els altres també) no son liders. Son oportunistes que se sumen a cavall guanyador, un cop el cavall esta a punt d’arribar a la meta i ja ha fet tot l’esforç en solitari.

Jaume Sanz ha dit...

Té molta trascendència el que fa cadascú. La premsa que compres i la que llegeixes per la xarxa. La cultura, en general, que consumeixes. Com et dirigeixes al cambrer. La carta que demanes en el teu parlar. El to de veu que uses parlant pel mòbil en un transport públic... Molta més trascendència que voler convèncer a un altre.

reflexions en català ha dit...

Porquet,

Evidentment, CiU anteposa els interessos de partiot (només cal veure la vergonya que perpetren al al nostre municipi), però com que és un partit 'centrista', no li quedarà més remei que anar cap al centre, que sonm nosaltres.


Joan,

Res, que tu i jo hauríem de ser del mateix partit, hehe.


Jaume,

Carai, això que dius està molt bé, però no et segueixo.

m.

L'home del sac ha dit...

Ciu va on va el centre. Tinc claríssim que sense convergència no hi ha independència, però que ells solets no es mouran mai. Si nosaltres ens movem, el centre es mou i ells el segueixen...

Andreu ha dit...

Marc, benvolgut,
No t'agrada no sé que, però , com a demòcrata has de ser respectuós amb els resultats i les indicacions del vot popular DEL POBLE CATALÀ (no del poble de Xile) el 28.N.
I dona la casualitat, t'agradi o no, que CiU, amb Artur Mas de presidenciable, va guanyar de manera espectacular les eleccions catalanes, i ho va fer a totes, totes (inclós el BLLobregat) les comarques catalanes. Això vol dir alguna cosa. Com també vol dir alguna cosa els vots, petites en nombre, que van treure Rcat, la Soli (que despres ja s'han dividit) i el sumsum corda.
La realitat és que una inmensa majoria relativa del poble català està donant suport (9 vegades en 9 eleccions, 30 anys, del 1980 al 2010, ambdòs inclussivament) a CiU, guanyant sempre les eleccions, amb Jordi Pujol (les primeres 6 vegades) i amb Artur Mas (les 3 darreres).

Nomes demano el mateix respecte que tenim els qui hem donat suport als guanyadors pels minoritaris, derrotats, apallissats, esclafats (sempre electoralment) en sentit invers. Em sembla perfecte que hi hagi gent que digui que no ha tingut ni té confiança en CiU. Perfecte. El temps demostra, tal com es demostsra qui té la raó en democracia, amb els vots, que la majoria del poble català sí li té confiança. I per alguna cosa es.

Son ja diverses les generacions de catalans que han passat, a consequència del temps, i, oi quina casualitat, CiU segueix guanyant, i, sobretot, tenint la majoria relativa superior i la confian
ça majoritària del poble català.

I les opinions/decisions del poble català han de ser respectades. Pels europeus,pels espanyols i pels catalans. I negant via teclat el que es evident per a la majoria del poble català no s'aconsegueix res. Ni en Pujol,, ni en Mas, ni CiU ha tingut mai el suport dels mèdia, ni publics ni privats, ni dels qui s'anomenen a si mateixos com a intel.lectuals (i abans treballadors de la cultura), ni de la Patronal del Foment ni de la Cambra, ni de cap Sindicat, ni dels Empresaris "grans", ni de bancs ni de caixes, ...........i, malgre tout, guanya, i guanya clarament, i arreu del pais.

Casualitat? Si, i un be negre. Arrelament, pal de paller i ósmosi amb la realitat catalana, sempre.I feina ben feta. Com ho demostren els resultats electorals, mes que els judicis individuals, de hooligans o de resentits. El poble català vota..i guanya CiU...sempre, fins ara, perr a governar Catalunya i per a liderarr-la. I aquesta es la voluntat democràtica del nostre poble. La majoritària. I, repeteixo, alguna cosa deu estarr fent bé CiU per a guanyar, des del 1980 fins el 2010, encara que no li volgueu reconèixer, i moltes errades d'anàlisi feu, els qui no teniu gens de confiança i, en canvi, la doneu, com a fanatitzats, al primer metge que s'escindeix d'ERC, o al que s'escindeix de la Soli, o a listillo, o a la coalició amb el Psan. La llibertat es això, la lliure opció d'encertar-la o equivocar-se, però la majoria del poble català ho reitera cada 4 anys.

Potser si que serà una casualitat.Un fenòmen passatger (ha, ha, 30 anys.... això ho deien els socialistes el 1980 en perdre quan era impossible perdre,...ha ha), quelcom que no durarà.

Doncs no. No es cap casualitat i dura. I el que durarà. No se quan. Però 12 ays més segur.

Coses que pasen.
El Barça guanya i el Gratallops està a regional. Però potser si, l'entrenador del Gratallops sap que això del Barça es un fenòmen passatger. El temps dels secles tot ho deixa en passatger.

Cordialment,
Andreu

Granollacs ha dit...

Hem creat un fortíssim moviment, com diu en Pujol, tectònic, social i mental, cap a la llibertat plena. CiU ja s'afegirà, com ho farà gent del PSC i ICV, quan la taca d'oli sigui escandalosament gran. La pena és el patiment a que sotmeten, en plena crisi, a tants i tants catalans mentre esperen veure la llum!

Joan ha dit...

Be!

De moment el president Pujol ja s'ha sumat.

Ara és el moment de demostrar si el president Mas te l'intenció de "liderar" realment o no.

Jaume Sanz ha dit...

marc, només em venia de gust exposar que per sobre de tot està el nostre exemple. M'he cansat de mirar als altres i de criticar-los. Només valem per allò que som capaços de fer.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...