dilluns, 30 de maig de 2011

Malgrat el retard i altres coses, visca el Barça!

Definitivament, estem davant del millor equip del món. A mi el que em sap més greu és que els nostres nens no se'n recordaran, d'aquests moments. El Josep, que encara no té dos anys i mig, ja ha guanyat dos Champions, i la Maria una d'una, però és clar que ara no s'adonen de res. Tant com vam haver d'esperar nosaltres! I els nostres pares encara més. Per això ara cal viure al màxim aquesta època de glòria, perquè com tot a la vida un dia o un altre s'acabarà.

Vam passar el cap de setmana a Igualada, i el dissabte ja es veia que no era un dissabte qualsevol. Acostumada a viure les prèvies de finals al Pla, no és cap igual fer-ho en una capital! Samarretes del Barça per tot arreu, gent contenta i animada, moviments d'uns i d'altres per assegurar-se un bon lloc per veure el partit... És diferent. El Marc va seguir la final des del bar on solem anar a veure el Barça els dissabtes que juga i som allà baix. Jo em vaig quedar a casa de la iaia. A part que estava molt cansada, no sé  per què però intuia que, al marge del futbol, no seria una bona nit. I no em vaig equivocar. La Maria es va despertar plorant abans d'acabar el partit i vam passar totes dos una nit tirant a dolentota. Febrotes i malestar. Diumenge van seguir les febrotes, la nit passada va ser pitjor, i aquest dematí visita a la doctora. Es veu que té el virus d'aquesta temporada, que no me n'han dit el nom. Febres, taquetes vermelles a les cames, als peus, als braços i a les mans, malestar general, poca gana... Fa una carona que no sembla ella, pobrissona. Per sort, a mesura que ha avançat el dia li ha anat baixant la temperatura, però no tinc gaires esperances de passar una bona nit. Puf.

En dies com avui m'alegro molt de la decisió que vaig prendre de deixar de treballar. He portat la nena a la doctora sense presses, tranquil·la, i contenta de saber que li podria dedicar totes les atencions que necessita. No he hagut de pensar en com m'ho faria per fer la revista aquesta setmana, ni en haver de fer vint trucades, m'hauria angoixat de mala manera, hauria estat de mal humor, i segur que sense voler ho hauria pagat la nena, que és qui menys s'ho mereix.

Per tot plegat, sí que estic contenta per la Champions, evidentment, però entendreu que a cal Rèflex aquests dies tenim altres prioritats.

Visca el Barça i visca Catalunya!

josefina

7 comentaris:

montsesansa ha dit...

Ei Josefina,

Espero que la Maria estigui millor. Vet-ho aquí que aquest matí t'he vist a passar amb el cotxe!

Entenc que no gaudissis tant de la Champions com ho hauries fet en unes altres condicions.

Mira que jo no sóc de mirar tots els partits del Barça, però els "emblemàtics" no me'ls perdo, i he de reconèixer que dissabte vaig passar-ho molt bé veient com jugava aquest equipàs nostre.

Apa, passeu bona nit, i recorda el savi doctor Escudero, que en casos de malalties infantils recomana que qui està cuidant a la personeta malalta, pensi (i digui en veu alta) els bons desitjos que té per la nena. Sembla una tonteria, però és una forma de pensar en positiu en relació a un procés que d'entrada, mai ens atreu al cap gaires pensaments alegres...

Quan el Pol ha estat malaltó, li deia que el medicament li faria efecte aviat, que aquella nit descansaria bé... enfi, tot allò positiu que li desitjava! I mira, si més no funciona per desangoixar la mare (i això també desangoixa indirectament al fill...)

Sort !!!

Montse.

reflexions en català ha dit...

Et dono tota la raó del món, Montse. A vegades m'angoixo més quan espero que ens atengui la doctora i veig mares/pares/padrines amb aire empipat com si la criatura s'hagués volgut posar malalta per caprici. Amb les malalties de la canalla funciona la mateixa tàctica que quan dónes el pit: que si tu no estàs tranquil·la i prens paciència, la criatura ho nota (i ho pateix) tot.

Avui hem tornat a passar mala nit. Ja va dir la doctora que encara havia d'empitjorar més i a fe que així ha sigut. A veure si durant el dia anem millorant.

Fins aviat!

j.

Noctas ha dit...

Cuideu la quitxalla cracks! Nosaltres sabrem esperar:)

reflexions en català ha dit...

A veure si avui podem dormir una estona seguida.

Pel que fa al Barça, m'ensumo que la directiva vol fitxar pel seu compte. No ho sé, potser algun brasiler d'aquests que tant agraden al Rosell. Algú que sigui ben Nike.

Els comentaris del Guardiola (espero que la directiva fitxi jugadors que acompanyin el Messi) i del Cruyff (espero que la directiva no faci de tècnica) em semblen prou clars.

m.

Quina son...

Jordina ha dit...

A veure, a veure si pot fer una revifalla per celebrar el seu primer anyet de vida. La seva tieta a qui tant s'assembla, quan era petita va rebre un aniversari en plena efervescència de la rosa (o rubeola o verola, com sigui que en deien). I era un dia amb eclipsi de sol.

Visca el Barça!! Ahir amb els nens de l'escola vam cantar l'himne i també la cançó dels Champions dels Queen (que va estar sonant a l'hora del timbre). Quina gràcia, als set anys han descobert el Freddi Mercury. I els agrada molt!

Ànims Marieta de l'ull viu!!

Anònim ha dit...

Com tens als nens?
Suposo que a dia d'avui ja estarà superat.
Quina pena que no puguessis disfrutar de la final de la Champions. Jo vaig estar al Civic, vam fer un muntantge de la ostia..
Pantalla gran al carrer i un ambient...de lo millor..
Fins i tot jo saltava d'alegria al marcar els gols. Anavem amb banderes del Barça i amb Senyeres.
Al guanyar ho vam celebrar amb cava.
Ho repetirem a la propera.
montse

reflexions en català ha dit...

La doctora no es va equivocar i la Maria encara havia d'empitjorar. Hem tornat a passar una nit dolenta i les febres han tornat a pujar de valent. Avui sembla un cromo, pobreta. Ha arribat dalt de tot i ara sí que esperem que de mica en mica vagi baixant. Però és lent, mentre passa, i més en criatures tan xiques... Vaig a fer berenar, a veure si se li comença a obrir la gana.

j.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...