dimecres, 15 de juny de 2011

Els fets d'avui al Parlament

No justifico la violència. No comparteixo moltes de les actituds del moviment dels indignats. Em sembla intolerable que alguns avui hagin volgut evitar la celebració d'un ple del Parlament. Però les imatges que he vist a la tele m'han semblat la mostra més clara i evident de la gran distància que hi ha entre els polítics i el poble. Ja fa temps que sentim a parlar de la desafecció i del passotisme de la gent cap a la política i cap als polítics. I no ens ha d'estranyar, encara menys després de les escenes d'aquest dimecres. El que he vist ha sigut diputats corrent, diputats escoltats pels Mossos, diputats pintats amb esprais, els peixos grossos arribant en helicòpter... Una pregunta se m'acut de seguida: ¿els Mossos per a què serveixen, exactament?

He vist gent, polítics tots ells, posant el crit al cel pel que ha passat avui, acordant una declaració solemníssima per tot seguit continuar amb el teatre a què ens tenen acostumats (això és una reflexió que m'acaba de fer el Marc i que comparteixo plenament). Aquests polítics amb xofer i cotxe oficial, amb sous més que dignes i dietes a part, que sempre prometen diàleg i proximitat, escoltar la gent del carrer, analitzar per què hi ha tanta abstenció i buscar-hi remei, i passen els anys i els governs i tot continua igual. No m'han fet cap llàstima, els senyors diputats avui. Com tampoc em crec les declaracions que diuen i escriuen fent-se els ofesos i els indignats. Ben il·lustratives m'han semblat les rialles d'un grupet de diputats fent fotos a un altre grupet que anava cap al Parlament en una furgoneta dels Mossos. Jo diria que fins i tot s'ho han passat bé, amb l'aventura.

Avui he vist diputats acorralats i perseguits però això no me'ls ha fet més pròxims. Al contrari, avui em sento molt més lluny d'ells que no pas ahir. La política està podrida i és evident que els que viuen d'ella no tenen cap interès per canviar-la. Que no ens enganyin més. Jo ja estic gairebé decidida a deixar de votar. Fins no fa gaire volia creure en la política. Ara ja em comença a fer fàstic.

josefina

19 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Moolt ben dit.

Jo avui he sentit vergonya de ser català. QAue el nostre president hagi hagut d'anar al APrlament amb helicòpter em sembla lamentable, però el que és patètic és que el senyor Mas surti després a plorar perquè 200 energúmens no han permès l'acés al Parlament dels diputats.

Benvinguts a la comunitat autonòmica bananera de Catalunya.

Us imagineu el president d'un país seriós en una situació així?

Això només passa al Tercer Món, i avui em sembla més que clar que hem entrat de ple en aquest espai i que el president del nostre país no té prou talla política.

És tan ridícul que sento vergonya aliena.

Senyor Mas, agafi tres mil polis i foti fora la gent que impedeix (no la que increpa) l'exercici de la democràcia. I si no ho fa perquè no en té 'prouts', després no plori.

Però és el que diu la j. Els polítics, els polírtics mediocres que tenim, viuen en una bombolla i són incapaços de reaccionar com s'esperaria d'un representant del pobñe quan arriba l'hora de la veritat, quan han de demostrar el que són.

Els indignats no són uns carallots. N'hi ha que són uns autèntics desgraciats i n'hi ha que són gent de bona fe. Jo sento que em trobo al mig. Em fa fàstic la política actual i em fa fàstic la perversió d'aquests moviments populars que acaben segrestats pels mateixos fillsdeputa de sempre.

Estic tan emprenyat, tan perplex i tan desanimat, que no sé pas d'on treure empenta.

m.

reflexions en català ha dit...

L'empenta l'has de treure d'aquests crios tan fabulosos que tenim. La resta són ximpleries. Que no decaigui!

j.

Joan ha dit...

A mi hi ha una frase repetida tot el dia per politics, opinadors, periodistes i tota mena de chusma que m'ha tret de polleguera. La frase en questió ha estat la de que "els indignats han segrestat als representants del poble escollits democraticament".

Una merda punxada amb un pal!! El Poble no escull ningú. El Poble no vota persones, vota partits. I son aquests els que fan i desfan possant a personatges mediocres a les llistes.

Aquesta colla autoanomenada "indignats" no es representa ni a ells mateixos, que demanant "democracia real" no son ni capaços de respectar el que ells mateixos acordem. Però això no ha de servir d'excusa per justificar i fer bo la merda de sistema politic que tenim.

Mentres no hi hagi llistes obertes i relació directa entre elector i escollit, cada cop el sistema estarà més podrit.

Anònim ha dit...

Josefina, ara et fan fàstic els polítics? I estàs disposada a deixar de votar? I hi estàs més allunyada que ahir?
Però si ara ets un d'ells! Una bona regidora que cobrarà per anar als plens a fer comèdia...
Què et fa pensar que tens més autoritat moral que els 135 diputats del Parlament?

Eduard.

reflexions en català ha dit...

Eduard (si és aquest el teu veritable nom, que en aquests casos sempre he dubto). Si em coneguessis o haguessis seguit el nostre bloc des de fa temps veuries que pixes fora de test i que compares ous amb castanyes. Però ja sabia que apareixeria algú com tu a fer aquest comentari, no m'ha sorprès.

Jo no sóc política ni tinc cap ganes de ser-ho. Em vaig presentar en una llista a les municipals perquè vam ser un grup petit de gent que no ens hauríem perdonat no haver-ho intentat, sobretot pel que tenim al davant, que no sé si n'estàs al cas o què. M'hi vaig presentar per poder dir a dia d'avui que vam fer el que havíem de fer i sí, evidentment, també per poder treballar pel municipi sense esperar res a canvi.

No és qüestió de sentir-me amb més autoritat moral que els diputats, però jo no sóc una d'ells. Fins abans de les municipals encara volia creure en la política per molt que al meu voltant m'insistien que no ho fes. Viscuda la campanya i les setmanes posteriors, sí, dic obertament que tot plegat fa fàstic. La política més local i la més general. La més general pel que veig als mitjans, la més local pel que ja he començat a viure. I què? Et penses que per això no intentaré fer una bona feina? I que aniré a fer comèdia als plens? No comparis, home! La comèdia als plens, si mai has tingut ocasió de viure'n cap a Ribera, no he vist mai que la fes precisament l'oposició. I sobre això de cobrar per anar als plens, que serà una gran fortuna, ja ho deus saber, ¿tu què saps què en faré, d'aquests cèntims?

Mira, aquí qui queda clar que vol presumir d'autoritat moral ets tu, i quedes ben retratat perquè està clar que no entens res de res.

j.

reflexions en català ha dit...

I per cert, fent gala del meu vessant contradictori (del qual, anònims rabiosos, ja n'he fet gala en ocasions anteriors en aquest mateix bloc. Cosa que vol dir que si us prenguéssiu la molèstia de saber una mica com sóc callaríeu molt sovint), doncs us informo que sóc suplent al Consell Comarcal. No perdré el temps explicant com va anar tot plegat perquè seria inútil, us ho dic només perquè pogueu fer de gust la mueca que ja us imagino a la cara i que us fa tan agraciats.

Només una altra cosa: haver-me posat en aquesta aventura municipal m'ha suposat fer una renúncia molt important, que potser explicaré en el seu moment. Però ¿eh que a vosaltres us és igual? Només voleu veure el que us interessa, sou com les mules, amb aquelles tapetes al costat dels ulls que només us permeten veure les coses en una direcció única.

j.

reflexions en català ha dit...

Eduard, o com et diguis,

Com pots ser tan ximplet?

m.

Noctas ha dit...

Molt bon post!

Isidre ha dit...

Doncs jo estic content !!!
Me n'alegro i molt de que la gent es faci sentir i digui Ja ni ha prou.
Crec sincerament que la clase política encara no se n'assabentat del que va tot plegat... I si voleu mirar http://eskup.elpais.com/1308165591-20a7fd0811b90da1d4ab95113c8e1eda aquest enllaç i veure-ho quins son els autèntics antidemòcrates.
Tela,tela, tela

Josep ha dit...

I al final tampoc haurà canviat res.

Anònim ha dit...

Avui i demà en Mas será a La Seu a Sant Domenec, a LA TROBADA EMPRESARIAL DEL PIRINEU, i els indignats aquest migdia ja estaven a la porta de Sant Domenec esperant que hi entressin els polítics i empresaris mes importants de Catalunya.
montse

reflexions en català ha dit...

Aaaah, la Trobada Empresarial! Quins records! Em sembla que va ser el primer acte important que vaig cobrir com a redactora del Periòdic d'Andorra un any que es va fer a Andorra, devia ser el 2002 (colló, fa nou anys, ja!!).
És en ocasions d'aquestes que enyoro molt la meva feina. Poder anar a prendre notes del que diu gent distingida i il·lustrada, posar el micròfon o la gravadora i preguntar coses a gent que normalment només veus als diaris o a la tele, viure l'ambient que hi ha, veure coses...

j.

Anònim ha dit...

AU, JOSEFINA, POSAT LES DENTS LLARGUES, QUINES ENTREVISTES HAGUESSIS POGUT FER. HO HE LLEGIT I COPIAT. montse

En l'àmbit polític en destaca el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, l'exlehendakari Juan José Ibarretxe i el cap de govern d'Andorra, Toni Martí. Pel que fa a l'àmbit empresarial, s'hi podrà escoltar, entre d'altres, el nou president del Cercle d'Economia i màxim responsable de l'aerolínia Vueling, Josep Piqué; el president executiu de Repsol YPF i Global LLeida, Antoni Brufau; el president del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell; el president d'AGBAR, Àngel Simon; i el fundador i president executiu d'MRW, Francisco Martin.
Altres noms del programa són el del professor de la Universitat de Colonia i assessor del govern alemany d'Angela Merkel, Jüergen Donges; o David Taguas, president de la patronal Seopan i exdirector de l'Oficina Econòmica de la Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Aquest són els que volen donar lliçons en una trobada amb entrada de 600-800€. Només mi falta algun director de banc i ja els tindriem tots representats...

Anònim ha dit...

Continua....
Per cert, t'ajudo a guardar els nens mentres entrevistes al Mas i a la Merkel.
montse

montsesansa ha dit...

Josefina,

Entenc el fàstic que et fa la política en general, així com la possibilitat que baralles de deixar de votar. Jo m'he sentit així en els darrers anys, cada vegada que s'han acostat eleccions (ja siguin municipals, a la Generalitat o al govern d'Espanya).

Però com molt bé dius, això no té per què impedir que aspiris a realitzar una tasca noble dins de l'Ajuntament. De fet, són les persones com tu les que conserven l'esperit autèntic del que hauria de ser la política. I l'àmbit municipal és el més propici on es pot començar a desenvolupar aquest esperit. De fet, si no vaig errada, els alcaldes de pobles petits sempre han compaginat la seva tasca municipal amb una activitat laboral paral.lela que és la que realment els sustenta. És per això que penso que en aquests casos, fer d'alcalde pot ser vist com un veritable acte de vocació de servei pel poble (sempre i quan no s'anteposin els interessos personals i s'intenti fer un abús de la situació de poder, que val a dir que és un fet més freqüent del que és desitjable...).

Així que: endavant noia, i no et sentis ofesa per res ni per ningú, que jo crec que tu ets molt coherent amb tu mateixa i amb les teves idees.

Montse.

Anònim ha dit...

SE DE QUI ES AQUEST ESCRIT. montse

Comunicat i actes AJAU

AJAU, 16/06/2011 a les 17:56
Comunicat de l'Assemblea de Joves de l'Alt Urgell (CAJEI)

Els propers dies 16 i 17 de juny a la Seu d'Urgell tindrà lloc la 22a Trobada Empresarial del Pirineu. Aquesta trobada consistirà en una sèrie de conferències i debats on diverses personalitats de l’empresariat català i espanyol pressionaran per a que les sortides a l'actual crisi econòmica els beneficiïn tant com sigui possible. Entre les seves propostes segur que es repetiran paraules com ara “internacionalització”, “infraestructures”, “competitivitat”, “contenció despesa”, “moderació salaris”... A nosaltres això no ens sembla bé.


I és que no proposen res de nou: no només són els mateixos que han provocat la crisi; són els que un govern autoanomenat d’esquerres ha hagut de rescatar, privatitzant l’esforç de les treballadores i treballadors. Són els mateixos que imposen retallades en sanitat, educació i pensions mentre s'incrementa la desigualtat social suprimint l'impost de successions i rebaixant els impostos a les rendes més altes.


Trobem insultant que els culpables directes o indirectes de la crisi vinguin a la nostra ciutat a parlar de com pensen arreglar el que la seva manera de fer les coses ha espatllat. No volem res d'ells. Des d'aquí els convidem a que se'n vagin i no tornin. Estaríem encantats de dir adéu a polítics venuts, sindicats grocs i empresaris especuladors.


Llavors, seguirem agenollats mentre ells s'organitzen per a defensar els seus drets?


Indignem-nos: que marxin!


DIVENDRES 17

18:00 [Plaça dels Oms] Concentració de rebuig a la trobada d'empresaris

21.00 [Casal Popular, C/Canonges 9] Xoriçada Popular

DISSABTE 18

19.00 [Centre Cívic del Passeig] Xerrada. La crisi actual: casuses, conseqüències i perspectives. A càrrec de Josep Manel Busqueta, economista del seminari d'economia crítica Taifa.

+1 -1
ÀNIMS!!!!!!!!!!!!

Anònim, 16/06/2011 a les 19:21
espero que s'hi sumi molta gent!

Jaume ha dit...

al puto Wahington Post érem ahir una notícia sobre el parlament d'una regió del nordest d'Spain. Només per això, els indignaos ja deuen estar contents

Andrreu ha dit...

Bé, cadascú opina en funció del que coneix, sap i pensa. I em sembla evident que els fets de dimecres van ser molt greus. Espanyolistes violents (com alguns i algunes hem anat dient des del mes de maig, no pas per ser mes llestos, sinò per haver-ho comprovat in situ), sense estudis ni treball, vagos professionals, bruts, es creuen les troles que un sector mes petit i ben organizat -com sempre ha passat amb aquestes bufarades, o com ja es comprovava facilment a les assemblees universitàries dels 70's, més tragicòmiques que efectives-va filtrant d'acord amb els seus objectius.

I si, el dimecres molts van fer de colpistes, contra una institucio democratica i representativa de tot el poble i de tota la nacio de Catalunya com ho es el Parlament, intentant, amb males arts, amb violència destructiva, incívica i antidemocràtica, impedir el funcionament, l'accés i la sortida del Parlament de Catalunya. Es força evident que la representativitat d'aquesta xusma es zero, zero. I que el Parlament ens representa , democràticament, a totes i tots els catalans.

Després que cadascu trii. Jo estic sempre al cantó de la democràcia, de la llibertat, dels representants democràtics i contra el colpisme, contra la violència desfermada, contra el nihilisme, i contra la demagògia dels aspirants -inutils, no han aprovat res- a peronistes, a chavistes o a colpistes.

Els Mossos d'Esquadra son la policia democràtica de Catalunya, i estant sota el poder civil democràtic representatiu del poble de Catalunya.

Els "morenos indignaos", en els fet, són espanyolistes incívics, antidemocrates,anticatalans, anti llibertats i antidrets dde l'home, antillengua catalana, i totalitaris.

No estic ni estarè, ni he estat maia, al cantó dels totalitaris. I, en la mesura de les meves possibilitats, els combatré democràticament pel perill que signifiquen per al caamí envers la llibertat nacional plena catalana i per al progrés de la societat catalana.

Cadascú que trii o faci el que vulgui. Però queda clar: "qui no vulgui pols que no vagi a l'era".

Amb la democràcia i la llibertat d'un poble ni s'hi juga ni se la pot agredir violentament i antidemocràticament.

Ens trobarem per les eres.

Cordialment,
Andreu

Gerard Llorens DeCesaris ha dit...

hooola!
tinc un blog de poesia en català, i espero q veieu l'altra cara de catalunya amb aquest poema: http://poemesgerard.blogspot.com/2011/06/la-meva-catalunya.html

vinga, vagi bé!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...