dilluns, 18 d’abril de 2011

I finalment, sí!

El meu penúltim escrit, on feia un resum de per què es va frustrar una candidatura independent a les eleccions municipals del 22-M a Ribera d'Urgellet, l'acabava dient que "segur que aviat tornarem a estar disposats a donar guerra". Era dimecres, feia dos dies que havíem pres la decisió de quedar-nos a casa, la Montse em trucava cada dos per tres, ho va fer també alguna altra persona que no esperava, també el Carlos, i se m'acumulaven els remordiments. Però sentia que per part meva no hi havia volta enrere, i animava a fer una llista els que estaven convençuts que calia fer-la perquè la de CiU no fos l'única (amb l'excepció fins ara sempre simbòlica de la del PP). Va arribar divendres, i mentre tornava de passeig amb la Maria pensava que no podia ser, que la Montse tenia raó, que ho havíem tingut massa a prop per haver-ho de deixar córrer, i tenint en compte que hi havia gent de la nostra colla que no volien saber res d'Esquerra, em vaig plantejar seriosament l'opció d'anar a una llista amb Progrés si de veritat la volien fer. A l'arribar a casa vaig trobar un missatge que em va retornar les esperances, era el missatge que necessitava llegir! El Miquel deia que ho havíem d'intentar de nou, que no podia ser de cap manera que a Ribera no hi hagués una alternativa, i que tenia un nom d'Arfa disposat a anar a la llista. El cor em va fer un salt, vam parlar per telèfon, vaig trucar a la Montse: "Montse, què, ¿fem la llista d'Esquerra?" Encara em sembla sentir el crit d'alegria que va fer! Vam trucar a la resta de la gent per convocar-los a una reunió diumenge al matí, ahir, un dia abans del termini per presentar candidatures. Només hi havia dos coses que em preocupaven: que ja tenia el meu pare ben tranquil perquè li havia dit que no faríem res, i que quan vaig trucar al Joan per reactivar-lo el vaig trobar amb poques ganes de tornar-ho a provar.

Dissabte amb el meu pare vam anar a una celebració familiar a Platja d'Aro, i sense jo buscar-ho, el meu tiet de Ciutat em va donar el cop de mà que necessitava perquè el meu pare acabés cedint. Ni parlar-ne de ser cap de llista, però vaig veure'm alliberada per anar al lloc que calgués si m'hi volien. I diumenge al dematí, enmig de gegants i capgrossos, ens vam reunir a la Seu i vam deixar la candidatura feta, pendents només de l'últim lloc i d'algun suplent més, que es van confirmar durant la resta de diumenge i aquest mateix dilluns. Per alegria i amb aplaudiment de tots, el Joan va acceptar ser el nostre candidat, i aquesta és la llista que avui es presentava a la Junta Electoral:

1. Joan Guitart de Castellar de Tost
2. Josefina Lladós del Pla
3. Montse Ramon d'Adrall
4. Eduard Lladós d'Arfa (ep, pot semblar estrany però no som de família, es veu)
5. Carles Fenés del Pla
6. Rafel Andrés de la Parròquia
7. Raquel Pubill de Tost
Suplents:
1. Gerard Sala del Pla
2. Vicent Roca de la Parròquia

Som realistes i sabem que de possibilitats de guanyar no en tenim, de fet penso que si aconseguim tres regidors ja podrem fer festa grossa, però això no treu que intentarem fer-ho tan bé com puguem per arribar al 22 de maig amb la consciència tranquil·la, amb el convenciment d'haver fet tot el que ha estat a les nostres mans, i d'haver-ho fet de manera neta, sense atacs directes ni indirectes, ni guerra bruta com la que han començat a fer des de la llista de CiU abans fins i tot de saber si ens presentàvem o no. Crec ben sincerament que haver pogut fer aquesta llista és la nostra gran victòria.

He sabut que hi ha gent de Progrés, o simpatitzants de Progrés, que estan enfadats. Alguns diuen que les coses no s'han fet com s'havien de fer (suposo que volen dir que no s'han fet de la manera com ells creuen que s'haurien hagut de fer) i es pregunten per què s'ha fet la llista amb Esquerra i no amb els socialistes. Jo tinc molt clara la resposta, i penso que alguns dels que es posen aquesta pregunta, o bé no han entès res del que ha passat els últims mesos, o bé no s'han preocupat de saber-ho i els convindria fer un petit exercici d'autocrítica. Als que poden pensar que en tinc una part de culpa per haver dit obertament que jo no aniria mai a una llista de Progrés, els podria retreure que d'ells no havia sortit ningú per anar a cap llista, ni socialista ni independent ni encara menys d'Esquerra, ja que quan en l'última reunió es va plantejar la possibilitat de fer la llista amb Esquerra n'hi va haver que se'n van desmarcar de seguida. Per tant, en aquest sentit, estem empatats. Als que diguin que havia de deixar les ideologies de banda els puc dir amb la cara ben alta que fa quatre anys vaig votar socialista per primer cop a la vida, que durant aquesta legislatura he ajudat els regidors de Progrés en tot el que he pogut per complir la meva paraula, i que ara, a última hora, m'havia plantejat seriosament anar a una llista socialista.

Però la realitat d'aquests últims dos mesos ha sigut aquesta: amb el Miquel Caminal hi hem tingut un contacte constant, hi hem pogut parlar sempre obertament, hi ha hagut un diàleg molt franc, ens ha ajudat quan ha calgut, i ens ha donat l'empenta que necessitàvem quan tot semblava perdut. Amb els de l'aparell socialista hi vam tenir una reunió a meitat de març, de la qual vam treure un compromís que no es va complir, i no en vam tornar a saber res més. ¿Per què aquest cop s'ha fet la llista amb Esquerra i no amb Progrés? Que cadascú ho valori com vulgui.

Només espero que la gent de Ribera pròxima a Progrés vagi a votar el 22 de maig i que ho faci per nosaltres. Fa quatre anys vam ser uns quants els que ens vam posar la pinça al nas i vam votar Progrés. Ara m'agradaria que la gent de Progrés fes el mateix i votés la llista d'Esquerra. Una altra opció no la podria entendre.

Però bé, ara el que toca és seguir treballant, fer un bon programa, una bona campanya i, per què no, somiar que la nit del 22 de maig a Ribera d'Urgellet s'acabi un malson i comenci una etapa nova de transparència, bona feina, honestedat... i democràcia!

El meu reconeixement aquest cop és per a tots els que han deixat les pors enrere i posen el seu nom a la candidatura (Vicent, Gerard -mil i una gràcies!-, Raquel -quina canya, nena!-, Rafel, Carlos, Eduard, Montse, i especialment el Joan, que ja no "hauria sigut el millor candidat" sinó que ja l'és!). També a persones que no han volgut o pogut anar a la llista però que sé que ens faran una campanya impagable. Una menció al Jordi, per moltes coses i pels quilòmetres que s'ha menjat avui, i finalment, menció honorífica al Miquel. Gràcies a tu hi hem arribat. Gràcies a tu hem aconseguit la primera victòria. Estic molt contenta! (Ah, i crec que malgrat tot, el Marc també.)

I ara, a treballar!

josefina

7 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Doncs molts ànims i endavant!
Amb tot el que has explicat, fa falta un canvi en aquest poble.

Núria ha dit...

No saps com me n'alegro!! Llàstima que voto a les Valls de Valira perquè sinó segur que tindríeu el meu vot.
Després de llegir el que havies escrit vaig parlar amb el Miquel i, la veritat, em va donar la sensació que encara no ho teníeu tot perdut. Vaja, que no m'ha sorprès del tot aquesta notícia!!
I jo també penso que el Joan és un molt bon candidat.
Endavant!!

Moisès (política colonial) ha dit...

Has actuat amb coherència, no tot si val, votar Progrés és votar contra Catalunya,ens agradi o no, votar progrés és votat Chacón, ZP, i Rubalcaba, el vot municipal pondera al CC i a la Diputació on els sociates engreixen la seva maquinària anticatalana.
Aquesta gent en nom del municipalisme i de "fer poble" amaguen quines són les seves veritables intencions.
Pensa, i t'ho dic er experiència que la gent que diu que per les municipals s'han de deixar les ideologies a banda, són els immobilistes.
Felicitats des de la Noguera i ànims.

PLA ha dit...

Felicitats per fer llista.Ànims i endavant.

reflexions en català ha dit...

Gràcies a tots pels ànims. Segur que hi haurà moments molt difícils que només podrem superar si entre tots fem una bona pinya.

Home del sac: el canvi hi és molt necessari, però hi ha tanta por i són tants anys ja d'alcalde, que ara per ara és impossible pensar-hi.

Núria, estupenda! És que si fossis de Ribera no t'hauries lliurat de venir a la llista, eh!

Moisès, estic d'acord amb tu. A les municipals no s'hi va a fer política, i sobretot en llocs petits com el nostre, però això no vol dir que hàgim de renegar de la nostra ideologia per fer contents alguns que mai renunciarien a la seva.

PLA: gràcies especials ;)

j.

reflexions en català ha dit...

Estic content que s'hagi pogut fer una llista per intentar enderrocar el règim. I sí, haurem de votar E, ves què. Fa quatre anys vam haver de votar sociata, encara pitjor. Dos partitsque van a la deriva, sense discurs.

Espero que us deixin treballar amb llibertat perquè pots confiar en algú de E però el senyor aparell pot aparèixer en qualsevol moment.

Però bé, ara la priotitat és treballar pel bé comú. A veure si els que es pensen que no són sectaris actuen en conseqüència.

m.

Anònim ha dit...

Ara, SI...AIRE!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...