dilluns, 7 de març de 2011

No t'esquincis les vestidures

Arran de la crisi Laporta, força comentaristes insisteixen a reclamar la unitat dels collons (ep, tenim eleccions municipals, no nacionals!) i a plorar per aquestes suposades trencadisses en el món independentista. Jo els diria que:

Solidaritat (SI) no s'ha trencat. Ens ha abandonat el culpable que SI hagi entrat al Parlament (gràcies, Jan), una persona que no encaixa en la feina que té SI ara mateix: picar pedra; fer oposició; construir la independència; convèncer milers de catalans que n'estan farts d'aquesta Espanya i que encara voten partits autonomistes; tocar els collons a l'establishment; pencar i que no et fotin cas; no manar.

La meva teoria del que ha passat amb el Laporta (vegeu el comentari d'aquest apunt) és, bàsicament, el que ha explicat avui el López Tena: avorriment i falta de poder executiu. Potser ha sigut la millor decisió (no com altres, que pleguen i tornen), i penso sincerament que no passa res, hem perdut una peça important però si venem bé el nostre producte, ens en sortirem perquè el futur és el nostre producte.

L'independentisme no és que estigui molt fragmentat, el que passa és que no està ben situat. Hi ha dos partits que es declaren independentistes (només dos!), que són ERC (+ el que queda d'RCat) i SI, si bé l'independentisme del primer, a hores d'ara, és equiparable al de molts convergents; és a dir, m'agradaria que em toqués la loteria, encara que no hi jugui, i aniré a votar al referèndum de Barcelona com si fos La marató de TV3. Tenim dues ofertes, no veig que això sigui tan greu l'any 2011.

El que és greu és no saber el que vols, i també intentar enganyar la gent. Pel que he viscut aquests dies a escala local i pel que ha passat amb el Laporta, afirmo que l'únic que preocupa ara mateix Esquerra és la merda aquesta dels consells comarcals i les diputacions, omplir-los al màxim. Esquerra Republicana de Col·locació. Cap mica d'autocrítica ni d'esperança de canvi. Vots, vots al nostre nom, que si no es perden. No és de fiar la direcció d'un partit que davant la debacle només reacciona apel·lant a la unitat independentista amb vista a les municipals. No és creïble.

I d'hòstia en hòstia fins a la patacada final. Llavors hauran de fer una neteja encara més traumàtica; o no, vés a saber. Això no em fa patir gaire, ara mateix, perquè si La Vanguardia ha acabat claudicant, tot és possible, malgrat els interessos partidistes.

Solidaritat ha fet bé de no emmerdar-se amb el Portabella i de deixar ben clar al Laporta que les regles (les nostres, que són més democràtiques que les dels altres) s'han de complir.

m.

5 comentaris:

Granollacs ha dit...

Està fet i és millor no mirar enrere. Ara toca aconseguir el màxim de mobilització civil per donar suport a la Llei de Declaració de la Independència al Parlament. Som-hi, endavant!

El porquet ha dit...

Tant de bo tinguis raó... malauradament, la política és un joc teatral de gestos, fotos i imatges (és trist, però és així) i si, en aquest terreny, no et saps moure bé ja has begut oli.

I ara per ara, SI, amb el cas Laporta, no ha quedat massa ben retratat. És cer que ara depèn de SI el donar la volta a la situació i presentar-se com un partit seriós i amb les coses clares. A dia d'avui, però, queda com un partit menut que ha perdut el seu referent mediàtic en una trencadissa quan només fa uns 3 mesos de les eleccions. Mala imatge, molt mala imatge en el teatre de la política.

Jaume Sanz ha dit...

"L'independentisme serà a CiU el mateix que el català és ara a La Vanguardia" M'ha agradat molt.

"Algú" va dir algun cop que en Laporta a Rcat més que sumar mutiplicaria, i també ho vaig trobar molt encertat.

Ara de l'acusen de dividir, quan ell diu que el que vol és sumar en compts de restar.

Més que polítics ens calen matemàtics...

Anònim ha dit...

SI JO FOS UN "CAPARRO" DE SOLIDARITAT,DEIXERIA CORRER LO DE LES MUNICIPALS,UNA REVOLCADA ARA POT SER MORTAL.
QUANT TEMPS TARDARAN AN TIRARSE ELS PLATS PEL CAP AN PORTABELLA I AN LAPORTA?....ELS "MESIES"SON UN REGAL ENBENÇINAT... QUASI SEMPRE.
JUGANT AMB BCN.

Jaume Sanz ha dit...

D'altra banda: és molt sospitós la confusió que s'ha creat als mitjans entr el partit SI i la coalició SCI.

Una coalició és permanent fins que no es digui el contrari?

Les coalicions es poden "trencar"? No hauríem de considerar-les trencables i/o ampliables per naturalesa en cada circumstància?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...