dijous, 19 de maig de 2011

Indignats

Per sort, aquests moviments estudiantils no canviaran el món, que ja canvia ell solet i no deu diners a ningú (com jo, que també estic indignat). Abans hi havia el mateix soroll però no hi havia els mateixos altaveus mediàtics i érem tan rucs que per protestar ens tancàvem a la facu, en comptes de fer l'acampadeta de la suor a la plaça de Catalunya.

Si de tot aquest espectacle en surt una proposta seriosa de regeneració democràtica, amb idees sensates, realitzables, em trauré el barret, però em temo que en lloc de demanar una democràcia efectiva, amb limitació de mandats, referèndums constants, llistes obertes, facilitats per crear grups d'electors, incompatibilitats de càrrecs, etc., en lloc d'això tindrem foc d'encenalls i vols de coloms. Comencem per la democràcia. Després, si sou majoria, ja fareu la revolució. Ara bé: si mai haig de triar, tinc molt clar que tots els ismes estan supeditats a una condició humana que encara és vigent després de tants segles i que ho continuarà sent uns quants segles més: el peix gros es menja el petit, ja es digui Stalin o Reagan. I posats a fer, prefereixo un sistema capitalista controlat, que un de comunista també controlat.

m.

11 comentaris:

Núria ha dit...

En això, també coincidim. Festeta guai i acampada. Els fa una il·lusió repartir càrrecs. Que emocionats estaven quan explicaven que uns cuinaven, els altres netejaven... i així anar fent. Això sí, es decideix tot per assemblea. Ah, i curiós que sempre es fan aquestes coses quan fa bon temps. Per què no fan una acampada durant el mes de gener? No deu ser tan happy flowers...

L'home del sac ha dit...

Per sort o per desgràcia són ganes de fer soroll i ja està. I molts que viuen a la lluna o a les seves utopies... si grates bé, surt el mateix tuf anti-sistema de sempre... i espanyolisme, molt d'espanyolisme... Als moviments espanyols, ni aigua!

El Campaner de Maians ha dit...

Surt + d'un milió de persones i no passa res. 1000 anarcosisndicalistaperroflautatxupiguys (sinónim de vagus i maleantes) i quatre despistats (hispanoigualadinahablantes majoritàriamentt), i tothom a perdre el cul (basicament els "medis")...això és feina pel capità collons i tothom cap a casa que hi ha feina (previa identificació).

Per molts anys marc en el dia del 20 demaig de 1992 "no me viene nada". 19 anys!!

Noctas ha dit...

Indignat estic jo amb aquesta colla de galifardeus!

Noctas ha dit...

Espero que a casa meva no vingui ningú! aquesta gentola comença muntant manis a les places i acaben per demanar-te la casa perquè la necessiten per fer la revolució.

Efrem ha dit...

Tan de bo poguessiu sentir el meu malestar, la meva incapacitat de ser feliç en aquest sistema. No estic segur exactament de què pot ser el que falla punt per punt, però estic convençut que no té a veure només amb l'actual crisi econòmica, sinó més aviat amb que a europa el nombre de morts per suïcidi és més alt que el de morts d'accident. Amb que els diagnòstics de malalties mentals com ansietat i depressió no paren d'augmentar. Som més infeliços que mai, no us enganyeu. No és només el sistema econòmic, és El Sistema de vida. És insà, massa humà-ultraracional: estressant, repressiu, massa poc humà-animal(Adaptat al que demana el nostre ADN).

Molt probablement aquestes manifestacions no trobaran cap alternativa satisfactoria a aquest problema perquè és quelcom molt profund, estructural. Però el que sí que crec és que són un símptoma d'una malaltia social, un crit de malestar i fins i tot de desesperació, una senyal de que hem de començar a pensar seriosament per a trobar què és el que grinyola exactament i com podem solucionar-ho, com podem canviar-ho.

Salut

reflexions en català ha dit...

Efrem,

Al món hi ha massa gent i la malaltia social de què parles ha existit sempre, amb la diferència que cada vegada hi ha menys gent pobra, encara que a tu no t'ho sembli.

I no m'interpretis malament. A mi em fa fàstic aquest sistema, el sitema polític que tenim actualment. La nostra revolució ha de tenir un objectiu clar i plausible: la democràcia. Ens pensem que vivim en democràcia i no és veritat. Si els que vam néixer al segle XX aconseguim que la nostra societat sigui molt més democràtica, ja haurem fet un gran pas. La democràcia són els referèndums per la independència, però a l'hora de la veritat no van tenir una resposta majoritària. Més democràcia qeu això...

m.

Noctas ha dit...

El qui no compren la democràcia ets tu, Marc. No comprens que aquest sistema democràtic espanyol permetrà la independència quan la voluntat real dels catalans sigui ser independent. I és que els catalans som jurídicament espanyols, i aquesta és la realitat i la Constitució la reflecteix prou assenyadament. Tu imagina't que l'últim cagalló de referèndum on varen votar quatre i la tieta, hagués sigut un èxit, imagina't un èxit de participació - 60%&- una voluntat multitudinària, ben representativa d'aquest anhel de ser independent, imaginat tot això i digue'm ara si no haurien camins més que democràtics, per assolir la independencia. Però el cert, és que això no és així, i no és així per múltiples raons - la immigració, per exemple- . Però el cert és que aquest anhel no existeix majoritàriament. Ahir en un sopar parlàvem quatre amics. Doncs bé, tres tenim algun cognom espanyol! La democràcia no ha fet més que traduir aquesta realitat fàctica en una realitat jurídica. Que a tu no t'agrada, és collonut, però llavors no em suletis el cuentu de que no hi ha democràcia a espanya! Que guanyi les eleccions autonòmiques un partit independentista i ja veuràs quants camins s'obren!

reflexions en català ha dit...

Noctas,

No hi ha democràcia de veritat a Espanya, a Catalunya i a la Sibèria.

Però els espanyols sou genials perquè la vostra Constitució no permet la secessió i nomena el Juanki i el seu exèrcit com a garants de la unitat (democràtica) espanyola. Que bé, no?

I després et diuen que pots defensar les teves idees democràticament. I una merda! les pots defensar, però mai aplicar segons la sagrada contsitució.

Això, amb el temps, farà figa perquè és antidemocràtic. El que sí que és veritat és que hi ha afany de democràcia, i això ens durà aviat a fer un referèndum per la independència, i segur que el guanyarem. I si no, mala sort. Almenys al Quebec van aconseguir més sobirania després de perdre.

Fem un referèndum vinculatn, va. A mi no em fa por perdre, si és que ho veus tan clar.

saludus.

Efrem ha dit...

Potser aquestes patologies hagin existit sempre, com l'estrés, però no és comparable la seva extensió, és com comparar els cotxes que hi havia al 1900 i els que hi ha ara. Ha augmentat moltíssim (alarmantment) en les darreres dècades, justament quan (i on) aquest sistema s'ha consolidat. Als llocs on no hi arriba el sistema, tampoc aquests problemes, que són incontestablement alarmants.

Salut

Efrem ha dit...

Pel que dius de la democràcia, estem d'acord. Sense oblidar que si no saps entre què esculls, no pots escollir. Cal pensament i cultura per a poder aplicar democràcia. Crec que seria millor si abans de votar, a més del DNI, hom hagués de mostrar un certificat d'apte, és a dir: que sap entre què elegeix i, consegüentment, les implicacions bàsiques d'això.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...