diumenge, 6 de març de 2011

Incomoditat (II)

De la mateixa manera que "l'únic que farà que Catalunya quedi ben explicada als estrangers és la independència" (Matthew Tree, que pronostica la secessió per d'aquí a cinc anys), la incomoditat que sentim els catalanoparlants quan fem servir la seva nostra llengua en alguns contextos només desapareixerà el dia que el català sigui una llengua normal, com les altres. I això només passarà el dia que el Principat de Catalunya sigui un estat de la UE. Perquè, ens agradi o no, som uns acomplexats. Cada vegada menys, això sí, però hem de mesurar bé les victòries (La Vanguardia) i les derrotes (la majoria de catalanoparlants canvien de llengua, per exemple.)

m.

3 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Molt optimista el Tree! Al pas que anem, per desgràcia, crec que tardarem una mica més. Ara bé, de ben segur, ho aconseguirem!

Ferran Suay ha dit...

D'acord. Tenir un estat, encara que siga només d'una part del país, ajudarà molt. Algunes persones entenen els arguments; tots comprenem la força.

reflexions en català ha dit...

Andorra és un estat i la incomoditat és molt semblant aquí i allà. Sort que Andorra té un estat, que si no...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...