dilluns, 28 de març de 2011

Ja sóc lliure!

Tenia moltes ganes de poder escriure que la Maria s'ha desenganxat del pit. Al·leluia! He esperat cinc dies a explicar-ho per estar-ne del tot segura i penso que ara ja és definitiu. Gairebé deu mesos, la nena! A més, des que no fa el traguet abans d'anar a dormir ja ha dormit dos nits senceres, la qual cosa em confirma que la bitxeta es despertava un i dos cops a la matinada per la gola del pit calentet, que de tonta no en té ni un pèl. O sigui que ja em sento lliure, ara ja podria desaparèixer tot un dia i tota una nit sense preocupacions, he he! I aquesta sensació maca de pensar que ja no hi tornaré més, que els dos cops que ho he fet han sigut un èxit rotund, i que s'ha acabat perquè els nens ho han anat deixant, no pas perquè jo els hagi retirat aquest caramelet. Aaaaaah, quina satisfacció més gran! Entre l'un i l'altre hauré donat pit 18 dels últims 26 mesos. Una esclavitud en tota regla, sempre ho he dit, però ara que ja me n'he lliurat i veig aquestes dos criatures tan fortes i valentes (potser massa i tot, que el Josep només té dos anys i la majoria dels dies no té cap intenció de fer migdiada), doncs me'n sento orgullosa.

j.

1 comentari:

reflexions en català ha dit...

Ja en pots estar, ja... Jo m'hauria tirat pel balcó, segur.

Ara podries desaparèixer uns quants dies, hehe.

Jo ja m'encarregaré dels nens (d'enviar-los a colònies).

m.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...