dimarts, 8 de març de 2011

I jo, ¿sóc dona treballadora?


Avui, 8 de març, és el dia de la dona treballadora, i en l’estona que he pogut veure la tele mentre dinava no m’he escapat dels típics i tòpics reportatges que es fan cada any per commemorar aquesta data: exemples de dones que han sabut conciliar la vida familiar amb la laboral, com són tractades les dones en altres cultures, la poca presència femenina en càrrecs de responsabilitat tant en l’àmbit públic com en el privat, i el bla bla bla de sempre. Això sí, demà serà 9 de març i tot continuarà igual.

Aquest any, però, se m’ha plantejat el dubte de si jo m’he de considerar o no dona treballadora. Com que vaig deixar de treballar fora de casa per cuidar la canalla potser no entro en aquesta categoria, penso. Perquè veig que els mitjans, quan parlen de dona i treballadora, solen fer referència a les súper dones que s’encarreguen de la casa i dels fills i que, a més a més, tenen una feina. Em torna el record d’aquell eslògan que va fer servir ERC a les eleccions del novembre, quan definia una dona com a ‘gent valenta’ pel fet de tenir tres fills i treballar fora de casa. Des del punt de vista dels d’Esquerra, una servidora deu ser una covarda, suposo.

O sigui que no sé ben bé si avui he de celebrar res, jo. Si hi penso una mica més m’adono que, al deixar de treballar i, per tant, de cotitzar a la Seguretat Social, també vaig perdre l’ajuda de 100 euros al mes que et dóna Hisenda per ser mare treballadora fins que els fills fan els tres anys. Un altre motiu per creure que no sóc dona treballadora.

Culleres, nens, doncs no ho entenc. Perquè us asseguro que mai com fins ara havia acabat els dies tan esgotada, destrossada i rendida. Ja té collonets, la cosa.

josefina

4 comentaris:

Núria ha dit...

Josefina, el dia de la dona treballadora és el dia que els homes netegen les seves consciències. Celebrar aquest dia és de lliberal i progressista i és en boca de tots els polítics (i polítiques!) Ai del que avui no aparegui per algun acte en pro de les dones o no ho recalqui en el seu twitter o pàgina personal. Fins i tot serveix per decorar amb floretes, i algun gerro ben gros també, la llotja del Camp Nou. Pel demés, tu continua treballant igual que jo continuaré treballant que prou feina tenim la resta dels 364 dies que queden de l'any. O és que ens hem de conformar amb la consideració de treballadora o no durant un sol dia?

El porquet ha dit...

Treballadora com la meva mare, que també va deixar de treballar per a criar-nos a mi i a mon germà durant anys.

Mestresses de casa, treballadores incansables i que mai, repeteixo, mai s'ha valorat l'esforç i la contribució que han fet i fan a la sustentació de l'economia i les famílies del país.

Noctas ha dit...

Gran Josefina, molt gran!

Moisès (política colonial) ha dit...

Una manera com una altre de fer el ridícul, en qualsevol cas val la pena recordar el que va passar aquell fatídic 8 de març de 1908 a Nova York a la fàbrica Cotton, no hem d'oblidar mai la història i els catalans ho hem de tenir clar.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...