dimecres, 27 d’abril de 2011

Estratègia solidària

Veient algunes candidatures com la que han perpetrat a la meva estimada vila del Pingüí em vénen ganes de donar-me de baixa de la Soli, tal com ha fet el Gran Campaner de Maians, però de moment aguanto. No em serveix de consol el fet que les municipals són així, amb personatges nefastos, transvestits de tota mena encapçalant llistes o ben instal·lats a la rereguarda.

Encara em sento solidari perquè penso que la nostra missió, que no és pas liderar el procés sinó empènyer CiU cap a la independència, potser no serà decisiva però sí important. I estic convençut que la nostra missió tindrà èxit perquè no serà la nostra, sinó que tindrà un suport prou ampli en la societat perquè CiU acabi fent el pas definitiu, malgrat la pressió dels unionistes de casa i de fora. Els solidaris hem de tenir molt clar això: som una minoria, una minoria potent que per fi té veu i pot condicionar i condiciona l'agenda política, però hem de ser conscients de les nostres limitacions i també dels nostres trumfos (que cotitzen a l'alça i són els bons, ep!) i no hem de caure en el mateix error que molts dels nostres amiguets d'Esquerra que es pensen que l'independentisme és patrimoni seu ("ei, que jo milito i miliquito des que tinc 18 anys!!!"). Ni nosaltres som els únics garants de l'independentisme de veritat, ni els altres són tots uns botiflers. Hem de ser fidels al nostre ideari, denunciar l'empobriment que suposa l'autonomisme i treballar al Parlament per fer propostes sensates, com la del pagament del deute hipotecari amb el retorn de l'habitatge.

Aguanto malgrat que no em va agradar el numeret de l’acampada al Parlament, cosa que van aprofitar els immobilistes per evitar el debat real al voltant de la proposició de llei per declarar la independència. Especialment patètica, en aquest sentit, la senyora Marta Alòs, que suposo que només deu sentir vergonya aliena, mai la pròpia. "Un dels capítols més vergonyants de la nostra història recent", diu la senyora, que considera que SI és "el partit dels inconscients", els "almogàvers" que tenen la gosadia de proposar que el Parlament debati sobre la independència de Catalunya. (En canvi, les martes suposo que no deuen haver sentit vergonya pels recents i gloriosos episodis del Duran, per l'avui dic blanc i demà dic negre del Govern, per aquell vaig votar a la consulta però d’amagatotis, per l’excusa de l'endemà que a les consultes no es preguntava quan volem la independència [hehe, aquesta sí que és bona: em pregunten si vull que Catalunya esdevingui un estat i dic que perquè no ens preguntaven si la volem ara, demà o en somnis, com la pau al món]).

Hem de ser una mica més espavilats, coi, que sembla mentida que no n'aprenguem. La proposició de llei que vam presentar és impecable, però què n'ha quedat? Alguns direu que vam marcar l'agenda i que vam sortir a tot arreu, però el missatge que va arribar a través dels reaccionaris a sou va ser aquest: acampada + tetes de l'actriu porno + la barretina del xenxet = friquisme. En el fons, no ens enganyem, només uns quants, pocs, van accedir al missatge real de la iniciativa parlamentària. Ni déu va sentir el bon discurs de l'Strubell ni sap de què va la proposició de llei, i potser sí que n'hi ha uns quants que no són dels nostres als quals hem convençut amb un acte de dignitat o el que sigui, però amb això no n'hi ha prou. Hem de vigilar molt i evitar que el nostre enemic (sobretot el de casa) no tingui munició, real o manipulada.

Perquè després passa el que passa: les martes parlen de l'acampada a la Ciutadella i esquiven la veritat oculta que tan bé va explicar el Quim Torra:

"[...]
Per això hauria servit, precisament, que les forces nacionalistes haguessin aprovat rebutjar les esmenes a la totalitat: per a debatre pros i contres. És incomprensible com aquest debat, serè, amb xifres, amb propostes, analitzant què suposa per a la economia catalana i per a la seva cultura continuar a Espanya, i per a les seves infraestructures i per a la seva llengua, és incomprensible, repeteixo, que aquest debat no es pugui portar a terme en el Parlament. Desenes de comissions inútils tenen i tindran moltes més hores ocupades a ses senyories. Per què no es pot dedicar una mica de temps a analitzar si ens convé o no la independència? Per què no es criden als millors economistes, als millors enginyers, als millors lingüistes, als millors empresaris, als millors pagesos, als millors metges, als millors professors de dret internacional, als millors escriptors, als millors investigadors, i s'analitzen dades i resultats? La pregunta fa esgarrifar: si no és aquí, on hem de debatre el futur del país?"

Penso que l’estratègia de Solidaritat ha de ser precisament deixar en evidència i sense arguments les martes, que són, juntament amb els mitjans unionistes, el principal obstacle que tenim al nostre país per fotre el camp. Amb rigor, serietat i contundència. Buscant la unitat quan tingui sentit (al contrari del que fan els laportabelles, que sembla que es fotran la patacada). 

A banda de tocar els nassos als immobilistes (i de fer posar nervioses les martes) amb iniciatives parlamentàries i missatges clars sobre la necessitat d'emancipar-nos, crec que hauríem de donar suport a CiU en les propostes i reclamacions justes, encara que pensem que per sortir de la crisi el millor és deixar de ser una diputació; per exemple: el fons de competitivitat  i aquesta entelèquia del pacte fiscal. Però hem de deixar ben clar que quan es consumi el fracàs, tornarem a plantejar la proposició de llei. D’aquesta manera, les martes ja no tindran cap argument per defensar l’anar fent de CiU, un partit que, segons va dir el Trias l’altre dia a la tele, “no és independentista” i no té cap pla B en cas que no s'aconsegueixi el pacte fiscal. Ara es mofen de l’"independentisme exprés", dels que volen la independència "per demà passat", però aviat arribarà demà passat i ells no tindran cap estratègia.

Per cert: quanta gent s’ha llegit la proposició de llei? És ben bonica:



PROPOSICIÓ DE LLEI

Article 1
Catalunya és una Nació.

Article 2
El poble de Catalunya és l’únic titular de la sobirania nacional.

Article 3
El Parlament de Catalunya és el representant democràticament elegit del poble de Catalunya.

Article 4
El poble de Catalunya no renuncia ni ha renunciat mai al dret a l’autodeterminació, a determinar lliurement el seu futur com a poble en pau, democràcia i solidaritat.

Article 5
El Parlament de Catalunya es ratifica en la voluntat d’emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el dret a determinar lliurement el seu futur.

Article 6
La sobirania nacional del poble de Catalunya és el fonament del futur Estat sobirà i independent de la Nació catalana.

Article 7
La decisió de declarar la independència li correspon al poble de Catalunya com a titular de la sobirania nacional, i al Parlament de Catalunya com a representant seu democràticament elegit.

Article 8
Per mitjà d’aquesta Llei es faculta al Govern de la Generalitat a negociar el reconeixement internacional de la declaració d’independència.

Article 9
En el termini de tres mesos a partir de l’aprovació de la present Llei es constituirà l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana, que treballarà perquè sigui declarada la independència al conjunt dels Països Catalans.

Article 10
La declaració d’independència serà efectiva:
- Quan sigui aprovada la present Llei procedimental de declaració d’independència.
- Quan sigui negociada amb la comunitat internacional la forma i el moment de la declaració d’independència.
- Quan sigui declarada per una majoria absoluta de diputats en sessió solemne del Parlament de Catalunya convocada a tal efecte.

Disposició transitòria
La declaració d’independència es farà en la present legislatura quan es compleixi allò que disposa l’article 10 de la present Llei.

4 comentaris:

L'home del sac ha dit...

S'han de deixar de fer bajanades i centrar el debat allà on toca i allà on amb arguments tenim totes les de guanyar.
Vaig dir l'endemà mateix de les eleccions que si s'anava a les municipals SI es convertiria amb un partit com els altres i hi haurien problemes. Malauradament no em vaig equivocar. S'han presentat moltes llistes, però quantes tenen alguna possibilitat? Presentar-se perquè sí no feia falta...

Joan ha dit...

El Campaner s'ha esborrat??!!

Si que em sap greu.

Subscric al 100% el teu article. A mi tampoc m'acava de fer el pes tot això que fan a SI, però de moment no em vull esborrar.

He decidit ser un "durmiente" a l'espera de que algun fet realment trascendent me reactivi.

Jordi Vàzquez ha dit...

Molt bon article.
I si Unitat x Barcelona o SI fracassen encara n'hi haurà dels 2 bàndols que ho celebraran.

Miquel ha dit...

Aquesta posició d'empényer CiU més que no pas liderar cap transició és tan lloable com necessari, i és aquí on s'equivoquen la majoria de partits independentistes minoritaris.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...