dimarts, 5 d’abril de 2011

Entrevista

—Per què no anirà a votar el 10-A?
Perquè el debat no aporta cap fruit positiu.
—Serveix per saber què opina la gent d’un tema molt important. Si tothom anés a votar sabríem si som pocs o molts, si val la pena iniciar el procés. És un exercici democràtic.
Abans de ser un estat hem de ser un sol poble.
—Sí, és clar, així es va formar l’estat espanyol, el francès, el suís, el belga, l’italià, etc. Amb un sol poble...
—Eren altres temps.
—Llavors, si parlem de temps actuals, podem concloure que Espanya no és un sol poble perquè, segons vostè, Catalunya no és un sol poble.
Si s'insisteix en aquest debat ens trobarem amb dos problemes: la inviabilitat de la proposta i la divisió del país.
—Home, si la proposta és inviable no cal que ens esforcem a construir aquest sol poble, no?
La Unió Europea no reconeixeria la independència de Catalunya respecte a Espanya.
—I Kosovo? L’han reconegut tots els estats menys els demòcrates de tota la vida: Espanya, Sèrbia i Rússia.
—No forma part de la UE.
—Doncs a mi em sembla que el fet que Catalunya formi part de la UE encara és un motiu de més pes perquè accepti la decisió democràtica de declarar la independència.
A Catalunya no hi ha un sentiment majoritari independentista.
—Com ho sap?
Amb un 55% d'independentistes no n’hi ha prou.
—Per saber quants som, caldria que ens ho preguntessin. L’urna, en aquests casos, és l’única enquesta fiable. I em sembla que amb un 55% n’hi hauria prou. A Montenegro els resultats van ser aquests.
Hi ha gent que sent Espanya com la seva nació i amb la independència només dividiríem el país.
—La divisió només pot aparèixer si guanyem nosaltres?
—No se què vol dir.
—Si som la meitat, o una mica més, i continuem així, sent espanyols, no hi ha divisió?
—No, perquè no hi ha enfrontament social.
—Això ja ho sé. Però ara, amb aquest statu quo, hi ha divisió o no?
—No és el mateix.
—O sigui que si Catalunya fos independent, hi hauria enfrontaments? I com que ara no n'hi ha, ens hem d'aguantar? No podem fer el que desitgem perquè els altres no s'enfadin?
—Això ho diu vostè.
—Si hi ha un 55% de catalans que volem la independència i un 45% que no la vol, ens hem d’aguantar, vaja. I si mai arribem a ser el 75%, també, perquè la UE no ho acceptarà. Què hem de fer, donques?
Hem de ser pràctics, i construir acords mínims, comuns, com el pacte fiscal i el tancament de files cap a la nostra cultura.
—Després de la sentència de l’Estatut encara creu que podem tenir un finançament just i que podem blindar la nostra cultura?
—S’ha de tenir fe, i jo en tinc molta. Sóc democratacristià.
—De dalt a baix?
—Què vol dir?
—Res, que si podré entrevistar-lo després de la negociació del pacte fiscal.
—Aconseguirem el millor finançament de la història.
—Això ja ho va dir el senyor Puigcercós no fa gàrie, i goiti.
—Me n’haig d’anar. Passi-ho bé.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina entrevista?

reflexions en català ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
reflexions en català ha dit...

Ara sí:

L'he entrevistat aquest migdia al Parc Central d'Andorra la Vella, durant la meva hora de pati. O potser ho he somiat mentre jeia a la gespa encara una mica humida de la plujka d'ahir sota una immensa solana de 26 graus.

Sigui com sigui, els novel·listes d'avui barregen realitat i ficció i ningú es queixa, i a més la meva entrevista en exclusiva és més real del que pot semblar, com es pot comprovar amb els enllaços.

Perdó si no queda prou clar.

m.

m.

Anònim ha dit...

I perquè no li has preguntat res de la seva vida privada?

Manel.

Manel des de l'Exili ha dit...

Ho trobo molt original!!
T'ho pispo al FB

Dessmond ha dit...

Em meravella el forat que pot arribar a fer en Duran en determinats cercles!

reflexions en català ha dit...

Manel anònim,

Els catalans només parlem de la vida privada dels altres en veu baixa. Som discrets i també som diferents en això. El que passa és que si la vida privada es barreja amb la pública... El López Tena va fer unes acusacions molt greus sobre la vida pública (o sigui, la que paguem entre tots) d'un secretari general, i no hi ha hagut resposta.


Dessmond,

Que cada hom foradi els cercles que vulgui i que pugui, però que pagui ell.

Granollacs ha dit...

Boníssima entrevista! Ara faltaria un mitjà lliure i un periodista amb idees per formular-la i publicar-la en el món real...

Noctas ha dit...

D'acord , però el referèndum ha d'ésser vinculant. Que els dels no sapiguem que tb ens la juguem i que val la pena votar...aquests referèndums de fira no representen res de res. Els del no, ni ens molestem a votar! un saludu

Xavier Batalla ha dit...

Se n'arriben a pagar tantes de coses que ja no ve d'una!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...