dimecres, 25 de maig de 2011

De cop m'he sentit adulta

El canvi d'armari d'aquesta temporada m'ha trasbalsat. Pot semblar una ximpleria, però endreçar la roba de l'hivern i treure la de l'estiu m'ha fet adonar de cop del gran canvi que he viscut en tres anys. Mai abans havia tingut tantes ganes de desfer-me de gairebé totes les peces que anava col·locant a l'armari per afrontar els dies de calor. Hi tinc peces de fa 15 i 20 anys. Moltes són de la meva etapa a Barcelona, i totes tenen una cosa en comú: no n'hi ha pràcticament cap de llisa. O flors, o quadres, o topos, o ratlles, cinquanta mil colors per aquí i per allà. Fa uns anys pensava que no tenia cap sentit comprar-se una samarreta llisa i blanca, o negra, o grisa...Tot el que comprava havia de tenir alguna cosa singular. Al meu armari d'estiu hi abunden les faldilles i els vestits. L'any passat no me'n vaig poder posar cap perquè acabava de parir per segon cop i no hi entrava. Aquest any la cosa va més bé però... Aquest any m'he adonat que ja no m'hi reconec, en tota aquesta roba. Quina sensació més estranya. He vist que els anys viscuts a Barcelona, els anys treballant a Andorra, els anys de soltera, els anys de jove i lliure, ja han passat. I de sobte els he vist lluny, lluny, lluny...

Ara em ve de gust vestir-me ben senzilla i amb pocs estampats, o petits. O sigui que tinc una mà de roba per donar i per vendre que fa por. Al fons de tot de l'armari que remenava hi he arribat a trobar samarretes i pantalons que m'han fet posar les mans al cap. Jo no he sigut mai de llençar coses, però ara veig que he de fer una neteja ben a fons. Perquè si no, què passa? Doncs que hi ha samarretes, faldilles i vestits que fa 15 anys que els vaig traginant: ara endreçats, ara penjats, ara endreçats, ara penjats. Fins ara sempre em deia que un dia o un altre m'ho posaria. Avui ha sigut el primer cop que m'he mirat la majoria de la roba sense cap carinyo especial, al contrari. Tinc ganes de tenir temps per guardar tota aquesta roba en capses i no tornar-la a veure més. I he vist clar que això era el senyal inequívoc que alguna cosa ha canviat a la meva vida. A part del cos nou que m'han deixat dos embarassos tan seguits (adéu a la cintureta que tan m'agradava i molles per tot arreu) i del canvi de gustos en el vestir, ara sí que m'he sentit arribada a l'edat adulta. I encara ho estic paint.

josefina

9 comentaris:

jordina ha dit...

Ai carai! Vas al revés de la moda. Abans tot era llis, més aviat trist i fosc, i en canvi ara els aparadors estan plens de colors lluminosos i estampats ben variats, sobretot flors, ratlles, quadrets.... A l'escola on treballo, les "pre-adolescents" han recuperat el colorido, i ja no van tan sòbries com els darrers anys.
Abans que tanquis les coses al bagul ja hi faré una mirada aviam què estreno aquesta primavera!

montsesansa ha dit...

Jijijiji, tot llegin-te, a pesar que he empatitzat amb el sentiment que expresses, no he pogut evitar deixar anar una rialla..., i és que, noia, no sé com dir-t'ho, però... ehem, arribats a aquest punt, ja va sent hora que la senyora regidora estreni algun "traje jaqueta", jijiji!

De totes formes, si la crisi no apreta massa, no portis la roba a vendre (que ara està de moda això del mercat de compra-venda de segona mà), ja que diuen que arriba un moment de la vida en què tornem a viure una "segona joventut", jejeje!

Petons,

Montse.

reflexions en català ha dit...

Francament, amb 'traje jaqueta' ni m'hi veia abans ni m'hi veig ara, he he!!

j.

Isidre ha dit...

Perdona eh Josefina. XORRADES !!!!
Un és adult si vol ser adult...
Està clar que hi han cosese que no son com fa 15 anys, però l'esència no l'has de perdre mai.
Faldilles de flors !!!
Salut

jordina ha dit...

Que a l'ajuntament de Ribera d'Urgellet ja hi ha prou foscor i olor de ranci, hòstia! Aire i colors!

Com a mínim la foto de la vostra llista respirava joventut, no sé si de la primera o de la segona o d'aquella que en diuen eterna i es pot tenir sempre. I també volia felicitar el dissenyador del programa. Bravo, Xavi!!

Montse, tu quan baixes a Barcelona tampoc en saps res, de trajes jaqueta, hehehe. Mil vegades millor el teu pijama tan particular.

Anònim ha dit...

SI, SI, JOSEFINA UN VESTIT XAQUETA
JO VOTO PERQUE SE'N COMPRI UN!!!
JEJE...JEJE
MONTSE

montsesansa ha dit...

Ei, Jordina, què és això de destapar intimitats (o millor dit, fer insinuacions suggerents) sobre els meus pijames...

I "lo bé" que ens ho passem en aquell pis-castell amb llar de foc, jeje!

Conyes a part, Josefina, jo tampoc t'hi veig amb un traje jaqueta!!!

jordina ha dit...

Ara només falta que baixis un carretó de llenya, estimada Montse.

síl ha dit...

Jordina, baixa ben carregada ;)
Jou, encara recordo quan jo anava sempre fosca i tu tota colorida! Per molt que pareixis, crïis i canviïs de roba la juventut i llibertat va per dins, així que, ni que sigui de llis, alegria!
muá!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...