dijous, 19 de maig de 2011

100 anys d'un mite

Navegant com una desesperada després de tants dies sense fer-ho (tres dies, d'acord, però se m'han fet molt llargs), i per no cansar el personal amb històries de campanya, m'han vingut ganes de fer un homenatge a tot un mite, avui que se m'ha aparegut en forma d'anunci publicitari en un web perquè resulta que fa cent anys que es va inventar. Es tracta de la Nivea, la de tota la vida, la de capsa blava metàl·lica que, per cert, és un dels joguets favorits de la canalla de cal Rèflex, i no em pregunteu per què.

Jo no sóc dona ni de maquillatges ni de potingues, i l'única crema que coneix el meu cos és la Nivea. Aquesta i la seva versió Soft, que s'absorbeix més de pressa. Però a les mans, als braços i a la cara també, la de la capsa blava. Crec que mai podré oblidar la pell més preciosa de senyora que he vist a la meva vida: va ser a la piscina de Can Boix de Peramola, on als deu anys més o menys hi vam anar amb la meva germana i la meva mare a passar quatre dies de vacacions (les primeres vacacions com cal de la meva vida). Hi havia una senyora de 50 anys llargs, la recordo parant el sol amb una mena de camisa curta de dormir, amb tirants, de satí negre amb puntes. I quina pell! Brillant, morena, plena de salut. "Nivea, Nivea, només Nivea," assegurava. Em va impactar molt, aquella senyora, però no arribaré a tenir mai aquella pell. També he de dir que prenia el sol a tothora i sense parasol, una cosa que jo no he fet mai a la vida perquè se'm fa insuportable. A l'estiu sempre dic que semblo un gelat de nata i xocolata: les cames ben blanques i els braços i la cara ben morenos, perquè sí que és veritat que el sol m'agafa de seguida però no el puc suportar.

I la Nivea serveix per a tot i per a tots. Diuen que va bé fins i tot per netejar les bambes blanques. I la nostra nena, que als pocs dies de néixer li van sortir plapes de pelleta seca, la doctora em va recomanar que oblidés totes les cremes específiques per a nadons i que al treure-la de la banyera, amb la pell encara humida, li fes una bona embetumada de Nivea. La Maria a dia d'avui té una pell fabulosa (i a sobre la paia és més morena que jo). Doncs res, que per molts anys més puguem tenir Nivea a casa!

josefina

3 comentaris:

Núria ha dit...

Ostres, una altra coincidència!! Sembla que l'hagi escrit jo aquesta entrada!!! Creia que era l'única persona que no es gastava milionades en cremes de bellesa i sempre anava amb la seva capseta blava, fins i tot quan vaig de travessa per la muntanya. Al matí, no sóc persona fins que no m'he empastifat bé la cara amb Nivea. Em tiba tot! Ja em pots donar qualsevol altra crema que cap, cap hidrata com aquesta.
A moltes els agradaria tenir la meva pell. HEHE. A vegades em demanen quina crema utilitzo i quan dic la Nivea de tota la vida motes arrufen el nas.
Ah, i això de les bambes, sabates i cuirs és totalment cert! Funciona!

reflexions en català ha dit...

Em passa el mateix quan em llevo!! Fins que no m'he posat la Nivea em noto la pell seca com una mala cosa i em fa estar de mala lluna i tot! I a la bossa sempre n'hi porto una capseta. Que en va, de bé. I jo tampoc em queixo gens de la meva pell. Justament la comadrona, ara quan va néixer la Maria, me'n va fer el comentari: nena, em va dir, tens una pell de primera categoria, perquè té mèrit que amb dos embarassos tan seguits no em va sortir ni una trista estria. NIVEA per sempre, tu!

j.

reflexions en català ha dit...

Tres dies sense internet i goita què ens passa. Encara que ho vulgueu dissimular, darrere d'aquesta eficàcia de la Nivea d'aquest pragmatisme tan ben aconseguit de la crema, s'amaga un atac de nostàlgia.

No puc deixar de reconèixer, però, la vostra constància. Jo (i el 84,5% de tots els homes que vam néixer al segle XX) seria incapaç de posar-me la cremeta dels collons cada dia. Per pura mandra. No hi ha cap estudi de 12.999 euros sobre això?

m.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...